| |
|
|
El caràcter emprenedor català, s’ha vist també reflectit com és lògic al llarg de la historia industrial i productiva, en les comarques gironines. Els sectors industrials són molt amplis i variats, que van des de la producció d’aliments o materials de la construcció fins a indústries tèxtils o metal·lúrgiques, passant per un innumerable quantitat de sectors vinculats a la producció dels més variats articles.
Cada zona geogràfica comarcal ha vist desenvolupar un tipus d’indústria i l’elaboració d’uns productes típics o característics de la comarca. La indústria del suro, per exemple, és un clar exemple de desenvolupament industrial en comarques com el Gironès, el Baix Empordà o la Selva. La indústria de la ceràmica i la terrissa, han tingut des de fa segles uns enclavaments clarament identificats amb poblacions com La Bisbal d’Empordà, Quart i Breda. La indústria tèxtil, ha estat també al llarg de molts anys, una indústria capdavantera en l’economia gironina, situant-se sobre tot en municipis que disposaven de rius o sèquies construïdes a l’efecte, com és l’exemple del riu Ter, amb un gran nombre d’indústries tèxtils des d’El Pasteral fins a Girona.
Algunes d’aquestes activitats industrials i d’elaboració de productes han estat objecte de constitució d’un museu. Hi ha exemples com l’empresa Trias de Santa Coloma de Farners, que disposa d’un agradable espai on es fa una descripció no únicament del producte d’alta qualitat que sempre els ha caracteritzat, sinó de la història familiar que l’ha fet possible. Altres com la recuperació d’espais on al llarg de segles s’havia produït farina, amb l’exemple més representatiu de Castelló d’Empúries. La indústria del suro, molt important a diferents comarques també hi és present, amb el Museu del Suro de Palafrugell entre d’altres, i tampoc hi podia faltar, una tradició tant arrelada com l’elaboració dels embotits. Aquests en són alguns exemples.
|
 |
 |
 |
|
A partir del dia 30 de juny de 2012, el Museu del Suro de Palafrugell ha tornat a obrir les seves portes al públic a la nova seu de Can Mario.
L’espai actual d’una agradable lluminositat i museografia, és molt més ampli que l’anterior, disposant de diferents sales on es pot adquirir un ampli coneixement sobre el suro i tot el món que l’envolta, ja sigui la seva gent, la manipulació i fabricació o àmplia gama de productes entre altres facetes.
Disposa de sales d’exposició permanent i altres de temporals, una amplia sala d’audiovisual o complerta botiga entre altres espais.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Quart, La Bisbal d'Empordà i Breda, formen les tres poblacions gironines més influents en el camp productiu en ceràmica, terrissa i activitats afins.
El Museu de la Terrissa és un clar exponent de l’arrelada tradició entre l’artesania i la indústria del fang al llargs dels anys i la vocació del mateix poble de Quart i les seves rodalies. Des de les restes arqueològiques trobades a la Creueta i pertanyent al segle V-II aJC fins els nostres dies, Quart no tan sols ha deixat al llarg dels anys aquesta activitat, sinó que la potenciat i especialitzat com ho demostra la seva antiquíssima producció d’olles des de 1312 o la mateixa terrisseria negra tan tradicional de Quart.
El museu dotat d’una decoració agradable i didàctica, mostra al llarg de varies sales tot el que cal saber i descobrir del món de la terrissa, del seu art, la seva indústria i les més diverses tècniques d’obtenció i procés del fang.
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
La Bisbal d'Empordà, capital de la comarca del Baix Empordà, és avui un dels centres ceràmics capdavanters de Catalunya. La importància d'aquesta activitat es reflecteix clarament en el paisatge urbà de la ciutat, caracteritzat per les esveltes siluetes d'antigues xemeneies industrials.
La vila disposa d'una gran àrea comercial fortament dirigida vers la comercialització dels diferents productes ceràmics, on s'hi exposa una gran quantitat i variada producció de peces de ceràmica on els colors i les formes en són els protagonistes. El museu de la Ceràmica, ampli i ben ordenat, és una síntesi de l'activitat industrial, artesana i artística dels bisbalencs i bisbalenques.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
La família Trias de gran tradició en el món de la confiteria i la indústria d'alimentació amb la seva especialitat en l'elaboració de galetes artesanals i de gran qualitat, ha guardat amb cura durant molts anys, tot un seguit de maquinaria, eines i elements vinculats amb la fabricació de galetes.
