SALT, MIL DOS-CENTS ANYS D'HISTÒRIA
Salt, mil dos-cents anys d'història. Papers canten. Serfs de la gleva. Usos i mals usos. Quatre gats ben avinguts. S'apilen en casinyots de mala mort fins que algun de més espavilat es fa, segle rere segle, una casa de pedra amb tots els ets i uts. Es deia Llorenç ?
Senyors de fora i administradors de casa malament rai. Fan que la pleta necessiti un pastor. Els quatre feligresos basteixen una esglesiola. Ja tenim parròquia Sant Cugat gloriós.
I al mig de tot, dels homes i de la vida, impertorbable hi ha un riu: el Ter les aigües del qual irriguen i inunden cíclicament les hortes del pla. Apareixen el hortolans, deixa de moros. Cal encotillar les aigües. El comte fa un rec: el Rec Comtal. Ara les aigües pagesívoles es tornen artesanals. Obradors, tallers, fargues i molins. Molins arreu com una tirallonga en plena activitat. Molins de ferro, de drap, de cereals, molts cereal, perquè on no hi ha pa Déu no hi habita. I encara sort que els molins eren del rei. Val més tractar amb un mal amo que amb un bon majordom.
I així mil anys i escaig fins a la centúries passades. Neixen les indústries del cotó. Les passaven magres. El galliner s'esvalota. Treball de dones i infants, hores i més hores. Salaris baixos, malestar i fam. Vagues, lluites socials, atemptats. Guerra incivil ! Toquem ferro i poca broma.
Després ve l'annexió trista i la segregació esperançada. Ara hem crescut tant que ja som a frec dels trenta milers. Déu n'hi do. Industrietes i turisme de proximitat. Per un carro d'abans ara hi ha cent cotxes. Fem setmana anglesa, estiuegem lluny a prop. Alguns ho fan al Pla dels Socs, que és un lloc plàcid sota una arbreda i un molí de vent. I el Ter continua vessant aigües endolades i endogalades. L'herba creix sense demanar-ne permís, els camps s'empetiteixen ments pels gratacels. Tothom treballa com un bastaix o viu de l'atur sense gaires rossecs de consciència. A cada casa hi plouen piles de lletres bancàries, lletres que representen números i maldecaps. Visca la llibertat !.
Però encara hi ha gent que somnia, gent que sofreix, gent que pensa, gent que lluita, gent que edifica per a la comunitat. Gent que es complica la vida i se la complicarà per in eternum perquè ells són així i perquè es complauen a sacrificar-se a fi de fer més abellidora la vida dels altres. Visca la llibertat !
SALVADOR SUNYER I AIMERIC
Cronista oficial de la vila de Salt
 |
|
 |
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE SALT - Bibliografia - Salvador Sunyer i Aimeric |
|
ATLES LITERARI: Salvador Sunyer i Aimeric |
