| |
Molts dels museus i col·leccions disponibles actualment en les comarques gironines, no són fruit d’estaments oficials o d’organitzacions especifiques que han disposat d’un fons patrimonial i dels recursos econòmics suficients per tal de presentar la seva obra en un museu. Molts d’aquest museus i col·leccions han estat creats al llarg dels anys per l’entusiasme. vocació i els recursos propis dels seus creadors.
Persones altament il·lusionades i motivades en recollir de manera acurada tot un seguit d’objectes, al llarg de la seva vida, i que no únicament per afany de col·leccionisme, sinó que s’han abocat a conèixer i reparar els objectes i aparells adquirits. Peces que havien deixat de funcionar, i que amb la passió i l’entusiasme del seu comprador, han passat a ésser objectes dignes d’admirar pel seu valor, tan visual com didàctic. En altres els ha motivat la creativitat o altres, la paciència d’anar cercant les peces adients per tal de completar la col·lecció.
Aquestes persones que han tingut, molts dels des la seva infantesa, aquest entusiasme pel col·leccionisme i la passió del coneixement i la creativitat, són els que GIROMUS intenta donar a conèixer, participant i compartint en la mesura del possible, una part d’aquest apassionament, que després de molts d’anys d’esforç han vist recompensada la seva il.lusió en un espai on tothom pot admirar i gaudir de la col·lecció feta amb gran esforç de tot tipus i al llarg de molts anys.
|
| |
Us presentem un apassionat de la Ciència, aventurer, enginyós, entès i un etern aprenent. La senzillesa d'Escubedo sorprèn davant la sensació que un té, quan entra a casa seva, un verdader museu de relíquies i peces vàries que veuen néixer i créixer el complex món de la Ciència i la Tecnologia.
ANTONI ESCUBEDO MOLINS neix el 1937 a Santa Coloma de Gramanet. Acaba la seva carrera de Pèrit Industrial en l'especialitat d'electricitat, primer a Terrassa i acaba la carrera a Barcelona. És en aquest moment, que el seu pare Josep Maria li diu, que una nova llei obligarà a tots els vehicles de motor a portar uns llums amb intermitència per senyalitzar moviments com girs i avançaments. L'Antoni va fabricar i patentar “l'intermitent”, un aparell mecànic, inèdit fins aquell moment. Un autèntic èxit. Quan les ventes van minvar, es va dedicar als “Terminals Elèctrics” per a la indústria i l'automobilística. Escubedo S.A va créixer i es va traslladar a Palol de Revardit l'any 1977. Actualment és regentada pels seus fills i exporta a 32 països d'arreu del món.
Sentir-lo explicar, veure-li els ulls com li brillen i com recorda i estima cadascuna de les peces, és tan gratificant com veure'l exaltar i admirar l'Assumpció, la seva dona i els seus fills Josep Maria i Jordi. Vam estar amb ell unes quatre hores, però no vam poder apreciar ni la meitat de les “Sensacions a l'entorn de la Ciència".
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
|
 |
QUÉ PODEM TROBAR EN LA SEVA COL.LECCIÓ ?
A la col.lecció “Escubedo-García” hi trobarem una biblioteca perquè els llibres sempre m'han apassionat i he après molt d'ells. Consta d'aparells per experimentar la física recreativa, com peces i elements per crear l'electricitat estàtica de fregament o d'influència, amb màquines de Ramsden, Wimshurst, Carré o Van der Graff entre d'altres.
El generador electrostàtic de Kelvin, tubs de Geissler, Crookes i de raigs, una bobina de Tesla com a generador d'alta tensió. Magnetites o imants naturals, de borur de neodimi i ferro. També hi ha brúixoles, aparells de demostració de la llei d'inducció de Faraday, demostració física de les corrents de Foucault, carrets d'inducció de Rhumkorff, primer generador d'electricitat o disc de Faraday, dinamos i alternadors, transformadors, primers motors elèctrics o rodes de Barlow, piles termodinàmiques, piles de Volta o de Grenet.
Una altra vertent pot ésser la descomposició de la llum i la composició amb el disc de Newton, telègrafs i telèfons, cambra i receptor de la transmissió de l'imatge amb el sistema mecànic del disc de Nepkow, ràdios galena, els primers televisors de tub catòdic, aparells de mesura, galvanòmetres de fil de quadre i de reflexió, pont de wheatstone, voltímetres o amperímetres entre molts altres elements.
Motors d'aire calent, maquetes de motor de combustió interna, aparells d'òptica, màquines de calcular mecàniques, màquines pneumàtiques, aparells d'hidrostàtica, espiral d'Arquímedes, planetaris, rellotges de paret, de campanar, aparells d'acústica, el món de la música, els orígens en la gravació del so a partir de fonògrafs i gramòfons, amb tot l'apasionant món de Thomas Edison.
Un gran enginy, que sempre m'ha fascinat és la demostració de l'harmonia musical dibuixada amb “l'Harmonògraf” segons les teories de Tisley. També van complementant la col.lecció, aparells de precinema, màquines de fotografiar normals i estereoscòpiques, visors, projectors d'imatges de 2D i 3D. La projecció cinematogràfica també hi és present amb pel.lícules de diferents formats, mudes i amb so. Complementa tot el gran ventall, un observatori astronòmic.
QUAN COMENÇA A COL.LECCIONAR, I COM NEIX AQUEST AFANY D'ADQUIRIR AQUESTS TIPUS DE PECES ?
Comença en la meva adolescència, quan el meu avi Sebastià m'ensenyava aparells de topografia, ja que ell feia el manteniment dels teodolits que utilitzaven els topògrafs del M.O.P (Ministeri d'Obres Públiques).
Ja m'apassionava tot el que veia relacionat amb la Ciència i la Tecnologia. D 'aquí neixen les ganes de col.leccionar tot allò que té relació amb aquest món. Les màquines es poden muntar i desmuntar, netejar i fer funcionar, tot això és molt atractiu.
EN QUIN MOMENT SORGEIX LA NECESSITAT DE CREAR UN MUSEU ?
Quan ja em faltava lloc per guardar tot el que tenia. Havia quedat tot en caixes precintades i jo no sabia ben bé ni el que tenia. Com que he reunit més de 3000 peces, amb l'Assumpció, vam decidir ampliar la casa i comprar unes prestatgeries adequades per a col.locar en forma d'exposició. El resultat és tot el que tenim ara, un museu.
QUINA ÉS LA PEÇA MÉS ANTIGA ?
Un llibre, “Opera Omnia”. És del 1742 escrit en llatí de Johannis Bernoulli. És el primer tom que conté escrits des de l'any 1690 al 1713. Tracta de temes de filosofia matemàtica, de teoremes de geometria, caiguda dels cossos, moviments pendulars i altres molt més coses, de gran interès.
LA DE MÉS VALOR SENTIMENTAL ?
Me les estimo totes, però potser els telègrafs i gramòfons. No puc triar.
ON LES HA ANAT ADQUIRINT ?
Una gran quantitat a través dels Encants de Barcelona, però he anat a França, a Suïssa, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia.
A PART DE COL.LECCIONAR, TAMBÉ ELS REPARAR ... I FUNCIONEN TOTS AL FINAL ... ?
Quasi tots. Els que són màquines sí, també els netejo. Em motiva molt demuntar-los i fer-los funcionar. Me'ls sento més meus. Aprens tècniques de restauració, veus com funcionen i si estan espatllats, els arregles; un luxe.
HA PENSAT EN IMMORTALITZAR-HO TOT EN UN LLIBRE ?
N'he començat dos. Un que vol ser com una visita real, què et vas trobant a cada sala, tipus catàleg. I l'altre, sobre inquietuds, reflexions científiques, anècdotes o la vida d'algun aparell. L'objectiu és convidar a la gent que pugui reflexionar en els diferents racons de la Ciència.
FAN FALTA DINERS PER A ÉSSER UN COL.LECCIONISTA ?
Mai he estat pendent dels diners. Quan era jove em comprava alguna peça quan havia reunit tots els diners que em feien falta. Ara ja de més gran, he pagat molts diners per alguna peça que en realitat m'interessava.
Per exemple 3000 € per una Werlitzer, que és una màquina que tires una moneda, posa un disc i pots escoltar música. D'aquesta en tinc molt bon record perquè me la va regalar la meva dóna, quan jo creia que ja l'havien venut. Va ser una autèntica sorpresa.
QUINS SÓN ARA ELS SEUS OBJECTIUS MÉS IMMEDIATS ?
En primer lloc, disfrutar de la col.lecció tant com pugui. Per això faig els llibres, per gaudir de cada moment i pensar com vaig adquirir cada peça, qui me la vendre, on perteneixia, etc.
