Bescanó
       
 
Bescanó
Cassà de la Selva
Cervià de Ter
Fornells de la Selva
Girona
Llagostera
Quart
Salt
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 
 
Celrà

La població de Celrà ha mantingut, sense abandonar la pagesia situada bàsicament en la zona dels Arenys i l’Illa on voreja el riu Ter, un caire industrial al llarg dels anys i que es manté en l’actualitat sobre tot a l’entorn del polígon industrial existent en la zona central del municipi al costat de la carretera C-66 conegut com, Pla de Celrà.

L’emblema industrial més important de la població ja sigui per la importància que va tenir l’empresa, així com per la seva arquitectura modernista, és l’antiga fàbrica Pagans, convertida en l’actualitat en el centre cultural i de lleure. Fundada a l’any 1902 va estar activa fins l’any 1971 quan va fer fallida i va quedar definitivament tancada.

A l’entorn d’aquest centre conegut com “La Fàbrica” s’hi desenvolupa una gran varietat d’activitats culturals i de lleure, que conjuntament amb altres entitats del poble, com per exemple l’Ateneu, fan que Celrà, a part d’estar molt ben comunicada tant per carretera com tren, sigui una població amb un gran nombre d’activitats al llarg de l’any.

 
 
   
   
   
   
 
Fotografia Video Mapa Informació Temps a Bescanó
 
Camp d'Aviació de Celrà (1936-1939)

El camp d’aviació de Celrà fou un dels molts camps d’aviació per avions de combat de l’exèrcit republicà, establerts al llarg de la geografia catalana durant el conflicte de la Guerra Civil esdevinguda entre l’estiu de 1936 fins la primavera del 1939.

El camp no es va construir fins el novembre del 1936 i va poder ésser operatiu a principis del 1937, estant actiu fins el febrer de 1939 quan les tropes franquistes van iniciar l’ofensiva final al territori català en les comarques gironines i que va acabar quan van arribar a la frontera francesa.

Al llarg d’aquests dos anys d’existència el camp va patir un total de deu bombardeigs, ja que a mesura que avançava la guerra el camp va esdevenir més estratègic. Disposava també de refugis antiaeris, polvorí, residència d’oficial i centre de reentrenament i distribució de pilots. A més, varis llocs de la població eren centre de muntatge i reparació de motors d’avions.

 
 
 
   
   
   
 
 
Batfar