SANTUARI DE SANT PERE DEL BOSC - LLORET DE MAR (Selva)
Els orígens més remots es podrien situa cap a l'any 986, que sembla que en aquella època hi existia en aquest indret un petit monestir benedictí, tot hi que no hi ha proves fermes que ho corroborin.
D'existir aquesta construcció, es possible que fos destruïda a l'any 1694 per les tropes franceses, durant la guerra de la successió. A l'any 1759 va ésser reedificada en una línia de tendència barroca, diferent de la que sembla havia estat, que era d'estil gòtic.
En aquella època tenia cura de Sant Pere del Bosc, que també s'havia conegut com Sant Pere Salou, la Cofradia de Pescadors de Lloret, tot i que tant el santuari com les terres al seu entorn pertanyien al Comú.
Quan a l'any 1836 es va promulgar la tercera llei de desamortització, més coneguda com “Ley Mendizabal”, Sant Pere del Bosc hi va quedar afectat, i com a conseqüència, va ésser posat a subhasta. Per aquell fet de les desamortitzacions, el santuari de Sant Pere del Bosc va córrer una sort similar al Santuari de Santa Cristina, tot i que de caire diferent, però a la fi el més important és que es va salvar de la destrucció i l'espoli.
Sant Pere del Bosc fou adquirida pel “indiano” en Nicolau Font i Maig, que en aquell moment vivia a Jaruco, un dels municipis de La Habana (Cuba). Les gestions foren portades per part del seu cosí que en aquell moment era l'alcalde Lloret, en Agustí Font i Suris. D'aquesta manera, la propietat va quedar en mans lloretenques, impedint que d'alguna manera es malmetés o anés a parar a mans alienes als interessos del poble.
Quan Nicolau Font va retornar a Lloret, va reformar i restaurar, així com embellir tant el mateix santuari com els seus voltants. Persones de renom hi van treballar, com el pintor barceloní Enric Montserdà i Vidal, com també ho va fer el gran arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), que no únicament treballà en el santuari, sinó que de la seva mà van sortir l'oratori a cel obert o padró de la Mare de Déu i les Creus de terme que hi ha pel camí de pujada al santuari. Les reformes no únicament es van encerclar en la decoració i l'arquitectura, sinó que es van estendre a d'altres camps, com la modificació dels goigs de la Mare de Déu de Gràcia per part de Mossèn Cinto Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) o la part musical, de la mà de l'organista i compositor Càndid Candi i Casanova (Castelló d'Empúries, 1844 – Barcelona, 1911). Aquestes reformes, foren inaugurades solemnement l'1 de Maig del 1898.
Pel camí d'accés a Sant Pere del Bosc, fou edificat més tard, concretament a l'any 1904, el monument conegut com “L'Àngel”. Aquesta fou una obra projectada per Enric Monserdà i Vidal, anant l'escultura a càrrec de Frederic Bechini i Joan Pujol.
Un altre monument que fou construït, però en aquest cas ja dins el jardins del santuari, fou l'estàtua en honor de Nicolau Font i Maig per part dels seus nebots Agustí i Pius Cabañas i Font.
Posteriorment, ja a l'any 1916 Agustí Cabañas i Font, va fundà un asil, que fou construït al costat dret del santuari. La primera pedra fou col·locada el 5 de Maig de 1918 i va ésser inaugurat el 27 d'agost de 1922. La institució va està activa fins el 1977, quan els seus residents van ésser traslladats al nou asil de Lloret de Mar que es va construir en un edifici annex al nou hospital.
Malauradament, com es descriu en molts altres apartats de diferents poblacions, els brètols de època i destructors de la riquesa del nostre país van fer acte de presència abans i durant la guerra civil del 36. La pèrdua més important fou, el bell retaule d'estil gòtic que fou cremat.
Actualment i després d'uns anys d'abandonament, Sant Pere del Bosc tornar a recuperar els colors, ja que és un indret molt visitat pels amants de la natura, de les excursions i de la bici de muntanya. L'associació lloretenca de la Penya Xino-Xano, periòdicament hi fa trobades.
Des de fa uns anys, funciona en una part del santuari el “Restaurant-Espai d'art de Sant Pere del Bosc”, que amb una cuina d'alta qualitat, contribueix a donar vida a l'indret, principalment les nits d'estiu que conjuntament amb la il·luminació dels seus jardins i la música en viu, el converteix en un dels llocs més agradables i encantadors de la Costa Brava.
