| |
|
|
Hi ha un gran nombre d’oficis, molts d’ells han perdurat en el temps i per tant, es poden trobar en molts indrets, establiments o tallers, com pot ésser l’ofici de cuiner, modista, paleta, carter, perruquer, pagès, pintor, planxista, mecànic, impressor o ramader entre molts altres.
Però hi ha també un bon nombre d’oficis, que per raons principalment del desenvolupament de la societat, la indústria o les tecnologies en general, han anat minvat i molts d’ells han desaparegut i altres estan en vies de fer-ho o la seva feina quasi és simbòlica. L’ofici de manyà, carboner, baster, matalasser, drapaire, forjador, llenyataire, cisteller, espardenyer, boter, barber, picapedrer, llauner, cadiraire o nunci, entre molts altres en són només un petit exemple.
Trobar un museu on hi hagi una exposició complerta d’aquest oficis és difícil, donat que molts d’ells són oficis localitzats, és a dir, es realitzen només en certes zones del territori, ja que l’ofici va moltes vegades lligat al territori. Els mestres d’aixa, per exemple estaven localitzat en zones marítimes, mentre que els carboners ho eren en zones de boscos, o tapers, en zones on hi havia molta alzina.
La majoria dels oficis, les seves eines, atuells, maquinària o descripció de la seva funció o de la seva historia, es poden veure principalment en museus etnològics i etnogràfics. El museu Etnogràfic de Ripoll o l’Etnològic del Montseny d’Arbúcies, presenten unes exposicions molt àmplies i extraordinàriament ben presentades de molts dels oficis que eren propis en territoris com el Ripollès i la Selva, extensibles també a altres comarques.
|
| |
|
|
 |
El Museu Etnogràfic de Ripoll al l’any 1929 quan es funda l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, la primera exposició etnogràfica de Catalunya, i que tindria la seva seu, en les golfes de l’església de Sant Pere, una edificació documentada des del 880, al costat del monestir.
Durant tot aquest temps ha recollit, conservat, estudiat i difós el patrimoni del Ripollès, fent una clara incidència en la forja catalana, activitat que Ripoll al llarg de segles havia estat capdavantera, sobretot pel que fa a la construcció de pistoles i fusels. Després d’aquest anys, Ripoll es va dotar d’un nou i més ampli espai per tal de mostra la seva riquesa industrial i etnològica. El 2011 s'inaugura la nova seu, en la mateixa plaça del monestir.
El museu d’agradable decoració, disposició de les diferents sales i vitrines temàtiques, presenta un ampli ventall de la tradició comarcal. El món de la pagesia, la muntanya, la indústria, la llar, la vestimenta, les tradicions, i per descomptat els seus estris i eines quotidianes, són un exemple de la riquesa d’una terra i la seva gent.
|
|
|
|
|
|
| |
 |
|
|
Es fa del tot indispensable abans de trepitjar l'àrea del Montseny fer una visita en el Museu Etnològic "La Gabella" d'Arbúcies, per tal de poder tenir una idea bàsica i àmplia sobre aquest paratge natural.
Al llarg de un bon nombre de sales, el visitant va fent un recorregut per aquest paratge natural que és el Montseny, tant pel que fa al seu ecosistema, medi ambient, cultura, feines, treballs i professions vinculades amb el bosc i la fusta. També disposa de varies sales on s'explica la història d'aquesta part del territori, i els personatges que amb ell s'hi han vinculat, de manera més o menys directe.
El medi físic, l'ocupació humana de la zona, les formes de vida, la industrialització o entitats pertanyents a diferents expressions de la cultura i les tradicions d'Arbúcies, hi són també presents, en un marc molt agradable i explicatiu de cada temàtica.
|
 |
|
|
|
|
| |
 |
|
|
L’Exposició d’Eines de Cal Ferrer, és l’agrupació de mes de 400 eines, a més de maquinària de diferents tipus, per tal de poder realitzar les diferents tasques del que havia estat el ferrer de Torroella de Fluvià, Isidre Planella i Ager.
Uns tallers de poble on l’artesà que treballava amb aquest ofici era forjador, ferrer i manyà alhora, ja que sobre tot treballaven el ferro en calent i fred, però amb aplicacions ben diverses. Es a dir, tant podien fer o arranjar rodes de carro, com peces per les bicicletes, tractors, màquines de batre o ferradures pels cavalls, entre molts altres objectes com eines del camp o reixes, balcons, panys o claus.
L’Exposició disposa de dues sales, una que era l’antic taller on hi ha la maquinària, fornal, enclusa i un munt d’eines de tot tipus. En l’altra sala entre altres coses hi ha principalment eines fetes en el taller i per us agrícola i forestal.
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
