CAPITAL DE L'ALT EMPORDÀ I BRESSOL DE DALÍ
Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, situada en la zona de contacte de la plana al·luvial amb el regruix dels darrers contraforts dels repeus muntanyosos prepirinencs. El pas del primer home per les nostres rodalies cal situar-lo més de cent mil anys enrere. Era un home primitiu que coneixia l'ús del foc, enterrava els seus morts i vivia de la caça i de la recollida d'arrels i fruits silvestres. Però no fou fins al voltant de l'any 1.000 aC quan uns nous nuclis de terrassans evolucionats, també procedents de l'interior europeu, formaren una població estable que es barrejà amb l'altra gent del país i establí l'element primigeni de casa nostra.
L'any 218 aC . els primers romans desembarcaren a Empúries. Tot seguit construïren camins transversals i radials que originaren la formació de nuclis urbans. Una d'aquestes vies, l'anomenada Roma-Tarraco, també coneguda per Via Domitia i Via Augusta, corria al llarg de la costa mediterrània i passava pels voltants de l'actual Figueres. Des del pas de les Moles a Pont de Molins, transitava per l'actual límit dels termes municipals de Figueres i Cabanes, i travessava d'indret urbà per varis carrers fins el vell camí de Sant Pau de la Calçada , on per cert es va trobar soterrat un paviment de lloses, d'aquesta antiga via.
Amb la reconquesta del país per l'emperador franc Carlemany, l'any 785 comencen les primeres dates històriques. La nova població que ressorgeix al voltant del turonet de Sant Pere pertanyia al comtat de Besalú, formant frontera amb el d'Empúries. La primera menció de la nova "Figàries" no té lloc fins a l'any 943.
La primera potencialització de la vila de Figueres, que fins aleshores havia estat una petita parròquia rural, va venir de la mà del rei Jaume I. El dia 21 de juny de 1267, a la població de Saragossa, el rei va atorgar la "Carta Pobla" a Figueres, que fou un fet transcendental per a la seva història i la primera anella d'una sèrie d'esdeveniments que la portarien a ésser capital de l'Empordà. Posteriorment serien ampliats aquests privilegis, per part de Jaume II. La vila de Figueres experimentà un creixement durant el segle XIV i el rei Pere el Cerimoniós va ordenar el 1361 l'eixample del clos urbà.
A l'any 1419 el rei Alfons el Magnànim va confirmar els privilegis concedits pels seus antecessors i ampliar amb un nou decret, que establia una nova fira que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu.
Figueres va viure el 3 de novembre de 1701 el casament reial entre Felip V i la princesa Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, que restaren a la població un total de tres dies. Després del Tractat dels Pirineus que va partir Catalunya, i pel fet de que Figueres es declinés a favor de l'arxiduc Carles d'Aústria, les tropes de Felip V van conquerir la vila a l'any 1712, que posteriorment amb la caiguda de Barcelona a l'any 1714, també quedaria sotmesa al decret de Nova Planta.
El nom de Figueres va estar tothora present a les altes esferes polítiques de Madrid, en plantejar-se la qüestió de construir una fortalesa prop de la frontera francesa, que contrarestés la de Bellagarde al Portús. Després d'estudiar diferents emplaçament, finalment es trià la zona de la muntanyeta de Figueres, per la proximitat amb la vila. En aquest indret hi havia el convent i la capella de Sant Roc, que després d'ésser indemnitzats es va trasllada a Figueres. Les obres de construcció del Castell de Sant Ferran es van iniciar el 13 de desembre de 1753, van durar 13 anys, i van ésser portades a terme per l'enginyer militar Juan Martín Zermeño. El castell porta el nom de Sant Ferran, en honor del que en aquell moment era el rei: Ferran VI
Des de l'any 1793, començament de la Guerra Gran fins al 1814 el Castell de Sant Ferran va patir diferents atacs i ocupacions, encara que moltes d'aquestes ocupacions no van ésser a costa de sacrificis humans i militars, sinó de ocupacions, negociacions o capitulacions. A partir de l'entrada de Ferran VII, que passà per Figueres el 22 de març de 1814, i amb la finalització de la guerra, Figueres va viure una etapa de calma i recuperació. Aquest fet, no seria un període llarg, donat que Figueres va viure com altres llocs, el trasbals de les guerres carlines.
Com a conseqüència de les desamortitzacions de Mendizábal, tres convents de la vila van ésser abandonats: Els caputxins, els franciscans i els benedictins. L'Ajuntament va aprofitar l'edifici de l'ex-convent dels franciscans per a fundar un col·legi d'ensenyament mitjà, el primer d'Espanya de caràcter públic. El col·legi fou inaugurat el 28 de desembre de 1839 i avui és l'Institut de Batxillerat Ramon Muntaner.
