El Museu dels Sants d'Olot té com a objectiu principal donar a conèixer l'activitat industrial de producció d'imatges religioses, una activitat amb més de 100 anys d'existència.

El museu està ubicat a l'edifici d'estil neogòtic que va acollir "El Arte Cristiano", primer taller d'imatgeria religiosa, creat a Olot a l'any 1880 per Joaquim Vayreda, Josep Berga i Valentí Carrera, amb la intenció de donar sortida professional als alumnes de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot.

L’empresa “L’Art Cristià” escara és activa i es poden veure a través d’unes vitrines dins el mateix museu, com treballen els seus artesans.

L'evolució històrica de la comarca està reflectida al llarg de les varies sales que composen el Museu de la Garrotxa, que es troba situat en l'edifici de l'hospici.

El museu acull diferents obres d'autors olotins i forans tant pel que fa a l'escultura com de la pintura.

Especial atenció es fa a l'escola pública de Dibuix i la paisatgística d'Olot que va ésser impulsada pels germans Joaquim i Marià Vayreda i també en Josep Berga. Hi ha obres de Miquel Blay, Josep Clarà, Joan Llimona, Joan Brull, dels germans Vayreda o Ramon Amadeu. L'obra mestre de l'art català que s'hi guarda és "La càrrega" de Ramon Casas.

La casa construïda en la primera meitat del s.XVIII fou durant anys, el lloc de residència de la família Trincheria. Actualment és de l'Ajuntament i està dedicada d'una banda a casa-museu i de l'altra com a seu de l'Institut de Cultura de la Ciutat.

A través de les diferents dependències es poden veure varis elements com: Pintures, objectes ceràmics i de decoració, instruments, mobiliari i altres estris, tot plegat en un canvi constant d'estils decoratius i pictogràfics.

Les dues estances més populars de la casa són d'una banda l'alcova del General i l'altra, el monumental pessebre que ocupa dos panys de paret.

Parlar de Volcans o zones volcàniques i de la Garrotxa és quelcom intrínsec. El Museu dels Volcans forma part del Museu Comarcal de la Garrotxa i està situat en un paratge envoltat de verd, tranquil·litat i frescor: El Parc Nou en l'edifici de la Torre Castanys, un edifici senyorial del 1854 projectat per l'arquitecte Josep Fontseré.

De fet el museu es centre en dos continguts: d'una banda dels fenòmens sísmics i vulcanològics de la comarca de la Garrotxa , i de l'altra fa incidència en diferents aspectes de l'ecosistema, de la fauna i la flora, també emmarcat en la mateixa comarca de la Garrotxa.

El Museu del Paisatge de Catalunya serà un museu d’àmbit nacional especialitzat en el paisatge, amb un discurs molt transversal, que permetrà analitzar diversos temes a l’entorn del paisatge a partir de les produccions artístiques (pintura, fotografia, cartellisme, gravat, cinema, etc.) vistes i interpretades des d’òptiques diferents (literatura, geografia, filosofia, arquitectura, economia o sociologia, entre d'altres).

Un centre multidisciplinari d’investigació, de creació, d’exposició i de divulgació del paisatge. Un espai de conscienciació sobre el diàleg entre natura i cultura que, en definitiva, és el que anomenem paisatge.

A l'any 1942 es va crear a Girona el Museu Diocesà, que fou la clau per a la conservació del material religiós i eclesiàstic.

Poc després Mossèn Antoni Butiñà, rector de la parròquia d'Olot i Mossèn Llambert Font, encarregat del Museu Diocesà de Girona, es varen fer càrrec de reunir en una sala contigua a la sagristia de l'església parroquial de Sant Esteve, les obres d'art i objectes més valuosos de l'església parroquial i que ja no eren utilitzats.

El mes de març de l'any 1948 aquesta sala s'obria per primera vegada al públic. Es un dels museus més antics de les comarques gironines.

El Cementiri Municipal d'Olot, al peu de les grederes del volcà Montsacopa, es va inaugurar el 20 d'agost de 1821.

El cementiri olotí constava llavors, d'un únic recinte. Dels tres quadrilong escalonats actuals, inicialment només existia el primer, i l'entrada que encara es conserva.

La bellesa de les sepultures del segon recinte encara avui captiva el visitant i configura la identitat més potent de la necròpolis. S'hi poden trobar principalment les obres de l'escultor Celestí Devesa, o també, Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre d'altres.