| |
|
|
La porta d’entrada de civilitzacions com la grega o romana, van ésser les comarques gironines, i més concretament l’Alt Empordà, on es fa palès en la important colònia grega i posteriorment romana d’Empúries. Empúries va ésser la primera colònia grega en la Península Ibèrica.
Situada en un port natural, on avui hi ha Sant Martí d’Empúries i que fou nomenada pel arqueòlegs com “Palaiàpolis” o ciutat vella. Posteriorment amb Neàpolis (ciutat nova) neix tot un entorn que tindria una importància cabdal pel desenvolupament de diferents zones de les comarques gironines i que amb els anys s’aniria estenen per tota la península Ibèrica.
Tanmateix, Empúries no és l’únic enclavament arqueològic de les comarques gironines, tot i que sí és el més important. El conjunt arqueològic d'Ullastret també té una importància cabdal, sobretot per entendre la presència a les nostres comarques del poble que va donar nom a la península, el Ibers. Ullastret està format per dos poblats ibèrics, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac.
Amb aquest dos punts referencials, les excavacions i jaciments al llarg i ample de les comarques és molt nombrós. Nombrós pel fet que abraçar un ampli període de la presència de l’home a les comarques gironines, per tant, des de jaciments, excavacions o rutes de tipus prehistòric, com poden ésser les Coves prehistòriques de Serinyà o la necròpolis de Can Bech de Baix a Agullana, fins arribar als nostres dies, com són les recuperacions d’antics refugis antiaèries de la Guerra Civil, molts d’ells quasi esborrats pel pas del temps i l’oblit, passant evidentment per l’època ibèrica, grega, romana o medieval.
|
| |
|
|
 |
Van ésser els grecs de Focea que en el s.VI aC van fundar la ciutat "Neàpolis". Cap l’any 218 aC. en el marc de la Segona Guerra Púnica, on Roma havia declarat la guerra a Cartago després del setge i derrota que Cartago va infringir a Sagunt, desembarcà en aquest indret l’exèrcit romà comandat per Corneli Escipió, per tal de tallar la rereguarda dels Cartaginesos, que ja es trobaven a la península itàlica.
Emporion (Empúries), que en grec significa "mercat" obra les portes a un fantàstic viatge a l'antiguitat de dos grans imperis mediterranis: Grècia i Roma, representats per dos espais de grans importància arqueològica: la ciutat grega i la ciutat romana, a part d’un petit museu.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest museu està situat en l'antic monestir de Sant Pere de Galligants, un dels edificis més representatius del romànic català.
En la seva exposició s'hi poden trobar tots els vestigis de la història de l'home de les comarques gironines, des de la prehistòria fins a l'època medieval.
Destaquen diferents peces procedents de varis indrets de les comarques gironines distribuïdes en les vuit sales disponibles. Durant la visita es pot contemplar les característiques i racons de l'edifici, un antic convent benedictí del segle XI i que dona un encant afegit a la visita museística.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu a Ullastret en el Baix Empordà, és el més important de tots els coneguts a Catalunya i de la franja mediterrània de la península ibèrica. Les restes trobades són antiquíssimes, donat que en aquest indret ja hi era present l'home prehistòric.
Les restes més importants es situen entre els segles VI i a principis del segle II, abans de JC. Diferents autors van situar en aquest indret la tribu dels "Indiketes". El museu agradable i molt ben cuidat, mostra una gran varietat d'objectes, elements arquitectònics, estris i atuells de l'època.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
El Museu està situat a l'edifici de la Pia Almoina, un palau gòtic del s.XIV. Actualment acull col·leccions de paleontologia, arqueologia i numismàtica procedents de la comarca del Pla de l'Estany.
Dins les col·leccions de prehistòria la peça més coneguda és la Mandíbula de Banyoles, una mandíbula humana neandertal d'entre 50.000-60.000 anys d'antiguitat.
A la resta de sales s'exposen molts altres materials paleolítics, on hi destaquen els procedents de les coves de Serinyà, i objectes del jaciment neolític de La Draga, l'únic assentament d'ambient lacustre de la península.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
El Museu Municipal de Tossa de Mar és una de les entitats museístiques més antigues de les comarques gironines. Va ésser obert al públic l'1 de Setembre del 1935, deu mesos abans d'esclatar la Guerra Civil.
Es un museu que recull tota una varietat important de peces de tipus arqueològic, escultòric i de pintura, com també hi és present la ceràmica i el vidre. Està situat en el mateix nucli de la Vila Vella, dins el recinte emmurallat i en l'edifici conegut com a "Casa Falguera".
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
La Ciutadella és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, amb un subsòl que és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana.
De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
La ciutadella disposa d'un museu de característiques històriques i elements d'arqueologia i prehistòria.
|
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
|
El museu d'història de Sant Feliu està situat en l'edifici de l'antic monestir benedictí de la població. Un edifici que té els seus orígens en el s.X que fou construït damunt restes de construccions romanes.
Hi ha un bon nombre d'elements arquitectònics de tipus romànic com són la porta Ferrada i les torres del Fum i del Corn. També hi és present l'art gòtic on hi destaca l'arc de Sant Benet, una construcció del s. XVIII.
El museu és multi temàtic i engloba diferents disciplines tals com: Sala dedicada a arqueologia, sala dedicada al pintor Josep Alberti, l'Espai del metge i la salut rural i sala de la indústria del suro.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La llegenda del comte Arnau a l'Alt Ripollès, comença a la població de Grombèn on neix probablement la tradició llegendària del comte Arnau.