Els primers moviments republicans van anar de la mà d'Abdó Terrades, creador del primer partit republicà espanyol, que després d'un període de convulsions i alçaments, va capitular quan era al castell de Sant Ferran amb partidaris favorables a la causa republicana. Fou desterrat a Medina Sidònia (Cadis), on va morir el 1856.
L'afició dels figuerencs al teatre havia augmentat en gran manera en aquest anys. El 1847 l 'Ajuntament va acordar construir un nou teatre, segons el projecte de l'arquitecte Roca i Bros, que va ésser inaugurat el 15 de desembre de 1850 i que avui és el Museu Dalí.
El 19 d'octubre de 1875 sota el regnat de Alfons XII, és signat el decret en el qual es deia: "En consideració als gloriosos fets que registra en la seva història la M.I. Vila de Figueres, als especials mèrits contrets en la present guerra civil i a la importància que pel desenrotllament de la seva indústria i comerç ha sabut assolir, se li concedeix el títol de Ciutat, al que n'és creditora". Aquest títol marca una fita important en la seva història.
Figueres viuria fins arribar al segle XX, un bon nombre d'esdeveniments importants per la ciutat tant positiva com negativament. El 1877 arribà el ferrocarril a Figueres amb gran impacte per la ciutat, tant en aspectes industrials, comercials o civils. A l'any següent l'Alt Empordà, es veu fortament sacsejat per l'epidèmia de la fil·loxera, que provoca estralls en els vinyes, i un fortíssim impacte en la indústria vinícola. A l'any 1894 s'inicia les instal·lacions d'electricitat, així com obres públiques de remodelació i nova ordenació urbanística.
El 8 d'abril de 1904, visita la ciutat el rei Alfons XII que visita al castell de Sant Ferran i, hi fa una reunió, que portaria conseqüències en la utilització del castell: la conversió d'una part del mateix en penal, que malgrat les protestes de la població, s'hi portaria a terme. Però, altres esdeveniment s'anirien afegint a la ciutat: la presència del cinema que tot i ésser de tipus ambulant al principi, és converteix en fixa a partir de quan el senyor Cusí posa en marxar el primer cinema de la ciutat. L'arribada dels germans de La Salle la presència dels primers automòbils o la col·locació del monument a Narcís Monturiol a la Rambla.
Un nou trasbals viurà Figueres, igualment que la resta del país: l'esclat de la Guerra Civil el 18 de Juliol de 1936. Aquest esdeveniment va tenir greus repercussions per Figueres i la seva vida ciutadana. Per una banda, van ésser destruïdes part d'esglésies, capelles i obres, a més d'ésser assassinats un elevat nombre de capellans i civils. A l'any 1938 i principis del 1939, l'aviació nacional va infringir durs bombardeigs sobre la ciutat que donaren per resultat l'ensorrament d'un 25% de les cases, entre les quals hi va haver l'hospital, amb gran nombre de ferits i morts.
L'1 de febrer de 1939 es va fer la l'ultima reunió del les Corts espanyoles republicanes al castell de Sant Ferran, i pocs dies més tard, el 8 de febrer del 1939 entraven a Figueres les forces nacionals del general Franco. Acabava per Figueres el mal son de la guerra, però en naixia un altre, el de la postguerra, que fou duríssima per la població. Una època d'afusellaments, passis de frontera, racionament dels aliments, i per tant de mal viure i menjar, que desembocava en falta de salut i malalties com la tuberculosi. A l'adoptar Franco la ciutat de Figueres per raó dels damnatges soferts en la guerra, va permetre una certa recuperació de la ciutat.
Com a punt de partir a partir de l'any 1960, i a través de les diferents actuacions, Figueres va anant prenent una gran embranzida. L'arribada de l'autopista, la nova ubicació del Museu de l'Empordà, l'adequació de l'antic teatre del 1850 en el Museu Dalí, la implantació del gas natural, el nou escorxador, l'edifici dels jutjats, i la gran expansió urbanística són alguns dels aspectes que ha anat donant a Figueres aquest caire dinàmic, alegre i obert que respiren els seus carrers, parcs i avingudes.
JOSEP Mª BERNILS I MACH
 |
|
 |
FIGUERES - Edició 1977/1994 |
|
25è ANIVERSARI DEL COL.LEGI PÚBLIC SALVADOR DALI - Edició Aj.Figueres i F.Gala-Dalí, 1998 |
|
MARIÀ PUJULÀ I VIDAL - Edició Cultura Aj.Figueres, 1999 |
|
FIGUERES 1990-1936 - JMªBM i altres autors - Edició Consorci Museu Emporda i Aj.Figueres, 1999 |
