Portbou es va convertir a l’any 1659 en la porta més oriental de sortida o d’entrada a la Península Ibèrica, quan foren establertes les fronteres amb França a partir del Tractat dels Pirineus.

L’any 1872 es va convertir en una població de frontera molt característica pel fet que va ésser inaugurada la línia fèrria, vuit anys després que fos inaugurada l’altra línia internacional a Irún. A l’any 1929 fou inaugurada l’actual estació i tallers ferroviaris, una gran obra d’enginyeria on la part més visible és l’enorme estructura de ferro i vidre que cobreix les andanes.

La població ben comunicada per mar i tren, durant anys no ho ha estat per carretera. Avui, l'accés per carretera que porta a Portbou disposa d’uns túnels que en pocs minuts s'hi arriba des de Colera.

Portbou se convirtió en 1659 en la puerta más oriental de salida o entrada a la Península Ibérica, cuando fueron establecidas las fronteras con Francia a partir del Tratado de los Pirineos.

En 1872 se convirtió en una población fronteriza muy característica por el hecho que fue inaugurada la línea férrea; ocho años después que lo fuera la de Irún. En 1929 fue inaugurada la actual estación y talleres ferroviarios, una gran obra de ingeniería donde la parte más visible es la enorme estructura de hierro y vidrio que cubre los andenes.

La población bien comunicada por mar y en tren, sin embargo no lo ha sido durante años por carretera. Actualmente la carretera que comunica con Portbou es nueva y dispone de túneles, que con pocos minutos se llega desde Colera.

Portbou became in 1659 to be the most Eastern door of exit or entrance to the Iberian Peninsula, when the borders with France were established from “Tractat dels Pirineus” (Pyrenees Treaty).

In 1872 became a characteristic border population when the railway line was inaugurated; eight years after that was inaugurated the Irún railway line. In 1929 it was inaugurated the current station and railway workshops. A wide civil engineering work, with a space very visible: the huge iron and glass structure that covers the platforms.

The village communicated by sea and in train, it has nevertheless not been during years by highway. At the moment the highway that communicates with Portbou is new and has tunnels, that with few minutes it is arrived from Rage.

En memòria a Walter Benjamin (Berlín 1892 - Portbou 1940) i dels exiliats europeus durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil , fins a l'acabament de la II Guerra Mundial, el conegut escultor israelita Dani Karavan va crear a Portbou, mirant al mar i al costat del cementiri de la població on hi ha les restes de Walter Benjamin, el "Memorial Passagen".

Portbou rendeix homenatge a aquest gran pensador alemany mitjançant una exposició permanent en l'edifici provisional de "Ca l'Herrero", havent-hi en projecte la creació d'un museu, annexa a una fundació i centre memorial.

En memoria a Walter Benjamin (Berlín 1892 - Portbou 1940) y a los exilados europeos durante los años inmediatamente anteriores a la Guerra Civil , hasta el final de la II Guerra Mundial, el conocido escultor israelita Dani Karavan creó en Portbou, mirando al mar y al lado del cementerio de la población, donde se hallan los restos de Walter Benjamin, el "Memorial Passagen".

Portbou rinde homenaje a este insigne pensador alemán con una exposición permanente en el edificio provisional de "Ca l'Herrero", germinándose para un futuro la creación de un museo, anexo a una fundación y centro memorial.

In memory to Walter Benjamin (Berlin, 1892 - Portbou, 1940) and to the European exiled from at the end of the Spanish Civil War until the II World War, the Israelite sculptor Dani Karavan created in Portbou, in front of the sea and beside of the village cemetery, where are the mortal remains of Walter Benjamin, the “Passagen Memorial”.

Portbou pays tribute to this distinguished German thinker, with a permanent exhibition in the provisional building of “Ca l’Herrero ", expecting the future memorial centre and museum dedicated to Walter Benjamin.

Copyright © - 2005