Olot és cap de la comarca de la Garrotxa i situat en plena zona volcànica. A causa del terratrèmols, Olot no conserva grans monuments anteriors al s.XVI

Entre els edificis més antics destaquen l’església parroquial de Sant Esteve del s.XVIII de tipus neoclàssic, l’església de la Mare de Déu del Tura, reedificada dintre de l’estil barroc classicista i l’antic Hospici del s.XVIII entre d’altres.

El que sí destaca a Olot és el gran nombre de cases i xalets senyorials com, la Torre Castanys, l’edifici dels Vayreda conegut com “l’Art Cristià”, la casa Vayreda, la casa Pujador, la casa Solà-Morales, la casa Gaietà Vila, la casa Malagrida i l’edifici que s’ha convertit en casa-museu de Can Trincheria. La majoria de les cases estan incloses dins els estils modernista i noucentista.

Olot es capital de comarca (Garrotxa) y situado en plena zona volcánica. Debido a los terremotosno conserva grandes monumentos anteriores al s.XVI

Entre los edificios más antiguos destacan la iglesia parroquial de Sant Esteve del siglo XVIII de tipo neoclásico, la iglesia de la Mare de Déu del Tura, reedificada dentro del estilo barroco clasicista y el antiguo Hospicio del siglo XVIII entre otros.

En Olot destaca las casas casas y chalets señoriales como, la Torre Castanys, el edificio de los Vayreda conocido como "el Arte Cristiano", la casa Vayreda, la casa Pujador, la casa Solà-Morales, la casa Gaietà Vila, la casa Malagrida edificio que se ha convertido en casa-museo de Can Trincheria. La mayoría de las casas están incluidas dentro del estilo modernista y novecentista.

Olot is a capital of the Garrotxa region and is situated in the centre of volcanic area. Due to earthquakes, the city doesn’t preserve great buildings before 16th century.

Amongst the oldest buildings there are the parish church of Sant Esteve (18th century) neoclassical type, the church of Mare de Déu del Tura rebuilt in the baroque classic and the Hospice of the 18th century and others.

In Olot where there are a lot of houses and villas like, the Torre Castanys, building of Vayreda family, named as “Christian Art”, Vayreda house, Pujador house, Solà-Morales house, Gaietà Vila house, Malagrida house and the house-museum of Can Trincheria. Most of the houses are related about modernism and nineteenth-century.

El Museu dels Sants d'Olot té com a objectiu principal donar a conèixer l'activitat industrial de producció d'imatges religioses, una activitat amb més de 100 anys d'existència.

El museu està ubicat a l'edifici d'estil neogòtic que va acollir "El Arte Cristiano", primer taller d'imatgeria religiosa, creat a Olot a l'any 1880 per Joaquim Vayreda, Josep Berga i Valentí Carrera, amb la intenció de donar sortida professional als alumnes de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot. L’empresa “L’Art Cristià” escara és activa i es poden veure a través d’unes vitrines dins el mateix museu, com treballen els seus artesans.

 

El Museu dels Sants d’Olot tiene como objetivo principal dar a conocer la actividad industrial de producción de imágenes religiosas, una actividad con más de 100 años de existencia.

El museo está ubicado en el edificio de estilo neogótico que acogió "El Arte Cristiano", primer taller de imaginería religiosa, creado en Olot en 1880 por Joaquim Vayreda, Josep Berga y Valentí Carrera, con la intención de dar salida profesional a los alumnos de la Escuela Pública de Dibujo de Olot. La empresa “El Arte Cristiano” todavía está en activo y puede verse a través de unas vitrinas dentro del museo, como trabajan sus artesanos.

 

The Museum dels Sants d’Olot has as main aim to know the industrial activity about the production of the religious images, an activity with more than 100 years of antiquity.

The museum is located in the Gothic style building that hosted "El Arte Cristiano, the first workshop of religious imagery, created Olot in 1880 by Joaquim Vayreda, Josep Berga and Valentí Carrera. Their objective was to give professional start-up all students of the Public School of Drawing of Olot. Nowadays the workshop of “Art Cristià” exists, and you can watch craftsmen and craftswomen work, through a large window inside the museum.

 

L'evolució històrica de la comarca està reflectida al llarg de les varies sales que composen el Museu Comarcal de la Garrotxa, que es troba situat en l'edifici de l'hospici.

El museu acull diferents obres d'autors olotins i forans tant pel que fa a l'escultura com de la pintura.

Especial atenció es fa a l'escola pública de Dibuix i la paisatgística d'Olot que va ésser impulsada pels germans Joaquim i Marià Vayreda i també en Josep Berga. Hi ha obres de Miquel Blay, Josep Clarà, Joan Llimona, Joan Brull, dels germans Vayreda o Ramon Amadeu. L'obra mestre de l'art català que s'hi guarda és "La càrrega" de Ramon Casas.

La evolución histórica de la comarca está reflejada a lo largo de las varias salas que componen el Museo Comarcal de la Garrotxa, que se encuentra situado en el edificio del antiguo hospicio.