Els llocs on la llegenda pren més força és el propi Gombrèn, el Castell de Mataplana i Montgrony, tot i que també hi és present en altres indrets com Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
En el museu s'hi exposen tot un conjunt de peces i troballes arqueològiques que procedeixen de les excavacions fetes al Castell de Mataplana, situat a pocs quilòmetres de Gombrèn en direcció a Castellar de N'Hug. El museu és petit, però està molt ben presentat i amb panells amb àmplia informació sobre els esdeveniments històrics.
|
 |
|
|
|
|
|
 |
|
|
La Draga és l'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la Península Ibèrica, equiparable als famosos poblats de la zona alpina europea però amb una cronologia més antiga perquè es remunta al 5300- 5200 aC.
Es creu que el poblat es va bastir en pocs anys, en quatre fases, i que va tenir una vida mínima d'uns cents anys. De l'anàlisi de les restes trobades es dedueix que les cabanes estaven la part baixa del poblat, arran de l'estany, mentre que la part més alta hi havia els graners, les tanques per al bestiar, els fogars comunitaris i les fosses de residus.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà presenta un espai on es combina el paisatge amb un agradable recorregut, les coves que en concret són tres (l'Arbreda, Mollet i Reclau Viver).
Una sala d'exposicions, que ofereix una recreació de la vida quotidiana a les coves i un audiovisual que introdueix al visitant en el passat prehistòric de l'època paleolítica i l'entorn natural on estàn emplaçades les coves.
El nucli del Parc de les Coves Prehistòriques, és conegut com les coves del Reclau que van ésser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls.
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
La vil·la que es situa entre els segles II aC i el VI dC va ésser descoberta a l’any 1914 pel doctor local Ignasi Malé, i és una de les troballes més importants dins l’antiga província de Tarraco.
Consta de dues àrees ben diferenciades: la part urbana i la part fructuària, estant situada en una gran part del Turó de Sant Magí, fet que en aquell temps hauria tingut i disposat d’una àmplia vista sobre la badia de Tossa de Mar.
Les peces trobades en diferents excavacions, estan exposades en el Museu Municipal de Tossa de Mar.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
La necròpolis de Can Bech de Baix és un jaciment de finals de l’edat de bronze i fou descobert per casualitat a l’any 1927 per l’escriptor i poeta gironí Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885-1965).
Les excavacions pròpiament dites no van iniciar-se fins l’any 1943, quan l’arqueòleg Pere de Palol Salellas, fill de l’escriptor i amb el patrocini de l’Institut d’Estudis Pirinencs del CSIC, hi van treballar durant dos mesos, fet que va posar al descobert un dels jaciments necròpolis més importants de l’occident mediterrani.
L’any 1973-1977 i programades per la Universitat de Barcelona s’hi van fer diferents excavacions que consolidaren el jaciment.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
Malgrat que la seva descoberta es remunta a l’any 1932, a causa de les obres de construcció de la carretera que porta a Pujarnol, de fet la recerca arqueològica no va començar fins 1978. L’esforç realitzat al llarg d’aquests anys de treball continuats ha deixat una bona part de restes arqueològiques a partir de les quals podem apropar-nos al món rural d’època romana.
S'han descobert restes que corresponen a la part residencial, organitzada al voltant d'un pati obert, limitat per un passadís al qual hi comuniquen les diferents habitacions.
Tot el material trobat s'exposa en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Hi ha tres àrees: la "Platja d'Espolla", on hi passa un fet hidrogeològic, consistent en la formació d'una llacuna intermitent, que apareix quan els aqüífers del paratge van sobrats d'aigua. El fet més curiós, és el desenvolupament del "triops cancriformis" un crustaci d'aigua dolça, que mort quan les aigües desapareixen i torna a néixer quan aquestes retornen, gràcies als ous soterrats al fang.
Una part dedicada a les excavacions arqueològiques fetes al municipi principalment a l'entorn del Castell d'Espasens, avui en ruïnes.
La part dedicada a la col·lecció de rellotges que durant anys va fer l'artesà de la vila, en Josep Bofill i Ribas.
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
El poblat neolític de Ca n’Isach, és una planta museïtzada d’un poblat neolític, situat en el marge esquerra del Riutort en la urbanització de Can Isaac, que va ésser descobert a l’any 1987 i on s’hi ha treballat d’ençà per a conèixer més dades sobre l’assentament.
No havia estat en el seu temps un gran poblat, ja que segons els estudis portats a terme fins ara detecten la presencia de quatre cases subrectangulars en forma d’U i situades de forma aparellada.
Actualment s’hi ha fet una cabana reconstruïda que serveix per a mostrar el tipus de vida que feien els seus pobladors.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Hi ha el projecte de renovació i adequació de les noves instal·lacions del museu que es faran en una part del recinte del castell, amb la finalitat que pugui tornar obrir les portes al públic en general. Actualment no hi ha data concreta de finalització del projecte ni d'obertura del museu.
Tanmateix, una part del material arqueològic del museu es pot contemplar en una de les sales de la Biblioteca Municipal Pere Caner de Calonge en els seus horaris habituals.
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
El jaciment de la Teuleria del Pinetar, no és una excavació arqueològica en el sentit de troballes prehistòriques o per l’estil. Es tracte d’un antiga teuleria o forn de producció de teules i maons que havia estat funcionant, es creu fins a principis del s.XIX i que la seva troballa fou gràcies i a través de la informació verbal aportada per un veí.
Es creu que el seu funcionament no era regular com una bòvila a nivell industrial, sinó que obeïa a la necessitat que tenia el poble de teules i maons, quan la demanda de construcció ho requeria.
Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb pedra seca, disposant bàsicament de dues part: la zona inferior amb el forn, i la superior, la zona de cocció, on es col·locava els materials a coure, en el seu cas teules i maons. Els dos espais estaven separats per la graella.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
