|
|
|
Tres són les poblacions gironines que s’han guanyat al llarg dels anys, el prestigi i reconeixement a la seva labor sobre la ceràmica i la terrissa. La Bisbal d’Empordà, Quart i Breda, són aquestes tres poblacions que durant segles ha basat la seva indústria en el treball relacionat amb la ceràmica i la terrissa, en diferent camps, aplicacions i productes que van des de la creació d’admirables peces d’artesania fins a peces per a la construcció com poden ésser rajols, gres i teules, entre d’altres estris com olles, cassoles, càntirs o molts altres.
En general no han estat poblacions caracteritzades per una competència mútua en la fabricació de productes similars, sinó que ha sabut desenvolupar productes i tècniques d’elaboració i cocció amb una marcada personalitat i diferenciació entre elles.
Els primers documents escrits sobre l’activitat en cadascuna de les poblacions són: 1484 a Quart, 1511 a La Bisbal d’Empordà i 1583 a Breda. Tanmateix, això no implica que cadascuna d’aquestes poblacions, havia treballat i desenvolupat aquesta activitat molts anys abans. Al marge d’aquestes tres poblacions, com a referents en la ceràmica i la terrissa, cal esmentar que aquesta activitat ha estat una de les més importants en les comarques gironines, i ho certifiquen la gran quantitat de troballes en diferents jaciments arqueològics disseminats arreu de les comarques gironines, per no citar la gran quantitat d’aquest tipus d’indústria en moltes altres poblacions.
|
|
|
|
|
Quart, La Bisbal d'Empordà i Breda, formen les tres poblacions gironines més influents en el camp productiu en ceràmica, terrissa i activitats afins.
El Museu de la Terrissa és un clar exponent de l’arrelada tradició entre l’artesania i la indústria del fang al llargs dels anys i la vocació del mateix poble de Quart i les seves rodalies. Des de les restes arqueològiques trobades a la Creueta i pertanyent al segle V-II aJC fins els nostres dies, Quart no tan sols ha deixat al llarg dels anys aquesta activitat, sinó que la potenciat i especialitzat com ho demostra la seva antiquíssima producció d’olles des de 1312 o la mateixa terrisseria negra tan tradicional de Quart.
El museu dotat d’una decoració agradable i didàctica, mostra al llarg de varies sales tot el que cal saber i descobrir del món de la terrissa, del seu art, la seva indústria i les més diverses tècniques d’obtenció i procés del fang.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El museu està dedicat a la figura de Josep Aragay i Blanchart, un artista que va saber compaginar durant la seva vida, la pintura, la literatura i la decoració estretament lligada a la ceràmica.
Nascut a Barcelona a l'any 1889 va estar de sempre lligat a Breda, a través de la seva mare que n'era filla. També la seva col·laboració es va fer palès en diferents setmanaris al llarg de molts anys. Catalanista i gran amant d'Itàlia, en Josep Aragay va morir a Breda a l'any 1973.
El Museu Aragay és un espai senzill, decorat amb un gust exquisit i que combina l'art d'Aragay en un entorn arquitectònic agradable.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Museu del Castell de Peralada està situat en l'antic Monestir dels Carmelites del s.XIV, formant part actualment de tot el conjunt monumental conegut com Castell de Peralada.
Els museus en realitat són tres: Museu del Vi, Museu del Vidre i la Biblioteca. El museu del Vidre guarda una extraordinària col.lecció de peces d'una gran varietat tant en el temps, com en les formes i països de procedència.
El museu tot i tenir el nom de vidre, també s'hi guarda una àmplia col.lecció de ceràmica amb més de 1.000 peces espanyoles datades entre els segles XIV al XIX. A més hi ha diverses pintures dels s.XVI i el XVIII així com peces de mobiliari antic.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Fundació Mascort està situada en la casa coneguda com, casa Galibern. Aquest edifici ja existia quan Ramon Galibern Casanovas la va comprar i reformar al tornar de “fer les amèriques”, concretament del Brasil a finals del segle XIX.
A part d’ésser la seu de la Fundació Mascort, la casa actualment es pot considerar com una verdadera casa-museu, on es pot veure no únicament l’estatus familiar d’aquelles persones que van tornar amb fortuna d’Amèrica, com exemples que hi ha a Begur o Lloret de Mar, sinó que a més, disposa d’una àmplia exposició d’objectes relacionats amb l’art, la pintura i la ceràmica.
Actualment la Fundació Mascort de la mà de Ramon Mascort Amigó, no tan sols té cura del patrimoni familiar, sinó que té com un dels objectius principals, la divulgació de diferents aspectes de la fauna, la història, el moble, la pintura o la ceràmica catalanes a través principalment d’edició de llibres i altres activitats.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El jaciment de la Teuleria del Pinetar, no és una excavació arqueològica en el sentit de troballes prehistòriques o per l’estil. Es tracte d’un antiga teuleria o forn de producció de teules i maons que havia estat funcionant, es creu fins a principis del s.XIX i que la seva troballa fou gràcies i a través de la informació verbal aportada per un veí.
Es creu que el seu funcionament no era regular com una bòvila a nivell industrial, sinó que obeïa a la necessitat que tenia el poble de teules i maons, quan la demanda de construcció ho requeria.
Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb pedra seca, disposant bàsicament de dues part: la zona inferior amb el forn, i la superior, la zona de cocció, on es col·locava els materials a coure, en el seu cas teules i maons. Els dos espais estaven separats per la graella.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|