Camós es troba a la banda esquerra amb direcció a Banyoles. És un terme municipal petit però el seu territori ja va ésser poblat fa molts anys, com moltes de les terres al voltant del llac de Banyoles. L’assentament que en dona fe, és l’antiga vil·la romana de Vilauba.

La seva part boscosa fa que tingui moltes fonts tals com: la font de Sant Dalmau, la font de la Perpinyana o la font de Garrabà.

Té bon nombre de conjunts arquitectònics com: la torre de Can Basses, l’església parroquial de Santa Maria, una església romànica en el seu origen, però que fou renovada totalment a principis del s.XX, Església de Santa Magdalena de Noves (s.XI) o l’església de Sant Vicenç (s.XII).

 

Camós se encuentra en la parte izquierda con dirección a Banyoles. Es un término municipal pequeño pero su territorio ya fue poblado hace muchos años, como muchas de las tierras alrededor del lago de Banyoles. El asentamiento que da fe, es la antigua villa romana de Vilauba.

Su parte boscosa hace que tenga muchas fuentes tales como: la fuente de Sant Dalmau, la fuente de la Perpinyana o la fuente de Garrabà.

Tiene buen número de conjuntos arquitectónicos como: la torre de Can Basses, la iglesia parroquial de Santa María, una iglesia románica en su origen, pero que fue renovada totalmente a principios del s.XX, la Iglesia de Santa Magdalena de Noves (s . XI) o la iglesia de Sant Vicenç (s.XII).

 

Camós is situated on the left side toward Banyoles from Girona. It's a small municipally, but its territory was already settled years ago, as other places settle round the lake of Banyoles. A witness of this settlement in its territory is the ancient Roman villa of Vilauba.

The forest area made the municipally a spot rich with natural springs: spring water of Sant Dalmau, the spring water of the Perpinyana or the Garrabà.

In the municipally there are many fine buildings as: tower of Can Basses, parish church of Santa Maria, a originally Romanesque church, but remodelled at the beginning of 20th century, church of Santa Magdalena de Noves (s.XI) or the church of Sant Vicenç (s.XII).

 

Malgrat que la seva descoberta es remunta a l’any 1932, a causa de les obres de construcció de la carretera que  porta a Pujarnol, de fet la recerca arqueològica no va començar fins 1978. L’esforç realitzat al llarg d’aquests anys de treball continuats ha deixat una bona part de restes arqueològiques a partir de les quals podem apropar-nos al món rural d’època romana.

S'han descobert restes que corresponen a la part residencial, organitzada al voltant d'un pati obert, limitat per un passadís al qual hi comuniquen les diferents habitacions.

Tot el material trobat s'exposa en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

A pesar de que su descubrimiento se remonta al año 1932, debido a las obras de construcción de la carretera que lleva a Pujarnol, de hecho la investigación arqueológica no comenzó hasta 1978. El esfuerzo realizado a lo largo de estos años de trabajo continuados ha dejado una buena parte de restos arqueológicos a partir de las cuales podemos acercarnos al mundo rural de época romana.

Se han descubierto restos que corresponden a la parte residencial, organizada alrededor de un patio abierto, limitado por un pasillo al que comunican las diferentes habitaciones.

Todo el material encontrado se expone en el Museo Arqueológico Comarcal de Banyoles.

Despite the discovery is dated in the year 1932, due to the construction of the road to the village to Pujarnol, in fact the archaeological research began in the year 1978. The effort made over the years of continuous work has left a large part of archaeological remains in the place, from which we can get closer to the rural world of Roman times and how were their life.

The remains discovered there, correspond to the residential part of the villa, organized around an open courtyard, limited by a corridor to communicate with other different rooms.

All material found, is exhibit in the Regional Archaeological Museum of Banyoles.

Copyright © - 2005