La Casa-Museu forma part del triangle dalinià conjuntament amb el Teatre-Museu Dalí de Figueres i el Castell Gala-Dalí de Púbol. La casa-museu a Port Lligat, que va ésser oberta al públic el 1997, és un element fonamental per a conèixer l'entorn de l'artista.

Està situada en la badia de Port Lligat, al nord de Cadaqués a un quilòmetre del casc urbà. La casa no havia existit mai com a tal, sinó que va ésser formada per la unió de varies barraques de pescadors comprades i unides en diferents etapes.

De la casa es pot visitar: El taller del pintor, la biblioteca, les habitacions, varies estances, el jardí i la piscina.

El Castell Gala Dalí a Púbol, fou obert al públic a l'any 1996. Adquirit per Salvador Dalí a l'any 1969 com a regal a la seva dóna Gala; una promesa que li havia fet feia molts anys.

El Castell de Púbol és un edifici de tres plantes edificat a l'entorn d'un pati central. Està documentat des d'ell segle XI.

En el passadís que dóna sortida als jardins des del pati, hi ha l'accés a la cripta on hi ha la tomba de Gala i la de Dalí, en aquest últim cas buida, donat que Salvador Dalí està enterrat dins mateix del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

És la casa natal de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935) i una de les seves principals obres. És a més l’única casa del riu Onyar de Girona oberta al públic. Conserva el mobiliari i la decoració noucentista i també ofereix unes vistes inèdites a la ciutat.

La casa es pot visitar en grups reduïts i amb reserva prèvia. Per tant, cal posar-se en contacte a través del web amb l'entitat prèviament.

La Fundació Mascort està situada en la casa coneguda com, casa Galibern. Aquest edifici ja existia quan Ramon Galibern Casanovas la va comprar i reformar al tornar de “fer les amèriques”, concretament del Brasil a finals del segle XIX.

A part d’ésser la seu de la Fundació Mascort, la casa actualment es pot considerar com una verdadera casa-museu, on es pot veure no únicament l’estatus familiar d’aquelles persones que van tornar amb fortuna d’Amèrica, com exemples que hi ha a Begur o Lloret de Mar, sinó que a més, disposa d’una àmplia exposició d’objectes relacionats amb l’art, la pintura i la ceràmica.

Actualment la Fundació Mascort de la mà de Ramon Mascort Amigó, no tan sols té cura del patrimoni familiar, sinó que té com un dels objectius principals, la divulgació de diferents aspectes de la fauna, la història, el moble, la pintura o la ceràmica catalanes a través principalment d’edició de llibres i altres activitats.

Emili Vilà Gorgoll (1887-1967) fou un pintor nascut a Llagostera, on també hi va morir després d'una llarga trajectòria artística. Paris va ésser la ciutat nucli de la seva obra, tot hi que altres poblacions com Barcelona, S'Agaró i el mateix Llagostera, també foren llocs de residència del pintor.

La part principal de la seva obra està emmarcada dins el cartellisme i el retrat. En la casa-museu d'Emili Vilà, lloc on va néixer i morir, s'hi poden veure un bon nombre dels seus treball, com també la col·lecció de Modigliani i un autoretrat de Toulouse Lautrec.

La casa construïda en la primera meitat del s.XVIII fou durant anys, el lloc de residència de la família Trincheria. Actualment és de l'Ajuntament i està dedicada d'una banda a casa-museu i de l'altra com a seu de l'Institut de Cultura de la Ciutat.

A través de les diferents dependències es poden veure varis elements com: Pintures, objectes ceràmics i de decoració, instruments, mobiliari i altres estris, tot plegat en un canvi constant d'estils decoratius i pictogràfics.

Les dues estances més populars de la casa són d'una banda l'alcova del General i l'altra, el monumental pessebre que ocupa dos panys de paret.

Pendent de visitar

Jaume Nunó i Roca, fou un compositor que va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 8 de setembre de 1824 i morí el 18 de juliol de 1908 a Nova York, quan s’havia exiliat de Mèxic després de l’enderrocament del president mexicà, Antonio López de Santa Ana al 1855.

Al perdre els seus pares a l’edat de nou anys, fou tutelat pel seu oncle qui li pagar els estudis de música a Barcelona. Per les seves qualitats musicals obtenir una beca que li va permetre estudiar a Itàlia. De retorn, va viure un temps a Sabadell i Terrassa i fou nomenat al 1851 director de la Banda del Regiment de la Reina.

Va viatjar amb la banda a Cuba i d’allò va passar a Mèxic, també relacionat amb bandes militars. El poeta mexicà Francisco González Bocanegra, va escriure un poema del futur himne de Mèxic, només li calia la música. Es va fer un concurs, i Jaume Nunó va guanyar l’opció el 12 d’agost de 1854. Naixia així el “Himno Nacional Mexicano”.