I per una altra part, també és un objectiu meu el de conservar la col.lecció, i donar la possibilitat que hi disfruti l'altre gent.
VENDRIA LA SEVA COL.LECCIÓ ? LI HAN PROPOSAT MAI ?
No, jo no la vendria. De tota manera tampoc m'ho han proposat. Jo el deixo a la meva dóna i als meus fills i ells que facin el que vulguin amb ella. La deixo amb bones mans. |
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR ESCUBEDO A PALOL DE REVARDIT (1 d'abril de 2006) |
| |
|
| |
És un expert en cinema. Ha fet d'actor, fotògraf, publicista, productor i director; i li queden molt poques coses per aprendre de cinema, perquè és com un llibre obert. Té uns quants curtmetratges dirigits i filmats per ell mateix. Als seus 83 anys, va cada setmana a veure alguna de les estrenes a les cartelleres de cinema a Girona. Està al dia i parla molt bé del cinema que es fa ara al segle XXI.
Tomàs Mallol, té en propietat la col·lecció més important d'Espanya d'aparells de cinema, des dels seus orígens, de tots els temps. Una gran representació d'aquesta col·lecció està a Girona a l'edifici de les Aigües i la pot visitar tothom qui ho desitgi. Ha rebut infinitat de trofeus, guardons i reconeixements i és membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències. La seva millor insígnia, és la creu de Sant Jordi que va rebre de mans de Jordi Pujol, en la seva etapa a la presidència de la Generalitat.
TOMÀS MALLOL DEULOFEU, va néixer a Sant Pere Pescador al 1923, però ben aviat va residir a Torroella de Fluvià. Va viure durant molt de temps a Barcelona amb la seva dona i les seves dues filles. Va estudiar Enginyeria Industrial en l'especialització de mecànica i electricitat. Va regentar un taller mecànic i també va fer de taxista.
Se n'adona de les possibilitats del cinema quan va comprar una càmera i ell mateix es va fer 2 projectors, un dels quals, més tard, el va poder recuperar al Mercat dels Encants de Barcelona; una gran il·lusió. Poc després, va decidir tornar a Torroella de Fluvià i va fixar-hi la seva i actual residència. El mes de Juliol d'aquest any 2007, ha celebrat els seus 60 anys del seu casament.
És sempre un privilegi poder parlar amb una persona com Tomàs Malloll, perquè dóna simplicitat a uns aparells que coneix molt bé i que han fet possible el cinema de totes les èpoques. Viu cada peça que té i està en constant evolució.
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
|
|
QUAN NEIX LA SEVA PASSIÓ PEL CINEMA ?
En un museu. Un dia vaig veure les restes d'un projector que em cridar l'atenció.
De jove, anava a veure cinema sonor a l'Armentera i a Sant Pere Pescador. La primera màquina de cine la vaig veure en un carro que portava tots els aparells per a fer cinema ambulant. És en aquest moment que ja em fascina el fet de que amb tot això sigui possible aconseguir imatges que es convertiran en cinema. Una de les pel·lícules preferides, és “Mort a Venècia”.
QUÈ S'HI POT TROBAR A LA COL.LECCIÓ ?
Hi ha 2000 peces que es poden veure en el Museu del Cinema - Col.lecció Tomàs Mallol, després de l'acord firmat amb l'Ajuntament de Girona des de 1994. Tomàs té 3650 peces comptades, de manera que quan es vulgui es pot ampliar.
Parlem de 20.000 unitats, 8000 objectes i més de 10.000 documents amb imatges fixes (fotografies, gravats, dibuixos, cartells, pintures), 800 films de tot tipus, i un biblioteca amb més de 800 llibres i revistes. Es poden trobar des dels primers aparells d'ombres xineses de fa 2000 anys, fins a la càmera de cinema dels germans Lumière; un recorregut de més de 500 anys d'història de les imatges. Permet esbrinar l'origen del cinema, les tècniques, i l'espectacle visual. S'hi troba un ampli ventall d'aparells cinematogràfics i pre-cinematogràfics.
QUINA ÉS LA MILLOR PEÇA ?
La millor peça és un dels primers projectors que jo vaig fer només havent vist quatre restes, perquè després la vaig poder reconèixer en el Mercat del Encants, i comprar-la.
I LA PRIMERA QUE VA ADQUIRIR ?
La primera, va ser un crono que és un estri que fa que la llum passi per un rodet, on fa intermitències i permet que es vegi la pel.lícula.
LI'N FALTA ALGUNA ?
La que em falta és una de les pel.lícules que vaig fer com a cineasta amateur, “El pastor de Can Sopa” o com a director de fotografia a “Su propio destino”.
QUIN ÉS L'ORIGEN DEL CINEMA I COM ARRIBA AQUÍ ?
L'origen data del 1895. Els pioners van ser els anglesos, francesos, italians, alemanys, entre d'altres i els gèneres eren el còmic, documental i western. La primera projecció pública de cinema es va fer pels germans Lumière a París el 28 de desembre de 1895 en el local anomenat “Salon Indien”. Al 1927 neix el cinema sonor.
Les primeres peces arriben a Europa a través de la ruta de la seda. De fet la bola xinesa, la peça més antiga que tinc, la vaig adquirir a Anglaterra i era una de les úniques del món. Una de les peces més emblemàtiques, un "mondo nuovo", un armari amb 5 lents, i uns gravats, es mira amb horitzontal i la vaig trobar que datava del 1700 a Vic.
LI HA COMPORTAT MOLTES DESPESES TENIR AQUESTA COL.LECCIÓ ?
Si, moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. A més les peces són dificils de trobar i jo sempre he volgut tenir-les totes per seguir la cronologia real que va seguir el cinema.
L'HA AJUDAT LA SEVA FAMILIA, HAN ENTÈS LA SEVA PASSIÓ ?
Sí, tinc 2 filles i elles i la meva dona, m'han fet costat. Han entès que ha estat una vida de recerca, de passió pel cinema. I es van posar molt contentes quan han vist que se'm reconeix tot l'esforç, amb el museu, amb els reconeixements, com una medalla d'Or en un Concurs Internacional.
HA FET MOLTES AMISTATS ?
Sí, perquè pel sol fet de buscar i adquirir peces en mercats, visitar museus, interessar-te per llibres, pel.lícules... sóc molt amic de Pedro Almodóvar i puc dir que conec molta gent per haver dedicat mitja vida a conèixer tota la història del cinema i el que l'ha fet possible.
HI HA ALGUN PROJECTE DE FUTUR IMMEDIAT, O QUÈ QUEDA PER FER ?
Sí, seguir fent anys, gaudir del Museu del Cinema, anar buscant peces que em falten, ampliar el Museu, viatjar per aprendre més coses. No em paro mai, intento avançar sempre.
Després de quasi 5 hores d'estada a la seva casa particular de Torroella de Fluvià, on el temps ens ha passat "volant" donem per tancada la nostra visita i entrevista a una persona que desborda passió, entusiasma i simpatia, amb un cert regust d'ironia i bon humor com la seva simpàtica expressió de que, a ell, "Deulofeu" però en canvi és de "Sant Pere".
Com a cloenda ha tingut la gentilesa d'obsequiar-nos i dedicar-nos el seu llibre: "Si la memòria no em falla". Gràcies senyor Mallol |
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR MALLOL A TORROELLA DE FLUVIÀ (2 dE SETEMBRE de 2006) |
NOTA DE GIROMUS: Dissortadament, en Tomàs Mallol i Deulofeu, va traspassar a Girona el dia 16 de juny de 2013 als 89 anys, quasi set anys després d'aquesta entrevista que tan amablement ens va concedir i fer donació, del llibre "Si la memòria no em falla" amb una simpàtica dedicatòria, i recordant la seva cordial expressió: "A mi em va fer Déu (Deulofeu), però sóc de Sant Pere (nascut a Sant Pere Pescador).
|
| |
|
| |
SALVADOR CLARET SARGATAL, un excel.lent entès del món dels Automòbils. Ell conserva, amplia la col.lecció amb l'ajuda de la seva família. Participa en conferències, cedeix i exposa automòbils i d'altres articles arreu del món. Gaudeix d'aquest món, que coneix bé perquè s'ha documentat durant tota la seva vida.
SALVADOR CLARET NASPLEDA, era el seu pare, pioner i fundador de la “Col.lecció d'Automòbils Salvador Claret”. Ell era el gran de 7 germans i van quedar orfes quan ell tenia només 8 anys. Va anar a viure a casa d'un metge, el Dr. Sànchez. Aquest senyor era dels únics que tenia cotxe de Girona. En Salvador el sabia portar millor que el propietari, que el va ajudar a trobar una feina relacionada amb l'automòbil. Va regentar un taller de cotxes a Girona, va fer de taxista i va crear una autoescola, "Autoescola Claret". El seu primer cotxe, el va comprar l'any 1958, era un Ford de model T del 1923. No tenia però encara cap idea de crear un museu, només passió pels cotxes. Tota una vida vinculada a l'automòbil.
