MONESTIR DE SANT ESTEVE - BANYOLES (Pla de l'Estany)
El monestir benedictí de Sant Esteve està emplaçat en el mateix nucli antic de la ciutat, i es considerat com el bressol de la població de Banyoles.
Està considerada com la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i per la seva importància històrica, arqueològica i arquitectònica va ésser declarada a l'any 1973 Monument Historico-artístic d'Interès Nacional i en l'àmbit territorial català, està considerat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, com també ho és Santa Maria de l'Estany, dins la mateixa població.
Es creu que la fundació del monestir fou anterior a l'any 812 per part de l'abat Bonitus, el qual va obtenir el dret d'aprisió per part d'Odiló, comte de Girona, d'una zona de terreny que era coneguda amb el nom de “baniola” i que formava part de pagus de Besalú que era part del comtat de Girona fins el 878.
Pel que fa a la referència escrita del monestir, aquest es detalla en un document de l'any 822, on el comte Odiló, donar l'autorització de realitzar treballs en un paratge nomenat “baniola”.
Bonitus fou succeït per l'abat Mercoral, que va obtenir per part de Lluís I, el Pietós, rei d'Aquitània, emperador d'Occident i fil de Carlemany, la propietat de l'Estany de Banyoles, les seves aigües i les terres del voltant.
Aquest fet va ésser important pel monestir, adquirint un fort poder feudal per part de l'abat, que restaria durant segles sobre els primers pobladors de Banyoles i entorns. Molts d'aquests pobladors es van instal·lar al voltant del monestir, on mica en mica s'aniria consolidant un nucli de població.
Al llarg dels anys, els edificis que constituïen el cenobi van patir varies destruccions i renovacions, fet que ha permès en l'actualitat tenir una gran varietats d'estils, però contràriament, avui no queda rastre del que fou la construcció originària.
Entre algunes d'aquestes desfetes cal destacar el terratrèmol que va patir Catalunya a l'any 1428 o les destroces fetes pels francesos a l'any 1665, entre d'altres.
D'altra banda, el pas dels anys ha esborrat moltes dependències que disposava el monestir, com el refectori, els dormitoris, el celler, el rebost, la casa de l'abat, la presó o la sala capitular.
Actualment disposa d'elements de valor com el retaule de la Mare de Déu de l'Escala, capitells romànics, pintures policromades, l'orgue o l'arqueta de Sant Martirià, on s'hi guardaven les despulles del patró de Banyoles.
L'arqueta de Sant Martirià, és una caixa de fuster de xiprer d'estil gòtic del s.XV, recoberta amb plata. L'arqueta té forma de temple gòtic i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall i un campanar en la seva part superior. A l'any 1980 va ser espoliada i fins aleshores només ha estat possible la recuperació de dues estàtues.