I no tan sols això, sinó que a més en el museu s'hi poden veure altres articles i elements vinculats com poden ésser els relatius a l'antiga botiga de confiteria i documents d'administració de l'empresa familiar.
Una història que arranca de la mà del confiter: Joaquim Trias Vila a l'any 1908.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
El museu és una àmplia exposició de les tradicions artesanals en l'elaboració de l'embotit portades a terme a través de varies generacions per la família Sala de Castellfollit de la Roca.
L'entrada al museu és gratuïta i no únicament mostra els atuells per a l'elaboració de l'embotit, sinó altres estris i documents que amb els anys han anat passant per les mans de la família Sala.
En el mateix museu hi ha una botiga on es pot degustar o comprar productes de la marca.
|
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
|
L’Ecomuseu el Molí Petit és un centre d’interpretació dels molins hidràulics i de l’ecosistema fluvial, emplaçat al costat de la riera d’Arçamala afluent directe del riu Ter.
Per a poder desenvolupar la seva tasca disposa d’una exposició permanent de la vida del molí, un espai de projecció d’audiovisuals, aula-taller de natura i sala de conferències.
De fet tot l’entorn de l’edifici és també un espai altament didàctic pel que fa a l’obtenció de les aigües de la riera, l’embassament per a la generació d’energia hidràulica i els canals subterranis de canalització forçada de les aigües, mitjançant les quals s’aconseguia la rotació de les turbines i l’accionament de tot el molí.
|
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
|
El museu d'història de Sant Feliu està situat en l'edifici de l'antic monestir benedictí de la població. Un edifici que té els seus orígens en el s.X que fou construït damunt restes de construccions romanes.
Hi ha un bon nombre d'elements arquitectònics de tipus romànic com són la porta Ferrada i les torres del Fum i del Corn. També hi és present l'art gòtic on hi destaca l'arc de Sant Benet, una construcció del s. XVIII.
El museu és multi temàtic i engloba diferents disciplines tals com: Sala dedicada a arqueologia, sala dedicada al pintor Josep Alberti, l'Espai del metge i la salut rural i sala de la indústria del suro.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Farga Palau de Ripoll fou fundada com a farga de ferro al s.XVII i va mantenir la seva activitat durant cuatre segles fins que va tancar a l'any 1978.
La planta baixa l'ocupa la farga, amb les trompes d'aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal.
Separat de l'obrador s'hi troba la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per a emmagatzemar l'aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar l'aire que, impulsat de manera continua, dóna nom al mètode de la farga catalana.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Hidroelèctrica de l'Empordà, fou una empresa local i emblemàtica de subministrament elèctric de l'Empordà, fundada per Carles Cusí a l'any 1913, tot i que amb els anys també es va estendre a altres comarques com la Garrotxa, el Ripollès i l'Osona.
Fruit d'aquella empresa, de les seves primeres instal·lacions i enginys elèctric, avui la nova propietària Fecsa-Endesa, disposa d'un petit museu molt ben condicionat i complert sobre el món de l'electricitat i dels seus paraments. Al llarg de varies sales, es pot contemplar tota una sèrie d'aparells de generació, control i seguretat de diferents parts de les xarxes de subministrament i recepció de l'energia elèctrica.
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
La Farga del Roquer és una antiga farga que al llarg dels anys ha passat per diferents estadis industrials i tallers diversos. L'origen de la farga, era la elaboració de planxes d'aram, de les quals les primeres foren emprades en el revestiment de vaixells de fusta i més tard, vers el subministrament de matèria primera a fabricants d'atuells d'aram.
Durant els cent anys que va estar activa, des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX, hi va estar funcionant diferents tallers, l'últim dels quals, fou una fusteria, on avui hi queden molts testimonis pel que fa a l'existència de maquinària diversa.
L'aigua fou en tots els casos, la font energètica. L'aigua procedent de la Riera d'Arbúcies passava per una turbina que a l'impactar sobre els àleps del rodet, aquest girava fent que l'energia hidràulica es transformés en mecànica, i així aconseguir el moviment del sistema de transmissió i de la maquinaria com a últim pas.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
