TOT L'ANY, SANT FELIU DE GUIXOLS

Diuen que el nom deSant Feliu li ve de que, des del promontori del Guíxols fou llençat al mar Sant Fèlix l'Africà, amb una corda lligada al coll que subjectava una roda de molí.

En el segle IX fou construït un monestir benedictí que amb el pas dels anys esdevingué un dels més importants del de la franja costera catalana. El poble de Sant Feliu de Guíxols es va expandir sota les torres del monestir, per creuar, anys després, la riera del Monestir, anant més cap el centre de la badia, en una ciutat emmurallada.

Sant Feliu de Guíxols ciutat mediterrània per excel·lència disposa d'un bon nombre d'atractius com ara l'antic monestir benedictí que fou durant molts segles el centre del poder de la població. En el segle XVII els abats van haver de renunciar els seus privilegis sobre la població per la forta oposició de la classe burgesa, artesana i comercial de la vila, disposada a finalitzar amb les traves que els impedia un desenvolupament de la seva activitat.

A partir del 1880, s'inicia la que seria millor etapa de la manufactura del suro i l'expansió urbana. Aquest fet va ser el detonant perquè l'Ajuntament aprovés set anys més tard un ambiciós pla general de reformes i millores urbanes dissenyat per l'arquitecte General Guitart. El 1892 va inaugurar-me solemnement el recorregut del "Tren Petit" que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona. El 1902 Sant Feliu va rebre el títol de ciutat i dos anys després, el 1904, començaren les obres del port, la primera pedra del qual, fou posada pel rei Alfons XIII en el transcurs de la seva visita a Sant Feliu.

A part de les seves agradables rambles, el Casino dels Nois, el Passeig del Mar i la platja de la badia, limitada d'una banda pel port esportiu i pesquer i per l'altra, per la punta de Garbí, altres racons d'indescriptible bellesa són, pel cantó de Llevant, el promontori del Molí de les Forques amb els paratges de la cala Ametller i la Punta del Mulà. A ponent, la muntanya de Sant Elm és un dels altres llocs privilegiats al cim de la qual i a poca distància del centre urbà, es troba la petita ermita que dóna nom a la muntanya amb el seu mirador natural des del qual es pot veure una extraordinària perspectiva del massís de l'Ardenya amb els seus famosos penya-segats caient directament al mar que van donar peu al nom de Costa Brava.

ENRIC AGUILA I SOLSONA
President de l'Associació d'Amics de la Música
dels anys 60 (AAMA60) de Sant Feliu de Guixols

MUSEU D'HISTORIA DE LA CIUTAT

El museu d'història de Sant Feliu de Guíxols està situat en l'edifici del Monestir benedictí. Un edifici que té els seus orígens en el s.X que fou construït damunt restes de construccions romanes. Hi ha un bon nombre d'elements arquitectònics de tipus romànic com són la porta Ferrada i les torres del Fum i del Corn. També hi és present l'art gòtic on hi destaca l'arc de Sant Benet, una construcció del s. XVIII.

El museu és multi temàtic i engloba diferents disciplines tals com:

• Sala dedicada a arqueologia
• Sala dedicada al pintor Josep Alberti
• Sala “Espai del metge i la salut rural” (apartat diferenciat a Giromus)
• Sala de la indústria del suro

MUSEU DE HISTÒRIA DE LA JOGUINA

Amplia exposició de joguines de tot tipus que s'exposen de forma acurada i ordenada a través de varies sales temàtiques, en tres plantes: La dedicada a les joguines de llauna, als trens, a la fusta, al teatre, als jocs de taula i a les joguines de plàstic. Fins i tot, disposa malgrat no ésser una joguina pròpiament dita, d'una sala dedicada al terror. Tot un conjunt d'elements d'espavent, donats per l'ajuntament de Barcelona i que havien estat en el Parc d'atraccions de Montjuïc. El museu es troba situat en un edifici catalogat dins el Patrimoni Arquitectònic, molt ben conservat i amb elements tant arquitectònics, com complements de gran bellesa.

MUSEU DE PLAQUES DE CAVA I CHAMPAGNE

Creada i dirigida per la família de Josep Albó, la fundació-museu té com a finalitat principal posar a l'abast del públic de Sant Feliu de Guíxols i dels visitants de la ciutat una nova oferta cultural i turística que permeti a tothom descobrir un món, el del cava i les plaques, potser no gaire conegut però interessant, engrescador i molt enriquidor. L'exposició es presenta en un ambient molt ben decorat i agradable, on de forma ordenada i rigorosament organitzada hi ha les diferents parts i objectes que conformen aquest món del cava i del xampany.

MUSEU IRLA

El Museu Irla es un petit recull de la vida tan familiar, industrial com política portada a terme per part d’en Josep Irla i Bosch, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 24 d’octubre de 1876 i que morí a Saint Rafael, poblet de la Provença en la Costa Blava el 19 de setembre de 1958, com a ex-president de la Generalitat de Catalunya, donat que el 1954 per raons familiar i de salut havia renunciat en favor d’en Josep Terradellas.