SALVADOR CLARET SARGATAL, va néixer l'any 1949 a Sils i es considera un gran ambaixador de Girona. Comenta que, a casa seva van entrar primer els cotxes i després jo. Com que jo era el petit, tenia 12 anys i acompanyava al meu pare per tot arreu i li portava els estris que em demanava. Ben aviat vaig començar a conèixer aquest món. Actualment gestiona varies empreses entre elles, una estació de servei, un bar i un restaurant, situat a peu de la N-II del terme municipal de Sils, en la cruïlla que va a Vidreres.
Aquesta col.lecció es pot veure a Sils. Vam poder conèixer Salvador Claret, i amb poca estona ens va fer estimar el món de l'automòbil. Tal i com diu ell, l'automòbil és el clar reflex de la societat.
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
|
|
LA COL.LECCIÓ ESTÀ DEDICADA A L'EVOLUCIÓ VISCUDA PELS AUTOMÒBILS, DES DEL SEU NEIXAMENT ?
Sí, però també hi trobem motocicletes, bicicletes i material d'aviació, a vehicles de motor i les seves peces; en definitiva el món de l'automòbil. Es pot veure gairebé tots els anys, des del vapor al 1890 fins avui. El primer vehicle que va comprar el meu pare, l'any 57 o 58, va ser un Ford del model T del 1923. Ara ja no el tenim perquè ell el va vendre per canviar-lo per un altre. En aquell moment no hi havia cap idea de col.leccionar. Ell tenia una gran passió pels cotxes i els adquiria per desmuntar-los, per veure com funcionaven i tornar-los a muntar. Els estudiava per conèixer la maquinària interior.
QUANTS AUTOMÒBILS TÉ LA COL.LECCIÓ ?
Té 134 automòbils, 87 motocicletes, 60 bicicletes i material d'aviació. Però també té molta part d'articles dedicats al món de l'automòbil, com fons documental, fons d'Art, pintura, joguines... l'Art automobilístic amplia i enriqueix aquest museu. Tot aquest fons documental, fa que aquesta col.lecció sigui única.
QUAN DECIDEIX CONSERVAR I CONTINUAR LA COL.LECCIÓ DEL SEU PARE ?
Quan el pare va morir, a l'any 1984, la meva germana, els nebots i jo vam decidir que la col.lecció no es vendria, sinò que treballeriem per ampliar-la.
QUINS CANVIS HA INTRODUIT ?
Doncs, la compra de vehicles de fabricació nacional i bicicletes. Peró el que més s'ha incrementat és la biblioteca, l'arxiu relacionat amb l'automòbil i el fons d'art.
VOSTÈ DIU QUE L'AUTOMÒBIL ÉS EL REFLEX DE LA SOCIETAT, EN QUÈ ES BASA PER FER AQUESTA AFIRMACIÓ ?
Em refereixo a la branca social. El cotxe no ha canviat mai, tècnicament parlant, només d'estètica. Però ha provocat molts canvis en la nostre societat. Les ciutats s'han adaptat a ell, han hagut de crear les carreteres, modificar les rutes, ha canviat el concepte del temps. Abans la gent anava a peu per arribar a molts llocs i amb el cotxe va canviar la idea. El desplaçament es va facilitar per tothom. La nostra societat viu al voltant de l'automòbil. Si hi ha una nova crisis de petroli, s'hauran de reduir els consums. El primer bé de les persones és la casa i el segon el cotxe. És un gran recaptador d'impostos.
LI COMPORTA MOLTES DESPESES EL FET DE TENIR LA COL.LECCIÓ ?
Si, sí. Moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. Aquella pintura, o aquell llibre, o aquell cotxe, no es pot deixar escapar. Viatges a d'altres països per fer alguna conferència, o mostra, o exposició.
HA TRASLLADAT PART DE LA COL.LECCIÓ PER CATALUNYA, ESPANYA O ALTRES PAÏSOS ?
Sí, hem fet fires i exposicions. Hem estat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, hem cedit material als 100 anys del Real Automòbil Club de Catalunya. També deixem alguns vehicles a Fundacions, Ajuntaments i altres Institucions Públiques, que celebren setmanes temàtiques. Alguna empresa que ens demana un cotxe per exposar. Durant l'any 2005 vam fer un total de 20 exposicions i 12 del que portem del 2006.
També viatjo fora d'Espanya, m'hi trobo bé. Fem xerrades on tothom escolta i està interessat pel tema. Volen aprendre i intercanviar informació. M'enriqueix i en gaudeixo. Però em nego a deixar cotxes antics per publicitat i pel.lícules que no fa gent professional. Perquè el tracten com un objecte més d'atretzo, és material que lloguen i no hi donen cap importància.
EL MÓN DE L'AUTOMÒBIL ESTÀ POC DESENVOLUPAT A ESPANYA ?
No es pot comparar amb països com Bèlgica, Holanda o Alemanya que han fet de tot per poder recuperar els seus cotxes de l'època perquè ho consideren un llegat històric i cultural i com no, social.
Aquí no s'hi dóna importància. No hi ha aquest afany de conservar, conèixer el món dels automòbils. La proposta museística és molt fluixa, els continguts són avorrits i no capta l'atenció de ningú.
Per exemple, el dia que la BMW va obrir una gran exposició a Munic, va ser una sensació impressionant. Hi havia un gran esforç darrera. Tota la història estava reflexada amb fotografies en forma d'espiral, de manera que mentre anaves pujant arribaves als nostres dies. Molt de suport fotogràfic, videos o pintures.
HI HA ALGUN PROJECTE DE FUTUR IMMEDIAT, IDEA NO REALITZADA ?
Doncs, sí. Tenim un projecte que vam presentar fa 6 anys al forum mundial de museus. Es tractaria d'un complex on hi hauria un espai dedicat a un fons propi, tot dedicat al món de l'automoció. Barrejar l'automòbil amb art, fotografia, video, bibliografia, personatges, recerca i investigació, i infinitat d'altres temes. Trobar-te'l sempre i amb totes les formes possibles, en una biblioteca, galeria d'art, dins la societat.
De tota manera això representaria disposar de molt espai, un esforç econòmic brutal, i caldria que s'hi involucressin moltes institucions. |
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR CLARET A SILS (29 d'abril de 2006) |
| |
|
| |
LLUIS CARRERAS CRISTÒFOL, és un apassionat de les miniatures. És un art de molta precisió i d’un alt contingut de dificultat tenint en compte l’escala en què es treballa, un mínim de 12 vegades més petit del tamany normal. Parlem doncs de verdaders artífexs de la creació, que utilitzant la fusta, la palla, la ceràmica, l’or, les perles, la pintura i tota la resta de materials que fem servir a escala real, inventen peces úniques, dignes d’un museu.
Gironí de neixement, en LLUIS CARRERAS I CRISTÒFOL, ha viscut i viu, l'entorn del món de la joieria, que és la seva professió. Ha rebut la Medalla d’Or de la Diputació de Girona per les seves creacions. Ha aconseguit fer realitat un dels seus somnis. Tot i que ha sortit de la seva butxaca, avui podem visitar un dels museus més creatius i interessants de les Comarques Gironines. A la vila de Besalú, a la plaça Prat de Sant Pere, es va inaugurar el passat mes d’agost de 2007, un museu excepcional, el MICROMUNDI, EL MUSEU DE MINIATURES I MICROMINIATURES.
Tres sales perfectament decorades, amb jocs de colors i una il.luminació adequada, separen tres ambients. Més de 2000 peces a escala més petita es poden arribar a comptar. Totes tractades i creades amb la màxima realitat, utilitzant els materials bàsics. Per exemple una farmàcia del segle XIX, on s’aprecia tota l’estructura feta amb fusta, les prestatgeries plenes de pots de ceràmica i fins i tot s’hi recrea el farmacèutic, l’ajudant i dues parelles comprant. Porten uns vestits treballats amb el màxim de cura, amb materials com seda, blondes entre d'altres.
Una perruqueria dels anys 30, una botiga de roba usada i una altra de comestibles. A la segona sala pareixen unes vitrines simulant l’òrbita de l’ull, que permeten apreciar les peces a través d’una lupa i també pels costats. Es veuen algunes creacions d’or o pedres semiprecioses que poden reduir el tamany original unes 100.000 vegades. Per exemple unes arrecades i un penjoll damunt d’un tros de poma. També hi ha mitja closca d’un pistatxo per descobrir a Gepetto i Pinocho en el seu interior o una closca de nou per exposar-hi la plaça del Vaticà.
