És un expert en cinema. Ha fet d'actor, fotògraf, publicista, productor i director; i li queden molt poques coses per aprendre de cinema, perquè és com un llibre obert. Té uns quants curtmetratges dirigits i filmats per ell mateix. Als seus 83 anys, va cada setmana a veure alguna de les estrenes a les cartelleres de cinema a Girona. Està al dia i parla molt bé del cinema que es fa ara al segle XXI.

Tomàs Mallol, té en propietat la col·lecció més important d'Espanya d'aparells de cinema, des dels seus orígens, de tots els temps. Una gran representació d'aquesta col·lecció està a Girona a l'edifici de les Aigües i la pot visitar tothom qui ho desitgi. Ha rebut infinitat de trofeus, guardons i reconeixements i és membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències. La seva millor insígnia, és la creu de Sant Jordi que va rebre de mans de Jordi Pujol, en la seva etapa a la presidència de la Generalitat.

TOMÀS MALLOL DEULOFEU, va néixer a Sant Pere Pescador al 1923, però ben aviat va residir a Torroella de Fluvià. Va viure durant molt de temps a Barcelona amb la seva dona i les seves dues filles. Va estudiar Enginyeria Industrial en l'especialització de mecànica i electricitat. Va regentar un taller mecànic i també va fer de taxista.

Se n'adona de les possibilitats del cinema quan va comprar una càmera i ell mateix es va fer 2 projectors, un dels quals, més tard, el va poder recuperar al Mercat dels Encants de Barcelona; una gran il·lusió. Poc després, va decidir tornar a Torroella de Fluvià i va fixar-hi la seva i actual residència. El mes de Juliol d'aquest any 2007, ha celebrat els seus 60 anys del seu casament.

És sempre un privilegi poder parlar amb una persona com Tomàs Malloll, perquè dóna simplicitat a uns aparells que coneix molt bé i que han fet possible el cinema de totes les èpoques. Viu cada peça que té i està en constant evolució.

SANDRA FLORENZA I XIFRA
Relacions Públiques

• QUAN NEIX LA SEVA PASSIÓ PEL CINEMA ?

En un museu. Un dia vaig veure les restes d'un projector que em cridar l'atenció.

De jove, anava a veure cinema sonor a l'Armentera i a Sant Pere Pescador. La primera màquina de cine la vaig veure en un carro que portava tots els aparells per a fer cinema ambulant. És en aquest moment que ja em fascina el fet de que amb tot això sigui possible aconseguir imatges que es convertiran en cinema. Una de les pel·lícules preferides, és “Mort a Venècia”.

• QUÈ S'HI POT TROBAR A LA COL.LECCIÓ ?

Hi ha 2000 peces que es poden veure en el Museu del Cinema - Col.lecció Tomàs Mallol, després de l'acord firmat amb l'Ajuntament de Girona des de 1994. Tomàs té 3650 peces comptades, de manera que quan es vulgui es pot ampliar.

Parlem de 20.000 unitats, 8000 objectes i més de 10.000 documents amb imatges fixes (fotografies, gravats, dibuixos, cartells, pintures), 800 films de tot tipus, i un biblioteca amb més de 800 llibres i revistes. Es poden trobar des dels primers aparells d'ombres xineses de fa 2000 anys, fins a la càmera de cinema dels germans Lumière; un recorregut de més de 500 anys d'història de les imatges. Permet esbrinar l'origen del cinema, les tècniques, i l'espectacle visual. S'hi troba un ampli ventall d'aparells cinematogràfics i pre-cinematogràfics.

• QUINA ÉS LA MILLOR PEÇA ?

La millor peça és un dels primers projectors que jo vaig fer només havent vist quatre restes, perquè després la vaig poder reconèixer en el Mercat del Encants, i comprar-la.

• I LA PRIMERA QUE VA ADQUIRIR ?

La primera, va ser un crono que és un estri que fa que la llum passi per un rodet, on fa intermitències i permet que es vegi la pel.lícula.

• LI'N FALTA ALGUNA ?

La que em falta és una de les pel.lícules que vaig fer com a cineasta amateur, “El pastor de Can Sopa” o com a director de fotografia a “Su propio destino”.

• QUIN ÉS L'ORIGEN DEL CINEMA I COM ARRIBA AQUÍ ?

L'origen data del 1895. Els pioners van ser els anglesos, francesos, italians, alemanys, entre d'altres i els gèneres eren el còmic, documental i western. La primera projecció pública de cinema es va fer pels germans Lumière a París el 28 de desembre de 1895 en el local anomenat “Salon Indien”. Al 1927 neix el cinema sonor.

Les primeres peces arriben a Europa a través de la ruta de la seda. De fet la bola xinesa, la peça més antiga que tinc, la vaig adquirir a Anglaterra i era una de les úniques del món. Una de les peces més emblemàtiques, un "mondo nuovo", un armari amb 5 lents, i uns gravats, es mira amb horitzontal i la vaig trobar que datava del 1700 a Vic

• LI HA COMPORTAT MOLTES DESPESES TENIR AQUESTA COL.LECCIÓ ?

Si, moltes. Tot és molt car. Sempre parlem de comprar, ampliar la col.lecció, i tot això implica que constantment estàs fent moure diners. A més les peces són dificils de trobar i jo sempre he volgut tenir-les totes per seguir la cronologia real que va seguir el cinema.

• L'HA AJUDAT LA SEVA FAMILIA, HAN ENTÈS LA SEVA PASSIÓ ?

Sí, tinc 2 filles i elles i la meva dona, m'han fet costat. Han entès que ha estat una vida de recerca, de passió pel cinema. I es van posar molt contentes quan han vist que se'm reconeix tot l'esforç, amb el museu, amb els reconeixements, com una medalla d'Or en un Concurs Internacional.

• HA FET MOLTES AMISTATS ?

Sí, perquè pel sol fet de buscar i adquirir peces en mercats, visitar museus, interessar-te per llibres, pel.lícules... sóc molt amic de Pedro Almodóvar i puc dir que conec molta gent per haver dedicat mitja vida a conèixer tota la història del cinema i el que l'ha fet possible.

• HI HA ALGUN PROJECTE DE FUTUR IMMEDIAT, O QUÈ QUEDA PER FER ?

Sí, seguir fent anys, gaudir del Museu del Cinema, anar buscant peces que em falten, ampliar el Museu, viatjar per aprendre més coses. No em paro mai, intento avançar sempre.

Després de quasi 5 hores d'estada a la seva casa particular de Torroella de Fluvià, on el temps ens ha passat "volant" donem per tancada la nostra visita i entrevista a una persona que desborda passió, entusiasma i simpatia, amb un cert regust d'ironia i bon humor com la seva simpàtica expressió de que, a ell, "Deulofeu" però en canvi és de "Sant Pere".

Com a cloenda ha tingut la gentilesa d'obsequiar-nos i dedicar-nos el seu llibre: "Si la memòria no em falla". Gràcies senyor Mallol.