OLOT, L'ART DEL PAISATGE
La significativa i contundent divisió entre “Olot” i “fora d'Olot”, separava fins fa poc la destinació de les dues velles bústies de l'oficina de correus de la nostra ciutat, talment com si el món real es reduís a aquest senzill esquema. La difícil, per enrevessada, accessibilitat que presenta Olot i el fet d'estar protegida per un cercle muntanyós, ha permès que a l'entorn de la ciutat es desenvolupi una mena de microclima o biosfera genuïna que, d'alguna manera, sembla mantenir els seus pobladors dins d'un context realment únic i excepcional. Una mena de vida paral·lela subsisteix entre el món i la immutable quotidianitat olotina, immersa en aquest paisatge idíl·lic i relaxant.
L'aspecte singular de la ciutat el configura un magnífic marc presidit pel Puigsacalm que continua, cap al sud, amb el perfil d'un gran conjunt de volcans estrombolians. Prop d'una trentena de potents muntanyes de foc, que definiren, mils anys enrere, una singular geologia de esplèndid drenatge, coberta d'una vegetació sorprenentment generosa i ubèrrima. Ben segur que quelcom d'aquesta energia traspassa directament als habitants de la zona, de tarannà pausat però alhora gent amb empenta i enginy.
De la mà d'aquest paisatge que influeix no sols en les persones sinó també en l'agricultura, els costums i fins en la gastronomia local, Olot manté des de fa molts anys una estreta relació amb l'art i més concretament amb la pintura de paisatge, àmbit en el qual s'inscriu com a centre d'importància rellevant a finals del segle XIX, amb l'anomenada Escola d'Olot , de la que formen part, Josep Berga i Boix i els germans Joaquim i Marian Vayreda.
Sota el mestratge d'aquest nucli de pintors inicials, a l'ombra de l'Escola Pública de Dibuix i coincidint amb la fundació dels primers tallers d'imatgeria religiosa es formà un estol de rellevants escultors com Miquel Blay, Josep Clarà, Celestí Devesa, Joaquim Claret o Martí Casadevall, entre altres.
El panorama artístic olotí continua amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Iu Pasqual i posteriorment es consolida amb la creació de l'Escola Superior de Paisatge, el record de la qual planeja en certa manera damunt d'una llarga llista de pintors afins, insistents, fins avui, en la continua interpretació d'aquest particular i especial paisatge.
PILAR FERRÉS I LAHOZ
Llicenciada en Belles Arts i escriptora
|
