El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses recull una interessant col·lecció de peces com: escultures, pintures, teixits i orfebreria de gran valor artístic, històric i patrimonial de la població, donat que les peces són procedents del mateix monestir o d'altres esglésies de la vila, com també d'altre parròquies com Sant Martí de Surroca o Sant Martí d'Ogassa.

Es un museu agradable i documentat pel visitant, a més de permetre l'entrada a diferents parts del monestir com el claustre, la capella dels Dolors o l'església romànica, on es pot admirar els retaules de Sant Agustí i Santa Maria la Blanca, el sepulcre del beat Miró i l'extraordinari grup escultòric del Santíssim misteri del s.XIII.

L’Ecomuseu el Molí Petit és un centre d’interpretació dels molins hidràulics i de l’ecosistema fluvial, emplaçat al costat de la riera d’Arçamala afluent directe del riu Ter.

Per a poder desenvolupar la seva tasca disposa d’una exposició permanent de la vida del molí, un espai de projecció d’audiovisuals, aula-taller de natura i sala de conferències.

De fet tot l’entorn de l’edifici és també un espai altament didàctic pel que fa a l’obtenció de les aigües de la riera, l’embassament per a la generació d’energia hidràulica i els canals subterranis de canalització forçada de les aigües, mitjançant les quals s’aconseguia la rotació de les turbines i l’accionament de tot el molí.

Jaume Nunó i Roca, fou un compositor que va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 8 de setembre de 1824 i morí el 18 de juliol de 1908 a Nova York, quan s’havia exiliat de Mèxic després de l’enderrocament del president mexicà, Antonio López de Santa Ana al 1855.

Al perdre els seus pares a l’edat de nou anys, fou tutelat pel seu oncle qui li pagar els estudis de música a Barcelona. Per les seves qualitats musicals obtenir una beca que li va permetre estudiar a Itàlia. De retorn, va viure un temps a Sabadell i Terrassa i fou nomenat al 1851 director de la Banda del Regiment de la Reina.

Va viatjar amb la banda a Cuba i d’allò va passar a Mèxic, també relacionat amb bandes militars. El poeta mexicà Francisco González Bocanegra, va escriure un poema del futur himne de Mèxic, només li calia la música. Es va fer un concurs, i Jaume Nunó va guanyar l’opció el 12 d’agost de 1854. Naixia així el “Himno Nacional Mexicano”.