El museo expone diferentes y variadas obras de autores olotenses y foráneos tanto en la escultura como de la pintura.

Se hace especial hincapié en la escuela pública de Dibujo y paisajística de Olot que fue impulsada por los hermanos Joaquim y Marià Vayreda y Josep Berga. Hay obras de Miquel Blay, Josep Clarà, Joan Llimona, Joan Brull, los hermanos Vayreda o Ramon Amadeu. La obra maestra del arte catalán que se guarda es "La carga" de Ramón Casas.

The evolution of the history in the region of Garrotxa is exhibited through several rooms in the Museu Comarcal de la Garrotxa, located in the old orphanage.

The museu exhibits many works of art of painters of Olot, and others of the other spaces o regions, both painting and sculptures matters.

Special attention has the public School of Drawing and Landscaping School, which was promoted by brothers Joaquim and Marià Vayreda and Josep Berga. There are works by Miquel Blay, Josep Clarà, Joan Llimona, Joan Brull, brothers Vayreda or Ramon Amadeu. The masterpiece of Catalan art is “La Càrrega” (The Charge) of Ramon Casas.

Parlar de Volcans o zones volcàniques i de la Garrotxa és quelcom intrínsec. El Museu dels Volcans forma part del Museu Comarcal de la Garrotxa i està situat en un paratge envoltat de verd, tranquil·litat i frescor: El Parc Nou en l'edifici de la Torre Castanys , un edifici senyorial del 1854 projectat per l'arquitecte Josep Fontseré.

De fet el museu es centre en dos continguts: d'una banda dels fenòmens sísmics i vulcanològics de la comarca de la Garrotxa , i de l'altra fa incidència en diferents aspectes de l'ecosistema, de la fauna i la flora, també emmarcat en la mateixa comarca de la Garrotxa.

 

Hablar de Volcanes o zonas volcánicas y de la Garrotxa es algo intrínseco. El Museo de los Volcanes forma parte del Museo Comarcal de la Garrotxa y está situado en un paraje rodeado de verde, tranquilidad y frescor, el Parc Nou, en el edificio de la Torre Castanys, un edificio señorial del 1854 proyectado por el arquitecto Josep Fontseré.

De hecho el museo se centra en dos contenidos. Por un lado los fenómenos sísmicos y volcánicos de la comarca de la Garrotxa, y de otro hace incidencia en diferentes aspectos del ecosistema, de la fauna y la flora, también enmarcada en la misma comarca volcánica de la Garrotxa.

 

Talking about volcanoes or volcanic areas and Garrotxa region is something intrinsic. The museum of Volcanoes belongs to the network of Museu Comarcal de la Garrotxa, and is located in a green and quiet place: The “Parc Nou” (New Park) in the Torre Castanys a fine house built in 1854 and projected by the architect Josep Fontseré.

As a matter of fact the museum of the vulcanoes has two different parts: one part exhibits information related to the seismic and volcanic matters, and the other several remarks about ecosystem, fauna and flora, of the whole region of the Garrotxa.

 

La casa construïda en la primera meitat del s.XVIII fou durant anys, el lloc de residència de la família Trincheria. Actualment és de l'Ajuntament i està dedicada d'una banda a casa-museu i de l'altra com a seu de l'Institut de Cultura de la Ciutat.

A través de les diferents dependències es poden veure varis elements com: Pintures, objectes ceràmics i de decoració, instruments, mobiliari i altres estris, tot plegat en un canvi constant d'estils decoratius i pictogràfics.

Les dues estances més populars de la casa són d'una banda l'alcova del General i l'altra, el monumental pessebre que ocupa dos panys de paret.

La casa construida en la primera mitad del s.XVIII fue durante años, residencia de la familia Trincheria. Actualmente es del Ayuntamiento y está dedicada por un lado a casa-museo y por otro como sede del Instituto de Cultura de la Ciudad.

A través de las diferentes dependencias se pueden ver varios elementos como: Pinturas, objetos cerámicos y de decoración, instrumentos, mobiliario y otros enseres, todo ello en un cambio constante de estilos decorativos y pictográficos.

Las dos estancias más populares de la casa son por un lado la alcoba del General y la otra, el monumental belén que ocupa dos paredes de una habitación.

The house built in the middle of 18th century was along years the residence of the Trincheria family. Nowadays the owner is the Council Town and is dedicated one part like house-museum and other is head office of the “Institut de Cultura de la Ciutat.”

The house has a lot of rooms when it’s possible to watch several items like, paintings, ceramic and decorative items, instruments, furniture and other objects, all with a changeable atmosphere of styles and decoration.

There are two rooms with a particular trait, the bedroom of the General and another room where there are a huge Christmas landscape that occupied two walls

A l'any 1942 es va crear a Girona el Museu Diocesà, que fou la clau per a la conservació del material religiós i eclesiàstic.

Poc després Mossèn Antoni Butiñà, rector de la parròquia d'Olot i Mossèn Llambert Font, encarregat del Museu Diocesà de Girona, es varen fer càrrec de reunir en una sala contigua a la sagristia de l'església parroquial de Sant Esteve, les obres d'art i objectes més valuosos de l'església parroquial i que ja no eren utilitzats.

