Sils està situat al fons de la plana selvatana i fins a finals del segle XIX una gran part de la zona meridional va està ocupat per l’estany de Sils, on hi anaven a parar les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola. L’estany ocupava una superfície d’uns set quilometres quadrats, actualment molt més reduïda i bàsicament representa uns espais de zones humides riques pel que fa a la flora, vegetació i fauna.

És un municipi amb deu nuclis urbans, essent el poble de Sils el més habitat, on hi destaca la seva església parroquial de Santa Maria del s.XVIII, amb diferents estils arquitectònics en el seu conjunt, però destacant el campanar de cúpula de ceràmica verda, obra del gran arquitecte Rafael Masó.