 |
 |
|
|
|
 |
|
| |
 |
|
 |
|
 |
|
| |
|
|
|
|
El poble de Vallfogona, neix a l’entorn del seu castell conegut com el castell de Vallfogona o La Sala. El castell que es troba en la part més elevada del nucli, no és visitable donat que està distribuït en diferents habitatges particulars. Al costat del castell s’hi troba en estat ruïnós l’antiga església del s.XII coneguda com Mare de Déu del Pòpul, i que queda només dempeus, el campana de planta quadrada.
Un altre edifici emblemàtic és l’antiga església parroquial de Sant Julià, situada al costat del camí que porta a la Font de la Tosca i Milany. Un edifici del s.XII i que en diferents èpoques de la seva història havia format part dels dominis de les abadesses de Sant Joan o del vescomte de Besalú. Actualment, s’està treballant en la seva recuperació ja que es tracta d’un edifici imponent i de grans dimensions. Davant la façana principal, on hi ha l’entrada amb una gràcil portada, es troba el comunidor o relliquer. Un petit edifici quadrat tipus porxo del s.XVII on es creu que a part de refugi en cas de mal temps també era lloc de conjura a bruixes i mals esperits.
|
|
|
|
 |
|
|
|
| |
|
|
|
Josep Maria Jubells fou rector de Vallfogona de Ripollès entre 1984 fins l’any 1990 quan va morir en un accident de trànsit. Persona estimada i respectada en el poble, ha estat sempre recordat en diferents actes, i ha quedat una de les seves passions que era la mineralogia. Una col·lecció que la seva família va fer donació al poble desprès de la seva mort.
De la col·lecció de més d'un miler donada per la família Jubells, quasi uns 400 exemplars, estan exposats en una sala de l’ajuntament de Vallfogona, que es pot visitar en hores d’oficina. Són exemplars de diferents procedència geogràfica, alguns dels quals pertanyent al Ripollès: Mol·luscs, minerals, fòssils i restes esquelètiques dorganismes marins, en són alguns exemples, que Mossèn Jubells va reunir al llarg de la seva vida, procedents de compres, recerca pròpia, intercanvi o donacions.
La primitiva i àmplia donació, s'ha vist incrementada per altres donacions de particulars i també per part del Museu Geològic del seminari de Barcelona.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
 |
|
El jaciment de la Teuleria del Pinetar, no és una excavació arqueològica en el sentit de troballes prehistòriques o per l’estil. Es tracte d’un antiga teuleria o forn de producció de teules i maons que havia estat funcionant, es creu fins a principis del s.XIX i que la seva troballa fou gràcies i a través de la informació verbal aportada per un veí.
Es creu que el seu funcionament no era regular com una bòvila a nivell industrial, sinó que obeïa a la necessitat que tenia el poble de teules i maons, quan la demanda de construcció ho requeria.
Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb pedra seca, disposant bàsicament de dues part: la zona inferior amb el forn, i la superior, la zona de cocció, on es col·locava els materials a coure, en el seu cas teules i maons. Els dos espais estaven separats per la graella.
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