Una de les peces estrella del museu és una reproducció de la Torre Eiffel que mida 6 dècimes de mil.límetre. També exposa objectes tant diminuts que caben en el cap d’una agulla, com una caravana de camells, un elefant o la Sagrada Família.
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
|
|
COM NEIX AQUESTA IDEA DE RECOPILAR MINIATURES ?
Fa més de vint anys que faig la col.lecció. Soc joier i sempre m’han agradat les coses petites i de precisió. Em mou la inquietud de divulgar un món anònim i que es coneixi els artistes d’arreu del món, que fan aquestes peces úniques.
LA PRIMERA PEÇA QUE VA ADQUIRIR ?
Els 2 collarets i el joc d’arrecades.
QUINA TRIA ? LA MÉS ESTIMADA ?
No em puc definir, perquè totes tenen el seu encant. Si trio una temàtica concreta, sí puc triar però així de les 2000 peces, no te’n sabria dir cap o totes. Per exemple la farmàcia, o la botiga de roba usada o l’exposició de “sombreros” anglesos.
HA PENSAT EN PUBLICAR TOTS AQUESTS TREBALLS EN ALGUN MITJÀ IMPRÉS ?
Sí, estic preparant un llibre i també una sèrie d’exposicions temporals. D’aquesta manera coneixerem els artistes amb noms i cognoms. Com et deia abans és un món totalment desconegut. També en faré alguna de les meves creacions en joies.
QUINS TEMES LI INSPIREN A L'HORA D'ENCARREGAR UNA PEÇA O VARIES ?
El que veus. S’ha recreat diferents escenes del passat, com la farmàcia primitiva, el mobiliari que estem acostumats a veure en algunes cases de nines, l’interior de cases, o antiguetats com el “broche” mosaic. La idea ha estat demanar a cada artista que faci el que millor sap fer. Com per exemple la Sra. Anglesa que fa els “sombreros” només fa això. Un altre artista es dedica a fer mobles a petita escala, o el que fa els vestits. Després també per països per exemple a Mèxic es fan verdaderes creacions.
QUÉ T'HE PENSAT D'AQUIRIR ?
Res. Em sento que ho tinc tot. De fet està encarregat una peça que s’està fent damunt una llavor de girasol on hi ha la ventafocs quan perd la sabata a les escales quan son les 12 de la nit i la carrossa l’espera, plasmant el conte infantil. I d’altres creacions amb insectes.
SR. CARRERAS, L'OFICI DE JOIER L'HA PORTAT A APRECIAR LES MINIATURES ?
Sí, com que conec molt bé la dificultat amb què es treballa per arribar a fer aquestes peces, vaig agafar molta fascinació per tot aquest món de miniatures reals. Ja de petit el primer que em fa fer gràcia i vaig conservar amb molta il.lusió, és una pistola molt petita que funcionava perfectament.
PER QUÈ BESALÚ I L'ANTIC EDIFICI INDUSTRIAL DE "CAL CORO" PER EXPOSAR-HI LES MINIATURES I MICROMINIATURES ?
Jo sóc gironí però vaig considerar que Besalú estava molt ben situat per tothom, perquè no és lluny, és un poble molt bonic i a la gent li agrada passejar-hi. Vaig comprar aquest edifici perquè és al centre i permet arribar-hi sense dificultats. Té prou amplitud, em va costar molt trobar els més de 50 metres quadrats que jo necessitava. L’he decorat jo mateix perquè vaig estudiar decoració a París i he aconseguit el que volia.
QUÈ VA REPRESENTAR PER VOSTÈ LA INAUGURACIÓ DEL MUSEU EL PASSAT MES D'AGOST ?
Va ser la culminació d’aquests més de 20 anys somiant per veure tot això ben col.locat i sobretot que pugui ser apreciat per qui ho veu per primera vegada. La gent que ve en surt molt satisfeta i contenta. Per mi això és veure els meus objectius complerts. Estic molt content.
DE QUINS PAÏSOS SÓN ELS ARTISTES DE LES PECES DEL MUSEU ?
D’Itàlia, Mèxic, Xina, Europa, Rússia i altres indrets. Després de més de 20 anys de contactar amb artistes he tingut la gran sort de poder encarregar peces a tots els millors artistes d’arreu del món. Per això estic tant satisfet del resultat. Si no hi ha alguna cosa, és perquè s’ha encarregat però ha estat impossible d’aconseguir.
PER ACABAR, ENS DIGUI QUATRES RESPOSTES RÀPIDES:
- Un lloc per menjar bé: Les Cols d'Olot
- Una joia: Els penjolls, són com escultures portàtils
- Un lloc de vacances: Venècia
- Un dia ideal:Tot el que faig m'omple molt. Des de viatjar i moure'm. A Roma, Barcelona, anar a una escola a fer una explicació, exposicions, fins i tot, passar-me hores en el meu hort. He estat una persona que sempre m'he divertit amb tot el que he fet.
|
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR CARRERAS A BESALÚ (23 dE FEBRER de 2008) |
| |
|
| |
VICENÇ FOLGADO TENA, és un excel.lent entès del món de les Motocicletes. Ell ha restaurat i exposa una flota de motocicletes de diferents països i de totes les èpoques. Participa i gaudeix d'algun dels seus vehicles, en trobades d'arreu de Catalunya i més lluny. És un apassionat de la competició, i això li ha fet guanyar importants títols en rallis i tir professional. Quan deixa la competició, crea el seu propi entorn, una àmplia col.lecció que fa quedar bocavedat a qui s'hi endinsa.
VICENÇ FOLGADO , va restaurar les seves dues primeres motocicletes, després de rebre les peces, com a obsequi del Sr. Juanola . Comptant 20 anys, va poder muntar unes peces que es van convertir en una Hardley Davidson i una FN. Des d'aquest moment va descobrir el cor de l'automoció, va fer renéixer motocicletes antigues i les va exposar. A partir d'aquí ha anat adquirint i preparant vehicles, i avui és la col.lecció més extensa de Catalunya en propietat, de motocicletes. Se n'hi poden veure 114, a més de 10 cotxes, pins, gorres, matricules, cascs i altres vehicles sense motor, com tricicles i monopatins, o cotxes de pedals.
La peça estrella de la col.lecció, és la reproducció d'una ciutat, voltada de trens, telefèrics, obrers que treballen amb grues pesants, una nòria; tot en moviment i so.
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
VICENÇ FOLGADO TENA, va néixer a Lleida el 5 de Març del 1946. Vicenç, el mitjà de dos germans, al voltant dels 35 anys, va venir a viure a l'Escala i va apendre l'ofici de cuiner. Ben aviat es va sentir realitzat en la seva feina i va continuar fins tenir en propietat el Ralli hotel. És pare de 4 fills i entén que la família és molt important a la vida de les persones. Ell en rep comprensió i suport.
És una persona molt activa i gaudeix de tot el que fa. Li apassiona la competició, i és per això que dels anys 70 als 80, decideix córrer en rallis. Després dels cotxes, arriba la competició en Tir Olímpic, que en rep importants distincions. Avui és regidor a l'Ajuntament de l'Escala i pot dedicar poc temps a la restauració.
Aquesta col.lecció es pot veure a l'Escala. Vam poder conèixer Vicenç Folgado Tena, i amb poca estona ens va fer estimar el món de l'automoció. Aquest és el resultat de l'enquesta que li vam fer:
|
|
PER QUÈ DISPOSA LES SEVES IL.LUSIONS AL MÓN DE LA MOTOCICLETA ?
Perquè després de la competició en rallis, neix un altre interès de conèixer com funciona interiorment un vehicle. Vaig començar a montar les peces i veus que tot ha d'anar molt ajustat, i quan funciona et produeix una gran satisfacció. I així mica en mica, sense buscar cap afany de col.leccionar, gaudint de la restauració, vaig omplir aquesta nau. M'apassiono amb el tot el que faig, és una gran sort.
QUÉ S'HI POT TROBAR A LA COL.LECCIÓ ?
Hi ha 114 motocicletes, 10 automòbils, i me n'esperen 10 més per restaurar. Com que és una col.lecció privada, hi podem trobar peces tan curioses com una màquina de fer olives farcides d'anxova. La moto més petita del món, conduïble de Paul Ashley. Cotxes en miniatura, tricicles, monopatins, vehicles de pedal, etc. La resta, és material relacionat amb els vehicles, com cascs, matrícules, pins, gorres.
I AL PIS DE DALT ?
