TERRACOTTA MUSEU

La Bisbal d'Empordà, capital de la comarca del Baix Empordà, és avui un dels centres ceràmics capdavanters de Catalunya. La importància d'aquesta activitat es reflecteix clarament en el paisatge urbà de la ciutat, caracteritzat per les esveltes siluetes d'antigues xemeneies industrials.

La vila disposa d'una gran àrea comercial fortament dirigida vers la comercialització dels diferents productes ceràmics, on s'hi exposa una gran quantitat i variada producció de peces de ceràmica on els colors i les formes en són els protagonistes. El museu de la Ceràmica, ampli i ben ordenat, és una síntesi de l'activitat industrial, artesana i artística dels bisbalencs i bisbalenques.

ECOMUSEU-FARINERA

La industrialització de Catalunya i la revolució industrial del s.XIX es fan pelés en molts edificis catalogats com a Arquitectura Industrial, testimoni del moviment industrial i obrer del país. L'Ecomuseu-Farinera n'és un exemple d'aquest moviment que es desenvolupà a Castelló d'Empúries durant els segles XIX i XX. Tant pel que fa a l' edifici com el que s'hi exposa, és la mostra de l'activitat de la població en la producció de farina. L'edifici de tres plantes s'hi exposa gran quantitat d'estris, eines i maquinària pertanyent a la fàbrica de farina; activitat que va heretà a partir de l'antic "Molí del Mig" que havia existit en el mateix lloc i que formava part dels tres que hi havien existit en la població. El museu, és un "museu-viu", és a dir, un indret on encara avui en dia, poden fer ja sigui a nivell formatiu, pedagògic o simplement per curiositat, una demostració de quines eren les tasques i els productes que antigament s'hi elaboraven.

MUSEU DEL SURO

El museu mostra tot un ventall de maquinària i estris vinculats a la indústria del suro. També s'exposa un bon nombre d'objectes i productes elaborats amb aquesta matèria natural procedent de les alzines sureres molt presents sobre tot en comarques com l'Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès, que de fet és on sempre ha existit una tradició fabril i artesanal del suro. Des de la més popular i coneguda utilització del suro com és la fabricació de taps per a vi i cava principalment, fins arribar a magnífiques obres d'art realitzades per les mans de l'artista, el museu mostra tot un seguit d'objectes, alguns d'ells prou curiosos. El museu està emplaçat en el mateix Palafrugell, en un edifici de tipus racionalista construït entre els anys 1931 i 1934 per l'arquitecte gironí Emili Blanch Roig, autor entre altres edificis de la casa Reig de Figueres. El museu al llarg de l'any també presenta diferents exposicions temporals de temàtica diversa.

FARGA PALAU

La Farga Palau de Ripoll fou fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar a l'any 1978. Es troba dins un edifici de pisos que servien i serveixen d'habitatges. La planta baixa l'ocupa la farga, amb les trompes d'aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l'obrador s'hi troba la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per a emmagatzemar l'aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera continua, dóna nom al mètode de la farga catalana. Per raons d'espai i seguretat pels visitants, no es pot visitar l'interior de la Farga Palau de forma personal, sinó que cal fer-ho a través de l'oficina de turisme amb visita concertada ja sigui individualment o col·lectiva. Tanmateix, per veure i fer-se una idea de la instal·lació, és pot visualitzar tota la farga a través d'unes vidrieres des de l'exterior.