SANTUARI DE SANTA CRISTINA - LLORET DE MAR (Selva)
El primer document que es coneix referent aquest indret és un pergamí de l'any 1376 del bisbe de Girona Bertran de Montrodon, en què s'autoritza recollir almoines per arranjar el santuari, situat segons el mateix escrit en "un lloc perdedor i de immensa solitud".
Els entorns del Santuari de Santa Cristina són dels indrets gironins que sortosament no han patit la desenfrenada especulació urbanística i la destrucció indiscriminada de paratges naturals de gran bellesa d'aquesta part de la mediterrània, com és la Costa Brava. Al llarg dels segles, els entorns de Santa Cristina s'han vist incrementats per compres i donacions, fet que ha comportat disposar d'un extens territori de gran bellesa natural.
En els seus principis, Santa Cristina havia estat una ermita. Pels volts de l'any 1764 es van fer obres d'ampliació que van ésser acabades a l'any 1772, en part pagades pels lloretencs, ja sigui residents o establerts en altres parts.
L'any 1848 va ésser un any de fortuni pel paratge de Santa Cristina. La forta oposició de la gent de Lloret a què la propietat fos desamortitzada i venuda en base a la Llei de Mendizabal, va impedir la ruïna segura de l'indret. Finalment el ministre d'hisenda va comunicar a la població que el santuari i la finca adjunta quedaven eximides de la desamortització. D'aquesta manera, es pot dir que gràcies a aquesta pressió popular, Lloret i els seus visitants en poden seguir gaudint.
El santuari posseïa tres relíquies de Santa Cristina: una costella, obtinguda a Roma a l'any 1591, un fèmur concedit a l'any 1708 i finalment un crani sense la mandíbula inferior, que fou portat des de Roma per un ermità valencià a l'any 1783.
Com en altres tant llocs, els actes vandàlics previs i durant la guerra civil, es van fer patents també a Santa Cristina, desapareixen les relíquies, excepte el crani que encara es venera.
El Santuari de Santa Cristina, és el santuari de la gent del mar de Lloret. Anualment hi tenen presència actes i trobades com l'Aplec dels Perdons. La processó marítima s'ha mantingut, talment abans amb una nota més accentuada pel que fa als colors de molts mariners i pescadors, quan Lloret no havia assolit el grau turístic actual. Molts d'ells a través dels anys han deixat la seva empremta de devoció a través de varis vaixells de miniatura que es troben tant a la nau del temple com a la seva sagristia.
La música també és present a Santa Cristina a través d'uns goigs del segle XVI atribuïts a Mossèn Jaume Felip Gibert, posteriorment, de la mà del gran poeta català Josep Carner i música del monjo del Monestir de Montserrat, Odiló Planàs, se'n van disposar d'uns de nous. Com bon coneixedor de la seva terra, no podia ésser absent en Josep Pla, que de la seva mà en va sortir:
"Hi ha, sobretot, l'ermita de les ermites catalanes, Santa Cristina, sota el gran Santa Cristina és, potser, la cosa més reeixida, més directe i més L'emplaçament és lluminós; la construcció és una modèstia joiosa i Josep Pla (1897 - 1981) |