A la part de dalt hi ha un munt d'articles antics, com les primeres màquines d'escriure, de cosir, de fotografiar, un ordinador facturadora, un projector, gramòfons, màquines de fotografiar articles de tir entre d'altres objectes. En l'ultima sala, just damunt de les motocicletes, hi ha la reproducció d'una ciutat ferroviària, antiga, que mostra l'activitat de trens, telefèrics, nòries, obres, tot en moviment i amb un so, que ratlla la perfecció. Tot aquest ambient està construït amb material de recuperació, com raids de motocicleta, guix, fullola, taps de tubs entre altres.
COM ÉS LA MOTOCICLETA ? HA PATIT MOLTS CANVIS AMB EL PAS DELS ANYS ?
La motocicleta té èpoques, antigament era l'únic vehicle que et permetia sortir com a viatge de plaer, gaudir de la natura, el paisatge. Quan neix el cotxe, es crea un vehicle més familiar, més còmode, segur, no et mullaves, es podien fer per tant, recorreguts més llargs. En quant a l'evolució de la motocicleta, no està massa marcada perquè sempre és el mateix. Es pot parlar dels diferents estils, marques, i potencials.
Es pot veure la motocicleta amb sidecar, n'hi ha de fetes a mida, com la Puch de l'avi Guillot de l'Escala, que era pescador i tenia una cama ortopèdica i se li va fer un petit sidecar i es va posar un contrapès a darrera per garantitzar-ne l'estabilitat. Per a discapacitats, com les de la casa Poirier. Es poden diferenciar, per vehicles més competitius, com els de la marca Bultaco, o la més ràpida feta a Espanya, la TSS.
Les especials per la Guardia civil eren de la Montesa , Bultaco, o de la Ossa , com la Triatlera pels forestals. Hi ha també les típiques lambretes o vespes, com la primera feta a Espanya, que data del 1953. A la col.lecció també hi ha motocicletes Scooter, Rieju, Gutzzis, BMW, Peugeot, entre moltes d'altres marques.
QUINA ÉS LA SEVA MILLOR MOTOCICLETA ?
No puc decidir-me per cap perquè, com que les restaures les estimes totes. La més antiga és la Hardley Davidson , que és del 1919. La més valuosa, la BMW de guerra o la BCA de sidecar. La més petita del món conduïda, és la de Paul Ashley que porta motor d'aeromodelisme. La més grossa del món és la Honda woldwin, que porta maletes, ràdio, calefacció... m'agraden molt les vespes, no te'n puc dir cap en concret.
LI HA COMPORTAT MOLTES DESPESES TENIR AQUESTA COL.LECCIÓ ?
Si, moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. Aquella motocicleta o cotxe, no es pot deixar escapar. A més, si està en mal estat, vol dir moltes hores de restauració, i material per deixar-lo com nou. De tota manera per això dic que no sóc cap obsessionat amb afany de tenir més i més, no hi ha cap ànim de lucre. Tinc el que m'agrada i significa alguna cosa per mi, com la col.lecció de peluixos cedits per l'Ona, la meva filla.
HA REBUT SUPORT DE LA SEVA FAMILIA EN LA COMPETICIÓ I POSTERIORMENT EN LA RESTAURACIÓ I COL.LECCIÓ ?
Sí, tinc 4 fills i ells i la meva dona han entès i m'han recolzat en tot el que he volgut fer, tant en la competició en el seu moment, com després quan he donat voltes i he matat hores al taller restaurant motocicletes. De fet, en Jordi i l'Ona saben conduir motocicleta i en tenen una perquè també els hi agrada aquest món. Entenen l'esforç que hi ha darrera de tota aquesta col.lecció que es pot veure avui aquí a l'Escala.
HAS FET MOLTES AMISTATS AL LLARG DE LA TEVA VIDA RELACIONADA AMB LA COMPETICIÓ I EL MÓN DE LA MOTOCICLETA ?
Sí, perquè si no m'haguessin regalat les meves dues primeres motocicletes que vaig restaurar, potser avui no tindria això. Conec també molta gent que ha competit amb mi, els del Kàrting de l'Escala, en Salvador Claret de Sils.. També fent trobades, com la de la Vespa , on lluïm els nostres vehicles.
HI HA ALGUN PROJECTE DE FUTUR IMMEDIAT, QUE QUEDA PER FER ?
Doncs, sí molts. Tinc molts cotxes i també motocicletes per restaurar. Ara no restauro massa, sóc regidor a l'Ajuntament de l'Escala. Fa tres anys que em vaig introduir al món de la política, i tinc menys hores per treballar en el meu taller. Estic dubtant de presentar-me com a alcalde de l'Escala a les properes eleccions municipals. Tinc ganes de fer un ascensor per poder accedir al primer pis amb més comoditat. Com veus quedem moltes coses per anar fent que em motivin i em facin disfrutar del temps.
|
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR FOLGADO A L'ESCALA (2 DE SETEMBRE DE 2006) |
NOTA DE GIROMUS: Dissortadament, en Vicenç Folgado i Tena, va traspassar el dia 28 d'octubre de 2008 als 62 anys, dos anys després d'aquesta entrevista que tan amablement ens va concedir i tractar. |
| |
|
| |
Hi ha vegades que fem molts quilòmetres per visitar, conèixer, descobrir o fins i tot degustar alguna peculiaritat gastronòmica d’algun lloc, població, paisatge o país, i moltes vegades, a prop de casa tenim joies que desconeixem. A les comarques gironines disposem d’una riquesa inusual en molts aspectes; el paisatge, poblacions, parcs, el mar, la muntanya, la gastronomia, les costums, jaciments, la gent, ... un llistat extens i farcit de qualitat.
El Museu de la Tècnica de l’Empordà, n’és un d’aquests exemples. Disposa de més de 5000 objectes, la meitat dels quals estan agradablement exposat en tres plantes de l’edifici. L’antiga seu que fou de Transport Padrosa, un cop acabada la Guerra Civil i abans de construir-se l’amplia plataforma logística i transport de Llers.
De la mà de PERE PADROSA PUIGNAU (Figueres, 10/11/1934) i de la seva muller MARGARIDA PIERRE MALLOL (Figueres, 16/5/1938), neix fa uns anys una impressionant col·lecció que amb el temps donarà vida al MUSEU DE LA TÈCNICA DE L’EMPORDÀ. Un museu amb una col·lecció molt amplia, variada i esplèndida exposició de màquines, eines, invents, enginys i altres objectes, tots agradablement exposats i amb indicació del seu ús, procedència, marca o altres característiques i detalls d’interès. Una col·lecció de màquines d’escriure i de cosir, que ens atreviríem a dir, de les millors d’Europa. Tot a quatre passes de casa, una prova més de la gran riquesa que tenim a les nostres comarques.
En les respostes de l’entrevista, no es detalla qui fa el parlament si el Sr. Padrosa o la seva senyora, ja que fou una entrevista molt agradable i llarga, on el flux de la conversa amb experiències, dades, projectes i anècdotes fou en tot moment creuat i distesa, que en aquest cas no va poder ésser feta per la Sandra Florença, relacions públiques, col.laboradora de Giromus.
JOAN MITJÀ I COLON
Enginyer d'Organització Industrial
Cooordinador del portal GIROMUS
|
|
QUAN COMENÇA A FORMAR-SE LA GRAN COL.LECCIÓ QUE DISPOSA EL MUSEU?
La col·lecció va començar a partir d’un infortuni familiar. El meu pare a principis dels 80 amb la meva mare van fer un viatge a Itàlia. A Milà un cotxe el va atropellar ferint-lo greument a la medul·la. Després d’un període de recuperació a Barcelona i posteriorment a França va retornar a Figueres.
Moltes converses que hi tenia giraven a l’entorn dels camions, això durant tota la setmana, i el cap de setmana, continuava la història dels camions i de l’empresa, que era tot plegat la seva passió. Un diumenge, atabalat de tan parlar de camions, vaig anar a donar un vol a Figueres en un mercat que feien de segona mà. No sé ni el perquè, però vaig comprar una màquina d’escriure, una “Erika”.
Aquell mateix diumenge a la tarda, vaig anar al soterrani de casa i em vaig engrescar amb la màquina; vaig està unes quatre o cinc hores, desmuntant, netejant i arranjant aquella màquina. Vaig pujar a dalt on hi havia la meva senyora i el meu pare, vaig dir: “Ja tinc el que volia”, em vaig distreure un munt i es va acabar de parlar només de camions. Així va començar tot.
Certament fou tot un descobriment, ja que ell no tenia cap hobby, no li agradava ni anar a pesca, anar caçar o al futbol, ... no li agradava res, que no fos la família i la feina.
PER TANT, L’ORIGEN DE LA COL.LECCIÓ FOREN LES MÀQUINES D’ESCRIURE?
Cert, el meu cor se’n va anar amb les màquines d’escriure, que de fet és el que sempre m’ha agradat més.
Aquella primera màquina el va animar a anar a altres “mercadillos” a intentar trobar altres màquines. Fou com un encanteri que en mica en mica va anar creixent.
