ERMITA DE LA VERGE DE LES ALEGRIES - LLORET DE MAR (Selva)
L'ermita de la Mare de Déu o de la Verge de les Alegries, avui separada del nucli de Lloret de Mar, havia estat l'antiga parròquia de la població en l'antiguitat, quan Lloret només era un poble de pagès amb masies disseminades.
L'antiga església va ésser edificada en uns terrenys donat per Sicarda, senyora del castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. L'església fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Wifred el 8 de gener de 1079, on hi van assistir la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals, Bernat Humbert seria bisbe de la diòcesi de Girona entre els anys 1093 i 1111, i que moriria en una expedició a terres de Palestina.
Cada any, pel 8 de gener es celebrava la festa, fins que a través dels anys es va perdre la noció de l'origen de la mateixa. De forma paral·lela va anar creixent la llegenda del "traginer". Aquest bon home, un dia retornant de la feina, va passar pel davant de l'església on va escoltar que hi feien missa. Va entrar i a l'acabar va dipositar una almoina a l'hora del ofertori. Quan ho va explicar al poble, ningú s'ho creia, donat que no estava prevista, ni ningú sabia res de cap missa en aquest dia. Quan la gent hi van anar, van comprovar que realment hi havia la moneda dipositada pel traginer i que els ciris tenien senyals d'haver cremat, això juntament amb olor d'encens. Van creure que es tractava de les ànimes dels devots de l'església que volien una missa cada any. A partir d'aquell moment, cada set de gener s'hi va dir una missa amb un record especial pels difunts.
Actualment la missa no és el gener, sinó que s'ha traslladada per la diada de Sant Jordi, on també s'hi fa, a més de la missa, una ballada de sardanes. La festa principal, de tota manera, és el 8 de setembre.
A l'any 1522 va ésser edificada la nova parròquia de Sant Romà que es troba actualment al centre urbà de Lloret de Mar, i per tant, l'església va deixar de tenir les funciones de parròquia, fet que va comportar un canvi popular en la seva denominació, passant a ésser "l'Església vella" o també "La mare de Déu antiga". Anys més tard, passaria a denominar-se tal com es coneix avui, “Mare de Déu de les Alegries”.
La construcció primitiva de característiques de tipus romànic, només conserva la torre o campanar, tot i que també té elements com la taulada. La resta de l'església ha estat transformada al llarg dels anys, sobretot després del 1940.
