Porqueres conjuntament amb Banyoles, són els termes municipals que delimiten l’Estany de Banyoles dins el seu territori. La part pertanyent a Porqueres és la més verda i frondosa i on es situen la majoria dels estanyols i recs que vessant al llac, mentre que Banyoles és la part on hi ha els rec que desaigüen el llac.

La imatge més coneguda del municipi és l'església de SANTA MARIA DE PORQUERES, un magnífic exemplar romànic del s.XII d’una sola nau i un absis trilobulat per tres arcs de ferradura amb capitells de temàtica vegetal.

La població de Porqueres està molt dispersa pel municipi i el formen en total set nuclis urbans: Porqueres, Merlant, Usall, Pujarnol, Miànigues, les Padreres i Mata.

Porqueres y Banyoles, son los términos municipales que delimitan el lago de Banyoles dentro de su territorio. La parte perteneciente a Porqueres es la más verde y frondosa y donde se sitúan la mayoría de los estanques y acequias que vierten al lago, mientras que Banyoles es la parte donde están las rieras de desagüe del lago.

La imagen más conocida de la parte oeste del lago, es SANTA MARIA DE PORQUERES, un magnífico ejemplar románico del siglo XII de una sola nave y un ábside trilobulado con tres arcos de herradura y con capiteles de temática vegetal.

La población de Porqueres está muy dispersa por el municipio y lo forman en total siete núcleos urbanos: Porqueres, Merlant, Usall, Pujarnol, Miànigues, las Padres y Mata.

Porqueres jointly Banyoles are the municipalities that delimit the environment of the lake of Banyoles within its territory. The side that belongs to Porqueres is the greenest and lush space of the lake, and is where are the most of the ponds and streams that flow into the lake.

The most known building in the western side of the lake is the church of Santa Maria de Porqueres, a nice example of Romanesque construction of the 12th century. It has a single nave, and a apse with three parts with capitals with vegetable theme engraves.

The population of Porqueres is very scattered, and there are seven urban areas in its municipally as: Porqueres Merlin, Usall, Pujarnol, Miànigues, Les Pedreres and Mata.

El Bosc de Can Ginebreda és un parc escultòric a l'aire lliure situat en un paratge frontera entre el Pla de l'Estany i Garrotxa. L'accés és per la carretera GI-524 que va de Banyoles a Olot per Santa Pau.

En un entorn agradable, ben conservat d'una superfície de 4 Ha. farcida de roures, alzines, pins, ginebres, cirerers d'arboç i grèvols entre altres, l'escultor Xicu Cabanyes exposa la seva obra. Una obra atrevida, avantguardista i poc corrent, admirada per uns i criticada per altres.

Un conjunt d'escultures immerses en la verdor del bosc, on l'art i la natura formen una simbiosi d'imaginació.

El Bosque de Can Ginebreda es un parque escultórico al aire libre, en un paraje entre el Pla de l'Estany y la Garrotxa. El acceso es por la carretera GI-524 que va de Banyoles a Olot por Santa Pau.

En un entorno agradable, bien conservado de una superficie de 4 Ha. rellena de robles, encinas, pinos, ginebras, cerezos de madroño y acebos entre otras, el escultor Xicu Cabañas expone su obra. Una obra atrevida, vanguardista y poco corriente, admirada por unos y criticada por otras.

Un conjunto de esculturas inmersas en el verdor del bosque, dónde el arte y el medio forman una simbiosis de imaginación.

The forest Can Ginebreda is outdoor sculpture park located in an area between the border of the Garrotxa and Pla de l'Estany regions. To access you must go by road GI-524 that communicates Banyoles to Olot, by Santa Pau.

It’s a very nice space, well conserved, with a lot of oaks, pines, junipers, holly and cherry strawberry trees and others. In this open space the sculptor Xicu Cabanyes exhibits his works. Many bold figures, avant-garde and few common, admire and criticized at the same time.

A collection of sculptures immersed in the greenery of the forest, where the works of art and the nature formed a symbiosis of imagination.

La historia dels receptor de radio es remunta a l’any 1920 tot i que molts anys enrere la investigació sobre les ones i camps electromagnètics va ésser la base a partir de la qual va poder néixer la ràdio.

Els primers aparells de diode de galena, es van caracteritzar per la seva senzillesa i mides reduïdes, però amb l’inconvenient que havien d’escoltar-se amb auriculars i el seu camp de recepció era força reduït. Més tard van ésser substituïts pels de vàlvules de buit, pel transistor i finalment pels circuits integrats.

La col·lecció d’en Robert Deulofeu, disposa d’un bon nombre d’aparells de ràdios de totes les èpoques a partir dels esmentats receptors de galena.

La historia del receptor de radio se remonta al año 1920 aunque muchos años atrás la investigación sobre las ondas y campos electromagnéticos fue la base a partir de la cual pudo nacer la radio.

Los primeros aparatos de diodo de galena, se caracterizaron por su sencillez y medidas reducidas, pero con el inconveniente de que debían escucharse con auriculares y su campo de recepción era bastante reducido. Más tarde fueron sustituidos por los de válvulas de vacío, por transistor y finalmente por los circuitos integrados.

La colección de Robert Deulofeu, dispone de un buen número de aparatos de radios de todas las épocas a partir de dichos receptores de galena.

The history of radio receiver dates back to 1920 although many years ago research on waves and electromagnetic fields has been a base from which it was born to the radio.

The first crystal radio receivers were devices of easy used to people and reduced measures, but with many disadvantages like must listen to it by headphones and a reduced field of reception radio waves. Later they were replaced by vacuum valves, and finally by the transistor and integrated circuits.

The collection of Robert Deulofeu has a lot of radio receivers of different ages, where the first are the crystal radio reveicers.

Copyright © - 2005