PERÒ LA COL.LECCIÓ ÉS IMMENSAT, I NO TANT SOLS DISPOSA DE MÀQUINES D’ESCRIURE?
Bé de fet, allò em va començar a animar, i amb la meva senyora, que sempre ha estat amb mi i m’ha recolzat en tot moment, vam començar a córrer mercats i altres indrets per tal de trobar nous models i tipus de màquina.
Resulta que si havíem anat a Londres especialment per veure que hi trobàvem, i donava el cas, que no hi trobaven res, doncs, dèiem: “No tornarem ara a casa amb les mans buides”, llavors, compràvem alguna altra cosa que veiem interessant, i així la col·lecció va anar creixent, i no únicament amb màquines d’escriure, sinó que va començar també amb màquines de cosir, per exemple.
EN EL SEU CAS, COM EN EL CAS DEL SR. ESCUBEDO DE PALOL DE REVARDIT, ÉS UN COLECCIONISME DE DOBLE VERTENT, ES A DIR, ES COLEC.CIONA UN OBJECTE PERÒ QUE ES VIU INTENSAMENT AQUEST OBJECTE: ES NETEJA, REPARA O RESTAURA, I ES FA FUNCIONAR A PART D’INDEGAR EN LA SEVA HISTORIA I EL SEU DESCUBRIDOR, NO?
Exacte, no és com altres col·leccions com segells o monedes. Es compra o es rep en donació un objecte, i amb total passió es treballa en ell, fins que ha quedat impecable i funciona fent la tasca per la qual fou inventat. No és comprar un objecte i posar-lo a una lleixa, abans d’anar a l’expositor li cal passar pel taller de la il·lusió i la inquietud.
De fet, el període principal que fou quan van sorgir la gran majoria dels invents fou entre 1850 fins el 1900. Després, el que s’ha fet és reformar, modificar o perfeccionar el que estava inventat, a excepció possiblement de tot el camp vinculat a l’electrònica, informàtica o altres temes afins.
TORNANT A LA MÀQUINA D’ESCRIURE, QUINA FOU LA PRIMERA O QUAN S’EN HAN FABRICAT?
S’han fet infinits tipus i models de màquines d’escriure, i se’n ha produït a milions, fins hi tot de fusta. També de marques n’hi ha hagut moltes. Evidentment els Estats Units i Europa, era on hi havia més màquines, sobre tot Estats Units, on l’evolució era més avançada que Europa. Aquí quan anàvem amb el sistema de “una a una” als Estats Units ja feia vint anys que utilitzaven la tecla clàssica.
A PART DE LA PRIMERA MÀQUINA, QUINA CONSIDEREN TÉ CERTA CURIOSITAT ?
Doncs, per exemple, en tenim una d’un periodista italià, que era reporter de guerra. En tenim varies, són màquines amb un tipus d’estoig i amb corretja i d’unes formes especials petites i rodones per tal de poder ésser utilitzades en el mateix front.
En tenim varies, una de francesa que havia servit a reporters durant la I Guerra Mundial de 1914, que per la seva forma i dimensions, els hi permetia escriure en el mateix front de guerra els seus articles.
ES MOLT COMPLICADA LA LABOR D’ARRANJAR UN OBJECTE ?
Hi ha rellotges com els Morez, que tenen una mecànica molt simple i per tant, quasi només cal restaurà, el seu funcionament és tant precís i lent que pràcticament els seus elements no tenen desgast. Les màquines de cosir, també tenen un mecanisme simple que en poques hores es poden fer funcionar. La màquina d’escriure és molt diferent, n’hi ha que tenen entre dos a tres mil peces i per tant, el temps de dedicació és molt més ampli i la tasca més complexa.
QUINA ÉS LA MÀQUINA MÉS PREUADA?
La vedette del museu és la Mailing Hansen. Una màquina d’escriure molt original feta per un monjo a Dinamarca a l’any 1864. Però tenim una altre també, feta a Roma a l’any 1923, la Minerva que és de bronze.
VOSTES SÓN UNA FAMILIA AMB UNA EMPRESA DEL MON DEL TRANSPORT. COM ES QUE NO ES VA DECLINAR A LA COL.LECCIÓ D’AUTOMÒBILS PER EXEMPLE ?
Ja he comentat que la col·lecció va néixer a partir d’unes circumstancies familiars, i no vaig estar interessat a ser col·leccionista d’automòbils ja que representa una despesa de diners important i també molt d’espai disponible, mentre que la col·lecció que tenim l’hem anat fent a poc a poc i relativament be de preu, tot i que algunes peces també amb els anys s’ha apujat el seu preu. Per exemple, fa un parell d’anys un màquina d’escriure que ja teníem, va sortir a una subhasta a Alemanya per 135.000 euros que la va comprar un àrab. Per un sol objecte, això ja són calés.
De tota manera i retornant als vehicles, tenim com un projecte de futur, la creació d’un nou museu que estaria dedicat principalment al camió antic i que aniria en un local que tenim disponible. Actualment disposem de catorze o quinze camions que havien estat de l’empresa i s’estan restaurant. Una curiositat és un Seat 1500 que fou una ambulància de Palafrugell amb matricula GE-100000 que vaig comprar d’ocasió fa uns 15 anys, seria dels pocs vehicles no pertanyents a l’empresa, la resta, tot serien camions que havien servit a Transports Padrosa.
COM VA NEIXER TRANSPORTS PADROSA?
Fou iniciada pel meu avi. Per tant, jo sóc la tercera generació i el meu fill la quarta. En aquell temps els vehicles eren els carros, i l’encàrrec més important de l’empresa, fou la concessió obtinguda per subhasta del transport de mercaderies, aliments, materials de construcció, armes i munició des de l’estació de Figueres fins el castell de Sant Ferran més de quaranta anys.
Acaba la Guerra Civil, encara teníem la concessió que ens fou reconeguda pel nou règim i que ens va permetre fer tot el transport dels material de construcció quan Franco va ordenar la construcció dels nius d’ametralladores, coneguts com “bunkers” a tot la franja del Pirineu entre Puigcerdà a Portbou. El transport es feia fins un punt de la muntanya, la resta totalment inaccessible pels vehicles es feia amb mules.
EL MUSEU REALIZA CICLES DE CONFERÈNCIES DE MOLT ALT NIVELL ON HI PARTICIPENT ORADORS DE PRESTIGI, MOLTS PROCEDENTS DEL CSIC. COM VA SORGIR LA IDEA I COM VA COMENÇAR ?
Fou idea de part dels nostres fills, però que tots ens van engrescar amb l’idea de donar un caire complementari al museu. Vam començar amb dos bons amics nostres, en Martí Amiel de Figueres col·leccionista de rellotges, i Tomàs Mallol de Torroella de Fluvià que va donar la segona xerrada.
A partir d’aquí, la tercera la va donar el tinent coronel de l’antiga base nord-americana del Peni de Roses, parlant de temes de defensa aèria i aviació. A partir d’aquí cada cop es va anar sofisticant més les conferències i gràcies a l’ajut d’una persona del mateix museu, fou possible la realització de conferència d’alt nivell amb persones vinculades al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
L’exit i acceptació ha estat tan considerable, que ens hem vist obligats a deixar-les de fer en el mateix museu i fer-les en el Teatre-jardí de Figueres, un lloc més adient i amb més capacitat d’assistència.
UNA ACTIVITAT TOTALMENT INNOVADORA ES EL MUSEU MÒBIL. COM VA SORGIR LA IDEA, QUE ÉS I QUE ES VOL ACONSEGUIR AMB AQUESTA INCIATIVA ?
La idea fou en base una mica com les conegudes biblioteques mòbils, en aquest cas un museu mòbil. Serà un tràiler, el més gran que disposem a l’empresa, on hi haurà un resum i petita representació de tot el Museu de la Técnica de l’Empordà.
En principi el dia 5 de juliol es farà la presentació a la base de Transports Padrosa a Llers, i ja tenim fet un programa de visites itinerants, de moment en algunes poblacions de l’Alt i Baix Empordà i Gironès. La seva finalitat o filosofia és la de donar a conèixer el patrimoni del museu, el seu contingut i animar-los a visitar-nos.
VOSTES HAN VOLTAT MOLT PER TAL DE TROBAR NOUS OBJECTES PER LA SEVA COL.LECCIÓ. ES DE SUPOSAR QUE TINDRAN MOLTES ANECDOTES A L’ENTORN AQUESTS VIATGES I VISITES A MERCATS I BROCANTERS, NO ?
