|
En un document de l’any 878, el poble és esmentat com a “Palatii Murorum”; a dins hi havia el castell que pertanyé a la família de Bernat Miquel, el qual fou secretari de Pere El Cerimoniós (1319-1387), i posteriorment els seus descendents, que en serien propietaris fins a finals de l’any 1600.
L’últim senyor de Palau-sator fou el marquès, comte i també militar carlí, Martí de Riquer i Comelles (1820-1888).
Encara avui el poble conserva les formes medievals i part del castell en el seu casc urbà, on hi destaca per sobre de tot, la porta d’entrada; una porta ogival on damunt s’hi aixeca la “Torre de les Hores”, pas obligat per entrar dins el casc antic.
|
|
Un documento del año 878, menciona el pueblo como "Palatii Murorum; en su interior había el castillo que perteneció a la familia de Bernat Miquel, secretario de Pedro El Ceremonioso (1319-1387), y que posteriormente pasó a sus descendientes, que serían propietarios hasta finales del año 1600.
El último señor de Palau-sator fue el marqués, conde y militar carlista, Martí de Riquer y Comelles (1820-1888).
Aún hoy el pueblo conserva las formas medievales y parte del castillo, donde destaca por encima de todo, la puerta de entrada, una puerta ojival que encima se erige la "Torre de las Horas", paso obligado para entrar en el casco antiguo.
|
|
On a document of 878, the village is referred as "Palatii Murorum"; inside there was the castle property of Bernat Miquel’s family, secretary of Pere El Cerimoniós (1319-1387), and descendants later. They were owners until the end of the year 1600.
The last gentleman of Palau-sator was the marquis, count and military Martí de Riquer i Comelles (1820-1888).
Even today, the village maintain the medieval look and forms and part of the castle, too. An interesting space is the entrance. An ogival gate, where over it raise the tower called “Torre de les Hores” (Hour’s tower), a obliged way to come in the old town.
|
|