TOT L'ANY, SANT FELIU DE GUIXOLS
Diuen que el nom de Sant Feliu li ve de que, des del promontori del Guíxols fou llençat al mar Sant Fèlix l'Africà, amb una corda lligada al coll que subjectava una roda de molí.
En el segle IX fou construït un monestir benedictí que amb el pas dels anys esdevingué un dels més importants del de la franja costera catalana. El poble de Sant Feliu de Guíxols es va expandir sota les torres del monestir, per creuar, anys després, la riera del Monestir, anant més cap el centre de la badia, en una ciutat emmurallada.
Sant Feliu de Guíxols ciutat mediterrània per excel·lència disposa d'un bon nombre d'atractius com ara l'antic monestir benedictí que fou durant molts segles el centre del poder de la població. En el segle XVII els abats van haver de renunciar els seus privilegis sobre la població per la forta oposició de la classe burgesa, artesana i comercial de la vila, disposada a finalitzar amb les traves que els impedia un desenvolupament de la seva activitat.
A partir del 1880, s'inicia la que seria millor etapa de la manufactura del suro i l'expansió urbana. Aquest fet va ser el detonant perquè l'Ajuntament aprovés set anys més tard un ambiciós pla general de reformes i millores urbanes dissenyat per l'arquitecte General Guitart. El 1892 va inaugurar-me solemnement el recorregut del "Tren Petit" que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona. El 1902 Sant Feliu va rebre el títol de ciutat i dos anys després, el 1904, començaren les obres del port, la primera pedra del qual, fou posada pel rei Alfons XIII en el transcurs de la seva visita a Sant Feliu.
A part de les seves agradables rambles, el Casino dels Nois, el Passeig del Mar i la platja de la badia, limitada d'una banda pel port esportiu i pesquer i per l'altra, per la punta de Garbí, altres racons d'indescriptible bellesa són, pel cantó de Llevant, el promontori del Molí de les Forques amb els paratges de la cala Ametller i la Punta del Mulà. A ponent, la muntanya de Sant Elm és un dels altres llocs privilegiats al cim de la qual i a poca distància del centre urbà, es troba la petita ermita que dóna nom a la muntanya amb el seu mirador natural des del qual es pot veure una extraordinària perspectiva del massís de l'Ardenya amb els seus famosos penya-segats caient directament al mar que van donar peu al nom de Costa Brava.
ENRIC AGUILA I SOLSONA
|