Doncs si, moltes. Una de molt curiosa fou que vam estar a Polònia durant un viatge i vam tornar amb una màquina d’escriure, una “Hammonia” la segona més important avui en el nostre museu. Estava molt desballestada i la vam embolicar i posar amb una manta al fons del maleter. Ens vam aturar-nos a Lyon per visitar un brocanter, i vam deixar el cotxe en un pàrquing.
Ja en l’autopista vam aturar-nos en una àrea de servei, i fou quan ens vam adonar que ens havien forçat el maleter que estava travat. El vam poder obrir, comprovant que ens ho havien robat tot, maletes, bosses, roba, ... però la màquina hi era, estava tirada en un racó de qualsevol manera. El lladre ens ho va agafar tot, però devia pensar que aquell “trasto” no servia de res.
La nostra alegria fou immensa malgrat el que ens havia passat, i comprovar que la nostra “joia”, que per cert valia mes que totes les maletes i el cotxe, sobre tot sentimentalment, ja que són màquines molt rares i que n’hi ha molt poques. |
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR PERE PADROSA I LA SEVA MULLER MARGARIDA PIERRE A FIGUERES (1 dE JULIOL de 2006) |
| |
|
|
| |
Us presentem, en Carles Ripoll i Solà, un amant de la reproducció de la vida de pagès, i impulsor de la cultura catalana al Baix Fluvià.
Josep Pla, escriptor baix empordanés, que exhalta als pagesos i defensa la lluita i la intel.ligència d'una gent poc reconeguda i sovint infravalorada pels de la gran ciutat.
Els mateixos ideals van unir aquests dos homes. La col.lecció que queda avui, és una expressió de la vida quotidiana de pagès, d'autosuficiència, tot i les pèssimes condicions de vida de l'època. Ripoll ha pogut reunir un conjunt immens d'eines de treballar el camp i màquines, estris i utensilis, ha reproduït una cuina típica catalana, ha fet restaurar una tartana, i reuneix peces de gran valor relacionades amb el món rural. Pla l'adorava.
Josep Pla, l'escriptor de Palafrugell, vivia activament les xerrades del Centre d'Estudis del Baix Fluvià, que aquest any cel.lebra el seu 50è aniversari. Quan Josep Pla va veure la varietat d'objectes, costums, vestuaris, tot un entorn familiar, va suggerir a Ripoll el títol del seu llibre editat l'any 1968, “El pagès i el seu món”. Va valorar molt activament l'esforç del Carles Ripoll i el seu germà gran, l'Agustí per la gran tasca de recollir tot aquest material. Aquest nom permetia englobar la tradició, les bones maneres de viure d'un personatge tan català com el pagès. Aquest Sant Jordi de 2006 es cel.lebren 25 anys de la seva mort.
Aquells dies la seva germana va regalar a Ripoll, una de les quatre boines de Pla, que es pot veure també a l'exposició.
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
CARLES RIPOLL I SOLÀ , va nèixer el 1918 a Torroella de Fluvià, fill de Can Sopa, els seus 2 germans i ell van viure durant anys de la pagesia. El seu germà gran, l'Agustí, és l'impulsor del Centre d'Estudis del Baix Fluvià, una associació cultural que té socis i mensualment organitza conferències d'escriptors com Josep Mª Terricabras, Mª Mercè Roca, entre d'altres.
En Carles es va casar amb la Neus Borrell de St. Llorenç Saballs, i va anar a viure a Sabadell i allà van ser propietaris d'una botiga. Aquest matrimoni és encantador i vam poder gaudir de les seves paraules.
|
|
Tot passejant, vam poder admirar la qualitat que té la col.lecció de Carles Ripoll Solà i ens va respondre a aquestes preguntes:
QUINA AMISTAT L'UNIA A JOSEP PLA ?
Ens vam conèixer arrel del Centre d'Estudis del Baix Fluvià. Un dia, el vaig anar a recollir amb cotxe al Mas Pla per portar-lo a una de les conferències. Li vaig dir que el volia conèixer i em va sorprendre perquè era un savi, una persona amb una vida molt intensa a l'estranger.
Era molt introvertit, però a mi em va agafar molta estimació perquè deia que jo no li demanava res. Em va fer molta il.lusió haver pogut compartir part de la meva vida amb ell. Ell veia com anirien les coses en un futur, i pensava que la societat tendiria cap al materialisme i es deixaria de banda la cultura.
QUAN DECIDEIX COMENÇAR A COL.LECCIONAR ?
Quan vaig conèixer la meva dona, la Neus , ella ja tenia una col.lecció de nines, que està exposada a Castell d'Aro. Va ser quan vam començar el meu germà Agustí i jo a recollir totes les eines que hi havia a Can Sopa que ja no es feien servir.
Anàvem a mercats, com els Encants a Barcelona, per a comprar alguna peça que ens faltava. Vaig rebre consells d'historiadors, que em deien que guardés tot això perquè amb els anys serien relíquies.
I així ho vaig fer. Ara n'estic molt orgullós de tot el tinc exposat.
QUÈ PODEM TROBAR A LA COL.LECCIÓ ?
Una mica de tot, estris de cuina, una vaixella, peces de ceràmica, eines del camp, eines de fuster, de ferrer, un morter fet aprofitant una pedra, bosses de viatge, selles de muntar a cavall, una tartana, botes de vi, una pastera, la reproducció d'una cuina típica catalana, que va servir per fer la reproducció de la que està exposada al Museu Rural de Palau Sator, molts llibres, documents antics, tot el que es podia trobar en una casa de pagès.
Es pot anar ampliant perquè sempre trobem coses que ens falten. No tinc comptades les peces, estan exposades per ser admirades.
QUINA ÉS LA PRIMERA PEÇA QUE VA ADQUIRIR ? I LA MÉS ESTIMADA ?
La primera no ho recordo, però segur que es tracta d'algunes de les eines del camp de Can Sopa, o llibres. Després ja podria ser alguna comprada en un mercat, però les primeres peces de l'exposició són tot el que teníem a casa, les selles de muntar, les arades, els jous, les bótes de vi, ...
La que més estimo, potser la tartana que ens va costar molt de tenir-la i molt de restaurar-la i només pel resultat final, ja es fa estimar. A més, avui és molt difícil de trobar tartanes i amb tan bon estat.
LI HA COSTAT MOLTS DINERS MANTENIR AQUESTA EXPOSICIÓ ?
Sí, molts. Les peces són comprades, s'han de netejar, i fins i tot, portar a restaurar; com el cas de la Tartana, que va costar molts diners. També ens calia un lloc per guardar-ho tot, i vam haver de comprar i restaurar la casa on ara estan exposades. Són despeses constants i si no reps cap ajuda de les Institucions, és molt difícil de tirar endavant. Si es volguessin comptar i catalogar, caldria un espai més ampli i una contínua feina de conservació.
QUIN ÉS L'ORIGEN DEL CENTRE D'ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ ?
El meu germà Agustí i jo vam començar a fer xerrades amb un cobert de Can Sopa i hi participaven intel.lectuals. La gent s'ho deia i cada vegada érem més. Fins que vam decidir adequar el local de sobre la casa on hi ha la col.lecció.
Actualment, una vegada al mes, es segueixen fent les xerrades. És una manera de fomentar la cultura i no perdre aquells primers cercles on els savis explicaven coses molt interessants.
LA BIBLIOTECA, QUÈ REPRESENTA PER A VOSTÈ ?
És una de les parts més àmplies de la col.lecció. Allà hi ha molts llibres antics, molts exemplars de “ La Veu ”, on escrivia articles Josep Pla, revistes, diaris, articles d'historiadors reconeguts.
Tot això és un altre font de cultura que sempre té testimoni. Tot el que queia a les nostres mans està guardat. És un bon reflex de la cultura i la societat de l'època. |
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR RIPOLL A TORROELLA DE FLUVIÀ (15 d'abril de 2006) |
| |
|
| |
El periodista Xavier Romero, ens presenta el registrat com a MUSEU CATALUNYA POSTAL. Romero ha estat guardonat amb més de 70 medalles en competicions filatèliques nacionals i internacionals. El podem llegir cada diumenge, des de 1982, en la pàgina de col.leccionisme que apareix al suplement Dominical de Diari de Girona. Va guanyar el Gran Premi de Catalunya en literatura filatèlica al 1985. Ell és fundador d’Aspefil, una associació de periodistes de caràcter estatal i membre de nombroses societats i col.lectiu filatèlics i de col.leccionisme. Presideix la fundació pública Ràdio Cassà. Ha col·laborat en revistes especialitzades i actualment és regidor de cultura i comunicació al municipi de Cassà de la Selva. És intrèpid i no ha deixat mai d’escriure des dels 15 anys. Té dues clares vocacions: periodisme i col·leccionisme, que compagina des de sempre amb la seva professió, cap administratiu d'una empresa cassanenca
SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques
XAVIER ROMERO RODRÍGUEZ, té una casa amb racons de veritable museu. Ens ha atès molt amablement i ens ha acompanyat a una habitació que té adequada com a despatx. És el centre neuràlgic de la seva col·lecció. N’hem sortit fent un agradable passeig per la història.