El mes de març de l'any 1948 aquesta sala s'obria per primera vegada al públic. Es un dels museus més antics de les comarques gironines.

 

En el año 1942 se creó en Girona el Museo Diocesano, clave para la conservación del material religioso y eclesiástico.

Poco después Mosén Antoni Butiñà, rector de la parroquia de Olot y Mosén Llambert Font, encargado del Museo Diocesano de Girona, se hicieron cargo de reunir en una sala contigua a la sacristía de la iglesia parroquial de San Esteban, las obras de arte y objetos más valiosos de la iglesia parroquial y que ya no eran utilizados.

En marzo de 1948 esta sala se abría por primera vez al público. Es uno de los museos más antiguos de las comarcas gerundenses.

 

In 1942 was born the Diocesan Museum in Girona that was the key about to preserve the religious and ecclesiastical material.

Later father Antoni Butiñà, priest of the parish of Olot and father Llambert Font responsible of the Diocesan Museum, organized a program to collect all the objects, works of art and other valuable ecclesiastical and religious material available in the church but without use in the Eucharistic ceremonies, in order to set up a museum.

On March 1948 an special space was opened to the public for the first time. It’s one of the most ancient museum of de Girona regions.

El Cementiri Municipal d'Olot, al peu de les grederes del volcà Montsacopa, es va inaugurar el 20 d'agost de 1821.

El cementiri olotí constava llavors, d'un únic recinte. Dels tres quadrilong escalonats actuals, inicialment només existia el primer, i l'entrada que encara es conserva.

La bellesa de les sepultures del segon recinte encara avui captiva el visitant i configura la identitat més potent de la necròpolis. S'hi poden trobar principalment les obres de l'escultor Celestí Devesa, o també, Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre d'altres.

El Cementerio Municipal de Olot, al pie de la graonada del volcán Montsacopa, se inauguró el 20 de agosto de 1821.

El cementerio olotense constaba entonces, de un único recinto. De los tres cuadrilongos escalonados actuales, inicialmente solo existía el primero, y la entrada que todavía hoy se conserva.

La belleza de las sepulturas del segundo recinto todavía hoy, cautiva al visitante y configura la identidad de la necrópolis. Se pueden ver las obras del escultor Celestí Devesa, aunque también están presentes otras de Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre otros.

The municipal cemetery of Olot is situated on the side of the volcano Montsacopa and was inaugurated on 20 August 1821.

In those days the cemetery of Olot had one precincts only, so about actual three terraces, at the beginning only excited the first and also the portal to came in.

The beauty of the graves of the second terrace bring the admiration of many people and give the personality of the necropolis.. There are a lot of death works of art made by the hands of: Calestí Devesa, Josep Llimona, Joseo Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés amidst others.

El Museu de Lava havia estat situat a la població de Santa Pau (Garrotxa). Tot el material ha estat traslladat a Olot per un nou museu, però actualment, no es troba obert al públic, i no hi ha data prevista d'obertura.

Per a qualsevol consulta:

Tel. 678.874.598
Correu Museu de Lava

El Museo de Lava estava situado en la población de Santa Pau (Garrotxa). Todo el material fue trasladado a Olot para la creació de un nuevo museo, pero actualmente, no se halla abierto al público y no hay fecha prevista de apertura.

Para cualquier consulta:

Tel. 678.874.598
Correo Museo de Lava

The Museum of lava had been located in the town of Santa Pau (Garrotxa). All material has been moved to Olot, in order to create a new museum-space in this city. So far is not open to the public, and there is no a date for opening.

More information:

Tel. 678.874.598
E-mail Museum of Lava

El Museu de la Fauna Salvatge del Pirineu Oriental era una exposició de diorames de paisatges, flora i fauna del Pirineu Oriental.

Una obra impulsada pel que fou mestre naturalista i taxidermista Bartomeu Pairó i Pont.

 

 

El Museo de la Fauna Salvaje del Pirineo Oriental era una exposición de dioramas de paisajes, flora y fauna del Pirineo Oriental.

Una obra impulsada por el que fue maestro naturalista y taxidermista Bartomeu Pairó y Puente.

 

 

The Museum of Wildlife of the Eastern Pyrenees was an exhibition of dioramas of landscapes, flora and fauna of the eastern Pyrenees.

A work managed by master naturalist and taxidermist, and Bartomeu Pairó i Pont.

 

 

L'exposició de Papallones Enric Macias disposava d'una àmplia col·lecció d'aquests insectes lepidòpters dissecats, curosament classificats i conservats. No es pot visitar per ara.

La exposición de Mariposas Enrique Macias disponía de una amplia colección de estos insectos lepidópteros disecados, cuidadosamente clasificados y conservados. No se puede visitar por ahora.

The butterflies exhibition of Enric Macias it was a wide collection of these insects Lepidoptera dissected, carefully classified and preserved. It's not possible the visit at the moment.

Copyright © - 2005