TERRA DE SAVIS I SANTS, PERÒ TAMBÉ D'AIGÜES TERMALS, FONTS I NATURA

La capital de la comarca de la Selva, s'aixeca a la plana, sobre una terrassa fluvial, però acompanyada d'una ampla zona muntanyosa com són els contraforts de Santa Bàrbara, de l'Espinau, del Padró i el serrat del Corb, separats de la vall de Santa Coloma pel Turó del vent i la Roca Baiera.

Santa Coloma de Farners és ciutat, ja que així ho va disposar el rei Alfons XIII amb la concessió d'aquest títol el 10 de setembre de 1906, en base a " ... por el aumento de población e importancia agrícola, industrial y comercial". Una vila que a l'any 1950 celebrava el seu mil·lenari. Havien passat mil anys, des de que l'església parroquial fou consagrada pel bisbe de Girona, Gotmar.

Santa Coloma és esmentada per primer cop a l'any 886 com "Sanctam Columbam" en el precepte de l'emperador carolingi Carles III dit "el gras", a fi de confirmar els béns de la Seu de Girona. Posteriorment 64 anys més tard (950) es consagra l'església parroquial pel llavors actiu bisbe de Girona, Gotmar. En ella es diu que la basílica havia estat edificada des de temps antics i destruïda per una ràtzia d'hongaresos. Santa Coloma, era una santa d'origen italià, martiritzada a Sens, una població de la Borgonya propera a Paris, en el segle III per ordre del llavors emperador romà Aurelià.

A l'any 1064, és quan es té coneixement del primer membre del llinatge Farners conegut, Ramon de Farners. El topònim Farners doncs, ja es troba citat en els documents del segle XI i designa el paratge on es troben el castell i l'ermita. El seu origen etimològic té dues explicacions: la més generalitzada és que prové del llatí "farinarios", és a dir, molins fariners; però hi ha una altra que diu que podria venir de "farneus", de freixes. De fet, el nom de la població al llarg de la història, canviaria en més o menys grau, però de fet la conjunció entre el nombre de la santa i el del castell, seria el més habitual.

Un fet d'importància comercial per la vila fou, la concessió a l'any 1344 per part de Pere IV el Cerimoniós, per a poder celebrar setmanalment un mercat, malgrat de no tenir encara l'estatut de municipalitat. Dissortadament tres anys més tard, Santa Coloma patiria les conseqüències de la pesta, com molts altres indrets, no únicament de la Corona catalano-aragonesa, sinó de tot Europa.

El fet de que Ferran II, el Catòlic veiés la necessitat, cada cop mes evident, d'establir un pla de concòrdia entre senyors i pagesos; va propiciar la Sentencia Arbitral de Guadalupe (Monestir de Guadalupe, Càceres), a l'any 1486, i que va posar fi al conflicte, entre els senyors feudals i la gent del camp. Aquest fet, va suposar una descàrrega important en les obligacions dels habitants de la població, afavorint el creixement econòmic de la contrada, que a més, va venir ajudat per un cert estancament de la ciutat de Girona, cosa que va afavorir encara més aquesta major rellevància de la població. En aquests fets, caldria afegir-hi l'emplaçament de Santa Coloma com a nexe d'unió entre Vic i Girona, i la proximitat dels ports marítims de la Selva i el Maresme.

A l'any 1640 amb l'inici de la Guerra del Segadors, Santa Coloma és fuetejada per les tropes de Felip IV per negar-se a allotjar les seves tropes i a més, per matar l'agutzil reial. Més endavant, patiria també les conseqüències del Decret de Nova Planta de Felip V, a partir del qual serien abolides les llibertats del nostre poble.

Santa Coloma comença a agafar forma de capital de comarca, quan a l'any 1842 esdevé seu de partit judicial, i a l'any 1898 es funda el Cercle Cultural Colomenc, que en dues ocasions, 1903 i 1976 inaugurarà nous locals.

Al llarg dons dels segles XIX i XX seran varies les institucions i entitats que aniran consolidant-se a Santa Coloma. A més del Cercle Cultural Colomenc (1898), ho faran també, el Col·legi del Cor de Maria (1901), germans de les escoles cristiana “ La Salle ” (1903), Inauguració de la Casa de Cultura i la Biblioteca (1924). Tanmateix, des del punt de vista econòmic, la població esdevindrà apartada del desenvolupament industrial que en les comarques gironines es situaria principalment seguint el curs del Ter, i també aïllada pel que fa a un medi de transport important com va ésser i és, el ferrocarril.

Santa Coloma patirà els efectes anteriors, durant i posteriors a la guerra civil, fins el punt que a l'any 1936 el nom de Santa Coloma de Farners deixaria d'existir per convertir-se en Farners de la Selva, davant la forta posició anticlericalista dels exaltats de l'època. Després del 1936, amb l'entrada de les tropes franquistes, la ciutat recuperaria el seu nom de: Santa Coloma de Farnés, fet que encara va propicià que el consistori colomenc sol·licités l'afegiment de la "r" perquè la població tingués el nom correcte, que és el que té avui. Però això no seria possible fins a l'any 1976.

El municipi de Santa Coloma de Farners, és un territori ric i d'un ampli patrimoni arquitectònic. Un castell i vuit ermites, en són testimonis: Castell de Farners, Mare de Déu de Farners, Sant Andreu de Castanyet, Sant Marçal, Sant Miquel de Cladells, Sant Pere Cercada, Sant Pere Petit, Sant Salvi de Cladells i Santa Victòria de Sauleda.

Però la seva riquesa no únicament està circumscrita als seus monuments, sinó també a la seva gent. Un dels personatges més carismàtic de Santa Coloma, fou el gran escriptor i poeta de la literatura catalana, Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), i també altres com: el catedràtic, Josep Mª Millàs i Vallicrosa (1897-1970), l'historiador, Antoni Mª Aragó i Cabañas (1918-1981), l'actor, Rafael Anglada i Rubí (1921-1993), l'escultor, Josep Martí i Sabé (1915), així com molts altres.

També altres personatges s'han escrit en la història de la vila i van ésser aquells més relacionats amb l'església, i també evidentment amb el poble: són els sants, els beats i altres com teòlegs o el mateix, i un dels últims personatge de Santa Coloma que fou, el Cardenal Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona 1996). El primer sant fou, Sant Dalmau Moner, nascut a Santa Coloma a l'any 1291 i que es troba actualment enterrat a la catedral de Girona. A l'any 1520 naixia el que seria Sant Salvador d'Horta, després vindrien altres personatges que s'afegirien a les persones dedicades a la fe i a la gent de la seva vila.

Santa Coloma de Farners, és avui una vila dinàmica, comercial, industrial i humana alhora. Un indret encerclat per la natura i l'aigua, on els colors dels entorns van canviant al llarg de l'any amb les anades i vingudes de les estacions anyals.

Amb la col.laboració de:

JOSEP Mª T. GRAU I PUJOL
ROSER PUIG I TÀRRECH
JESÚS MESTRE I CAMPI

MUSEU TRIAS DE LES GALETES

La família Trias de gran tradició en el món de la confiteria i la indústria d'alimentació amb la seva especialitat en l'elaboració de galetes artesanals i de gran qualitat, ha guardat amb cura durant molts anys, tot un seguit de maquinaria, eines i elements vinculats amb la fabricació de galetes. I no tan sols això, sinó que a més en el museu s'hi poden veure altres articles i elements vinculats com poden ésser els relatius a l'antiga botiga de confiteria i documents d'administració de l'empresa familiar. Una història que arranca de la mà del confiter: Joaquim Trias Vila a l'any 1908.