Àlbums i més àlbums, documents i escriptures, les més antigues del s.XVII, fotografies antigues de racons que potser ja no existeixen; cartes, partitures de música, segells, bitllets antics de curs legal i exclusius de cada poble. Cartells d’estrenes de cinema, d’espectacles; d’abans de la guerra. És un infinit de documents, originals i antics, dignes d’un apassionat de la memòria gràfica que sens dubte enriqueix el patrimoni del nostre país.
|
|
COM SURT LA IDEA DE POSAR-SE A COL.LECCIONAR ?
És una cosa innata. Les persones que tenim l’afany de col·leccionar tenim unes inquietuds i un comportament comú, és difícil d’explicar. Gràcies a aquesta sensibilitat i a una tasca perseverant de molts anys i gairebé anònima per part de tanta gent, la societat pot gaudir de museus, biblioteques, exposicions, arxius, ... Fa més de 40 anys que col·lecciono. El primer que em va interessar, el món dels segells, dels tebeos i els cromos, gràcies als quals els infants d'aquella època prendríem l'hàbit de la lectura i una cultura general inestimable.
QUÈ ÉS EL PRIMER QUE VA GUARDAR I PERQUÈ ?
No ho recordo. Però et puc dir que segurament era un segell o un cromo o una fotografia antiga. Els col·leccionistes com jo no hem optat per una sola temàtica. Primer els segells, després les postals, pòsters, fotografia, escrits periodístics, revistes especialitzades i diaris antics. El que sí és sagrat, és que siguin originals i per exemple les postals millor que siguin circulades, perquè tenen més interès; ens aporten una informació històrica, amb moltes dades d'origen, de destí, i què hi deien.
LI HAN AJUDAT A RECOPILAR TOT EL QUE TÉ ?
No, m’ho he fet bastant sol. la família queda apart. És una cosa totalment personal. De fet, tampoc ho he volgut. La vida d’un col·leccionista és bastant solitària i individual. Cada dia rebo paquets de documents, cartes, fotografies, postals antigues que vaig catalogant. Per tant, parlem d’una col·lecció totalment viva, que va creixent dia a dia.
COM ORGANITZARIA UNA EXPOSICIÓ PERMANENT DEL QUE TÉ ?
La meva idea és que cada cosa, pugui tenir una explicació a sota, perquè com et deia sense poder situar el document original en una època i lloc i fins hi tot poder saber a qui va pertànyer, no tindria cap atractiu. Al moment del muntatge definitiu, molt d'aquest material cartòfil el complementaria amb documentació al.lusiva, a fi i efecte de donar-li un major valor didàctic, informatiu i plàstic.
I ELS DRETS D’IMATGE ?
Això ho tenim molt en compte. Sempre es posa qui la va fer, per exemple una fotografia.
LI HA COSTAT MOLT ACONSEGUIR EL QUE TÉ ?
M'he esperat i després, amb sort, l'he aconseguit a baix preu. Acostumem a visitar mercats i antiquaris buscant documents originals. Els col.leccionistes sempre fem intercanvis, possiblement la faceta més engrescadora. Hem de saber lliurar-nos de la necessitat d'aquirir qualsevol cosa interessant al preu que sigui. Sempre anem fent inversions petites; els recursos són limitats.
Mentre parlem, ens va mostrant un dels més de 500 àlbums amb unes de les més de 200.000 postals antigues i altres documents. Fetes de roba, brodades, pintades a ma, de fusta, de suro. Obres d’art de tot tipus de material. Son il·lustrades segons la temàtica i l’època, i tenen fins a més de 100 anys d’antiguitat. Després admirem tot un seguit de cartells de cinema i espectacles, antics i situats sempre en l’entorn de les comarques gironines. Tot seguit, ens perdem per les fotografies topogràfiques de tots els indrets de la Costa Brava. És impressionant, com ens endinsem per la història documental.
Ens explica que les primeres targetes postals oficials del món les trobem a Àustria al 1869, sense il.lustració amb el segell imprès, el que en filatèlia es diu enterpostal. A partir de 1892, ja apareixen les particulars i il·lustrades. A partir de 1904 segons els països el revers de les targetes es va partir, per a l'adreça del destinatari i el text, com ho veiem actualment, i així es protegia la il.lustració del davant. La timbrologia es va inventar a l'Estat espanyol al segle XVI; desprès es va extendre arreu, i és una de les temàtiques més atractives del paper imprès en general. El segell va arribar a Anglaterra al 1840 a mans de Sir Rowland Hills. Deu anys més tard arribava a Espanya. Primer es pagava a destí, però per evitar que es perdés i no es cobrés, es va passar a pagar la correspondència, prèviament, quan s’enviava.
QUÈ TENEN LES POSTALS, EN COMPARACIÓ A D’ALTRES DOCUMENTS ?
Les postals són universals i enciclopèdiques. El seu principal atractiu indubtablement és la il·lustració, tant si és fotografia, dibuix, pintura o altres artesanies. Si estan escrites i circulades aporten una gran informació, i de vegades fan de petites actes notarials.
QUÈ MÉS DESTACARIA DE LA COL·LECCIÓ ?
La base del meu arxiu i Museu de la Postal són lògicament les targetes, però hi ha altres col.leccions, filatèliques, història del correu, programes i fotos d'espectacles, cinema, bitllets de poble, antics tebeos i revistes, autògrafs de personatges, escriptures, el món del comerç, timbrologia, molta cosa relativa a l'etnografia, etc. Antic paper imprés en general.
QUINA DOCUMENTACIÓ TÉ GUARDADA ?
Abundant en el que he acabo de dir, la meva col·lecció té molts apartats. Hi hauria: Etnografia de tot tipus, mundial i amb subtemes com: història del correu i les comunicacions; mitjans de transport (trens, vaixells, avions, carros); personatges i figures rellevants; exemplars artístics pintats a mà, i artesanals confeccionats en molts diferents suports com: roba, fusta, suro, cel·luloide, alumini, cuir, brodats); il·lustradors modernistes com: Alfons Mucha, Ramon Casas; de publicitat, romàntiques, música compositors, músics, teatres, cupletistes, programes de concerts, autògrafs, orquestres, conjunts, folklore, regionals amb els seus signes d’identitat. Esports en general i inicis dels Jocs Olímpics de l'era moderna; filatèlia i cartofilia, i així fins a més de 300 apartats diferents.
A TRAVÉS DE LES COL.LECCIONS PODEM COMPROVAR UN GRAPAT DE CANVIS DURANT MÉS D'UN SEGLE ?
Doncs sí, les targetes, cartes i altres documents donen fe dels canvis produïts en els darrers temps, tant en el plànol urbanístic, com en el dels costums i altres àmbits de la societat.
L’HA AJUDAT EL FET D'ÉSSER PERIODISTA A L’HORA DE COL·LECCIONAR ?
Sí, perquè com a periodista m'ha permès estar en contacte amb la informació. Guardo tots els meus escrits publicats, de 40 anys. Lligant totes dues aficions, periodisme i col.leccionisme, ha facilitat el conèixer gent i copsar moltes inquietuds.
OBJECTIUS IMMEDIATS I DE FUTUR ?
No tinc cap pressa per ubicar definitivament el Museu, tot i que ja he rebut alguna petició. Això sí que tinc clar, i és que voldria que arribat el dia, aquest fons no sortís de les contrades gironines. De moment el que sí que en gaudeix és de molta activitat, com ara col.laborar en muntar exposicions, tant si són individuals com a col.lectives; difondre'l mitjançant la premsa, la general i l'especialitzada, i els butlletins de societats; continuar entrant material, classificar-lo, estudiar-lo, i de mica en mica catalogar-lo; i en definitiva, fruir un mateix de tants retalls de la història. Voldria afegir que el futur Museu tindrà una sala o apartat dedicat al món dels Correu i els seus servidors, el carters. Crec que s'ho mereixen, i no ho dic només perquè un servidor és fill d'aquest Cos, per haver estat el pare telegrafista i la mare cartera. El carter o missatger és un dels oficis més antics de la humanitat, i des de sempre ha estat una figura respectada i admirada.
Estic obert com sempre a qualseval mena de transacció (intercanvi, compra, venda), i a col.laborar deixant el material, per a qualsevol finalitat.
|
|
| |
| • ENTREVISTA FETA GRÀCIES A LA GENTILESA DEL SR ROMERO A CASSÀ DE LA SELVA (19 dE NOVEMBRE de 2008) |
| |
|
| |
| |
|
|
|
|
|
|
