ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE DE MONTGRONY - GOMBRÈN (Ripollès)
L'església de Sant Pere de Montgrony està situada una mica més amunt del Santuari de Santa Maria a una altitud de l.408 metres en la zona coneguda com a Puig de Sant Pere, dins el municipi de Gombrèn, en el Ripollès.
Amb exactitud no es coneix la data en què fou construïda l'antiga capella de Sant Pere. Hi ha raons per creure que es podria tractar d'una edificació del segle VIII; l'existència d'un nucli cristià establert en aquesta zona i la certesa de la seva existència a l'any 804 que és quan fou trobada la Verge de Montgrony.
El 27 de juny de 876 Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, en fer-se monja la seva filla Emma, van fer donació de l'església de Sant Pere al convent de Sant Joan de les Abadesses, juntament amb el castell de Montgrony, Sant Esteve de Solanllong i Santa Maria de Gombrèn. L'església fou totalment renovada a partir de la segona meitat del segle XI i consagrada a l'any 1138.
Al segle XIII el domini de la zona pertanyia a la família Mataplana, residents al castell de Mataplana que tenia el domini sobre el de Montgrony. Aviat sorgiren conflictes entre els senyors i els abats de Sant Joan de les Abadesses, que passaran a l'any 1114 a posseir Montgrony. Al segle XIV la baronia de Mataplana va passar a poder de Galceran de Pinós, que va vendre a l'abat de Sant Joan de les Abadesses part de les seves possessions.
A l'any 1668, Sant Pere va patir una destrucció que va obligar a traslladar a Gombrèn, la parròquia a l'any 1695 deixant-hi a Montgrony, únicament una capella amb uns ermitans.
El procés d'abandó va seguir fins l'any 1883 que el Bisbe Morgades inicià la restauració, que fou prosseguida pel Bisbe Torres i Bages i que va acabar l'arquitecte Josep Maria Pericas. A l'any 1958 l'església fou novament restaurada per la Diputació de Girona, conservant-se actualment en perfecte estat.
L'edifici de Sant Pere de Montgrony està considerat com un dels millors exemplars d'església trevolada. Està format per una sola nau amb volta de canó, l'àbsida central i dues absidioles. La porta s'obre a la façana de migjorn sota un atri. L'àbsida central té dues finestres i una l'absidiola. Estan ornades amb faixes de tipus llombard, si bé és l'únic ornament de què disposa l'edifici. A la façana meridional s'hi enlaira un campanar d'espadanya, les campanes del qual, durant les guerres carlines foren foses per a la fabricació de material bèl·lic. A l'any 1987 se n'hi van instal·lar unes de noves.