Josep Irla d'ERC nascut en el sí d’una família treballadora fou un industrial del suro i un polític. Va arribar a la presidència de la Generalitat, després de passar per regidor i alcalde de Sant Feliu de Guíxols, diferents càrrecs administratius i de govern i president del Parlament de Catalunya.

El Museu Irla depèn de la Fundació Josep Irla, que és la responsable de la seva gestió com de la organització de diferents activitats relacionades amb Josep Irla.

MUSEU DEL SALVAMENT MARÍTIM

El Museu del Salvament és una entitat que depèn del Museu d'Història. Està situat en el puig de la Punta dels Guíxols, en el zona del Port i Club Nàutic de Sant Feliu. Un paratge ideal i entorn de marcada visió marítima.

L'edifici en realitat fou l'estació de salvament de nàufrags de Sant Feliu de Guíxols. Una entitat, la "Sociedad Española de Salvamento de Náufragos" n'era la dipositària de l'edifici conjuntament amb tot un equip de material i humà, per a poder intervenir en qualsevol cas de desgràcia de tipus marítim.

COL.LECCIÓ RATPENAT

En Josep Almar i Pujol que és d’artífexs, amb l’ajut de la seva filla Marta, de la col·lecció Ratpenat, és un punt equidistant entre l’artesania i l’art. Es podria dir que és la simbiosi o la sinèrgia entre les dues disciplines, tan pròpies de les persones que no únicament tenen el do de la capacitat i la perseverança, sinó que cal haver nascut amb aquesta aptitud traçuda tant inherent. En la col·lecció es podrien diferenciar tres parts: les escultures o art escultòric, les peces artesanes treballades en una escala en miniatura amb un detalls esfereïdors i, tot un conjunt d’atuells, la majoria dedicats al mar i a la barca.

ESPAI DEL METGE I LA SALUT RURAL

El museu disposa d'uns amplis espais dedicats a la figura del metge, fent una especial incidència en l'àmbit rural. Es un espai que fa una clara al·lusió a la figura del Dr. Martí Casals i Echegaray. El Dr. Casals, va néixer a la ciutat de Mendoza (Argentina) a l'any 1902. De molt jove es va traslladar a Catalunya, i estudià medicina a Barcelona, obtenint la llicenciatura a l'any 1928. Va tornar a l'Argentina on hi va residir des de 1929 a 1932. A l'any 1934 arriba a Castell d'Aro per a substituir al metge que hi havia en aquesta zona. D'aquesta manera el Dr. Casals es converteix en el metge rural de l'Anella d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro, així com de totes les masies de l'entorn, a més de tenir residència i consulta a Sant Feliu de Guíxols.

La col·lecció conté un total de 850 peces. D'aquestes 224 no són utillatge mèdic en sentit estricte, sinó que es tracta de mobiliari i estris de despatx, consulta, vestimenta, equipatges o fins i tot medis de transport que va emprar com la bicicleta o la moto Guzzi. També disposa d’objectes d’altres metges cedits per la família del Dr. Blasco.

CENTRE D'ART - Col.lecció de pintura catalana Carmen Thyssen-Bornemisza

Després de molts anys d'ésser un projecte o un anhel per a la població de Sant Feliu de Guíxols, el Centre d'Art - Col·lecció de pintura catalana Carmen Thyssen-Bornemisza ha passat finalment, ésser una realitat amb un avantprojecte arquitectònic real que possiblement es comenci a fer realitat d'aquí dos anys. L'avantprojecte contempla la creació d'un espai d'edificis culturals a l'entorn principalment del monestir benedictí i de l'antiga fàbrica surera Serra Vicens, a més d'espais enjardinats i zones per a vianants, fet que comportarà també una important remodelació d'aquesta zona urbana, com pot ésser la supressió en aquest espai de la carretera de Tossa de Mar.

MUSEU DE LES VIES VERDES

Tres institucions (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Consorci de les Vies Verdes i Diputació de Girona) són les encarregades de tirà endavant un projecte que un cop acabat, no únicament suposaria la restauració i utilització de l’edificació portuària coneguda com el "Tinglado" i el seu entorn, sinó que a més, seria l’arribada al mar de la Via Verda que uniria Olot amb Sant Feliu de Guíxols a través de l’antic traçat de la ruta del carrilet. El projecte inclouria la reforma de l’espai portuari per adequar-lo com a zona d’activitats culturals de tipus històric-museístic. També, seria catalogat com a punt quilomètric cero o quilòmetre mar de l’antiga ruta del carrilet, on hi hauria un Centre d’Interpretació sobre les Vies Verdes i un espai museístic dedicat al carrilet, compost en principi per dues o tres locomotores, tres cotxes de passatges i altres estris.

En principi ja hi ha assignat un pressupost d’inversió de 330.000 € i un pla d’acció que faria realitat el projecte a finals del 2010.

CASA-MUSEU ALBERTI

La Casa-Museu Albertí ha estat tancada com exposició de l'obra d'en Josep Albertí i Corominas. Actualment l'exposició es pot contemplar en una de les sales del Museu d'Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols

- MUSEUS DE PINTURA I ESCULTURA
- CASES-MUSEU