| |
|
|
La música i la dansa sempre han estat al llarg del temps una part important en la cultura, tradicions i costums dels pobles, a part evidentment que per un nombre de persones forma part d’una activitat o professió, ja sigui en el món de la música o de la dansa.
El personatge més rellevant en el món de la música a nivell internacional és sens dubte Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 - Cambo-les-Bains, 1909) que amb el seu amplíssim treball de composició i una vida molt activa, es configura com una gran figura de la música del s.XIX i començaments del s.XX no únicament emmarcada amb obres exclusives de piano, sinó també per altres instruments, i en camps tan diversos com música escènica d’òpera o sarsuela, música vocal, coral, instrumental, de càmera o simfòniques.
Altres exposicions són molt pròpies de les comarques gironines i Catalunya en general, com poden ésser els espais dedicats a la cobla i a la sardana en el museu d’Història de Girona o en el museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, on també hi ha espai per a recordar compositors i músics com, Ricard Viladesau o Vicens Bou, entre molts altres.
Un fet curiós d’aquest apartat dedicat a la música, és la casa-museu dedicada a Jaume Nunó i Roca a Sant Joan de les Abadesses. Un músic, director i compositor bàsicament de música per a bandes militars, però que a l’any 1854 fou guanyador del concurs per a posar música a l’himne de Mèxic, que encara és avui l’actual himne nacional del país centreamericà.
|
| |
 |
|
 |
Isaac Albéniz fou un gran pianista i compositor que va néixer a Camprodon el 29 de maig de 1860. Prodigi del piano, va composar obres com: Iberia, Cancionero de palacio, Catalonia, l'opera Merlin o Asturias entre d'altres.
Al llarg de la seva vida, va visitar molts països tant d'Europa com d'Amèrica portant la seva música i la seva genialitat a indrets molt allunyats d'on havia nascut.
El museu molt complert i àmpliament documentat, no únicament en la vessant artística de l'autor, sinó també de la seva persona humana i familiar.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
|
|
El museu convida a participar en un recorregut per la trajectòria de la ciutat bimil·lenària, des de la prehistòria fins a l'actualitat, que ens acostarà de manera clara al desenvolupament de la història de la ciutat i de la dels seus protagonistes, tant de caire civil, literari, militar,tècnic o artístic.
El museu té una part dedicada a la música i a la dansa, i més concretament a la cobla, la sardana i a diferents autors, músics i orquestres.
El museu es troba situat en ple Barri Vell en una part de l'antic convent de Sant Antoni dels frares caputxins del segle XVIII. Pels més contemporanis, fou fins a finals dels seixanta, l'Institut d'Ensenyament de Girona, on hi havia estudiat un dels grans literats catalans: Josep Pla.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
|
|
El Museu de la Mediterrània situat en el Centre Cultural de "Can Quintana" ofereix al visitant una obertura al coneixement de l'espai humà de la mediterrània dins indret que pertoca la zona on es situa Torroella de Montgrí.
En l'exposició permet flairar aromes de plantes tant pròpies de la zona com l'espígol, el romaní o la farigola, com escoltar sons, participar de la història o gaudir dels audiovisuals.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
 |
|
Jaume Nunó i Roca, fou un compositor que va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 8 de setembre de 1824 i morí el 18 de juliol de 1908 a Nova York, quan s’havia exiliat de Mèxic després de l’enderrocament del president mexicà, Antonio López de Santa Ana al 1855.
Al perdre els seus pares a l’edat de nou anys, fou tutelat pel seu oncle qui li pagar els estudis de música a Barcelona. Per les seves qualitats musicals obtenir una beca que li va permetre estudiar a Itàlia. De retorn, va viure un temps a Sabadell i Terrassa i fou nomenat al 1851 director de la Banda del Regiment de la Reina.
Va viatjar amb la banda a Cuba i d’allò va passar a Mèxic, també relacionat amb bandes militars. El poeta mexicà Francisco González Bocanegra, va escriure un poema del futur himne de Mèxic, només li calia la música. Es va fer un concurs, i Jaume Nunó va guanyar l’opció el 12 d’agost de 1854. Naixia així el “Himno Nacional Mexicano”.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
|
|
En una sala de l’ajuntament de Massanes s’hi exposa el recull de l’obra i premis del mestre Lluís Duran i Massaguer; un compositor de sardanes i músic que va néixer a Massanes el 4 de març de 1922 i on també hi va morir als 77 anys.
Tot i que professionalment també es va dedicar a l’hostaleria que era el negoci familiar, de ben jove inicià els estudis musicals a Hostalric, per a passar posteriorment a Girona i Barcelona. Va formar part del conjunt hostalriquenc “Siboney”, passant posteriorment a integrar-se en l’orquestra Ferrer de Girona i més tard en la Gran Orquestra Pizarro. Va tornar a “Siboney” on hi va tocar fins que es va retirar a l’any 1965.
Va composar més de 150 sardanes, la majoria musicals, però en altres i va afegir lletra, les quals es poden consultar en l’arxiu que hi ha en la exposició on també hi ha gran quantitat de premis i diplomes que li van concedir en vida.
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
