El museu està ubicat a Can Garriga, una antiga casa senyorial al final del Passeig Camprodon i Arrieta, davant del mar. Al llarg de tres plantes s'exposa amb acurada presentació i ordenació, la història i la vinculació de Lloret de Mar i la seva gent amb la mediterrània i els mars en generals.

S'hi exposa altres aspectes relacionats amb el mar i la seva gent, així com les tasques, condicions i la duresa que el mar sempre ha imposat a la gent que l'ha solcada per necessitat, esport, devoció o com a recurs i obligació per a la seva subsistència.

Cal destacar entre altres aspectes com objectes, estris o documents, l'admirable col·lecció de maquetes navals, fetes amb una prodigiosa aptesa.

A principis del s.XX el Marquès Dr. Raül Roviralta i Astoul (1891-1979) va adquirir els terrenys per fer-hi una casa i uns jardins adjacents.

De la mà de l'arquitecte i urbanista Nicolau Maria Rubió es van anar dissenyant aquest paratge seguint el model renaixentista italià: Jardins esglaonats en terrasses, amb àmplies vistes exteriors i vegetació autòctona.

L'entorn del jardí presenta una clara visió de l'esperit noucentista català, i està format per un conjunt d'elements que bàsicament són: la vegetació, les escultures i l'aigua. L'equilibri entre espai, volum i color, juntament amb el paratge el fa un lloc de gran bellesa estètica.

A la planta baixa de Can Saragossa hi ha instal·lada l'exposició permanent arqueològica distribuïda en quatre sales. L’exposició mostra de forma didàctica i agradable a través de plafons i materials originals, les troballes procedents dels diferents jaciments arqueològics d'època ibera que es troben dins el municipi de Lloret de Mar.

L'exposició forma part del projecte museístic "La ruta del Ibers". Una macro ruta de turisme cultural coordinat pel  Museu d'Arqueologia de Catalunya, per a seguir la petjada d'aquesta cultura a través de diferents indrets del territori català.

En el mateix edifici de Can Saragossa, en la primera planta reuneix una col·lecció de dibuixos i algunes obres pictòriques a l'oli i a l’aquarel·la del pintor Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938).

Atret per la bellesa del seu paisatge, Llaverias va arribar a Lloret de Mar a l'any 1905, però a partir de 1914 s'hi va establir de manera permanent durant els estius. El respecte guanyat per ell i la seva família van deixar un inesborrable record a la gent de la població, i la mostra més palpable és el seu reconeixement a través d’aquest espai dedicat a les seves obres.

"Els idolatraren a Egipte. Els van dibuixar, modelar i sobre ells van escriure els versos, cançons fins i tot van compondre òperes. Els van domesticar durant segles, però fins ara compten amb ells mateixos com els amos de l'home". D'aquesta manera i amb gran passió pels gats, Vera Novosyolova i Alexander Gvozdev, els propietaris, en fan aquesta descripció d'aquest animal màgic i enigmàtic alhora.

El Museu a través de sis sales, exposa un total de més de 6.000 objectes i peces de col.leccionisme d'aquest animal, a través de mostres de gran contingut artístic treballats amb materials com fusta, ceràmica, bronze, porcellana, argent, cristall, argila i d'altres.

El cementiri modernista fou una obra que es projectà a finals del s.XIX i que es va anar configurant durant els primers anys dins el s.XX.

És, sens dubte, un conjunt d'indubtable interès, que obre una ampla perspectiva del que va ser l'art funerari durant aquella època. La inauguració oficial d'aquest recinte va tenir lloc el 2 de novembre de 1901 i, a partir de llavors, hi varen participar arquitectes i escultors de renom: Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau, entre d'altres, així com deixebles de l'escola de Gaudí.

La mostra d'eines de la pagesia, serà una exposició dedicada a les eines emprades per la pagesia de Lloret de Mar en la part interior del seu municipi.

En el 2011 començaran les obres que es faran a la part posterior de l'ermita de la Mare de Déu de les Alegria, de forma subterrània i aprofitant els desnivells del terreny. Es creu que a en el 2013 es podrà obrir al públic.