| |
|
|
L’art funerari ha evolucionat al larg dels temps, i en certa manera ha anat d’acord amb les tendències de l’època en que s’ha desenvolupat. Un dels llocs on es manifesta més intensament l’art funerari és en els cementiris, que en realitat són espais on es reflexa de com ha estat la vida de les persones que hi descansen. Es per això, que part de la seva vida queda reflectida en la seva tomba, principalment amb la presència d’elements escultòrics.
El cas més important de totes les comarques gironines, és el cementiri modernista de Lloret de Mar, on hi ha de forma permanent grans obres fetes per diferents mestres de l’escultura i l’arquitectura, com poden ésser Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà Soqué, Vicenç Artigas Albertí, Bonaventura Conill Montobbio, Ismael Smith o Eusebi Arnau entre d’altres.
També el cementiri d’Olot reflexa part d’aquest tipus d’art, com el cementiri vell de Girona, o del cas especial com pot ésser l’antic cementiri pescador de L’Escala.
|
| |
 |
 |
 |
El cementiri modernista fou una obra que es projectà a finals del s.XIX i que es va anar configurant durant els primers anys dins el s.XX.
És, sens dubte, un conjunt d'indubtable interès, que obre una ampla perspectiva del que va ser l'art funerari durant aquella època. La inauguració oficial d'aquest recinte va tenir lloc el 2 de novembre de 1901 i, a partir de llavors, hi varen participar arquitectes i escultors de renom: Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau, entre d'altres, així com deixebles de l'escola de Gaudí.
|
 |
|
|
|
|
| |
|
 |
|
El Cementiri Municipal d'Olot, al peu de les grederes del volcà Montsacopa, es va inaugurar el 20 d'agost de 1821.
El cementiri olotí constava llavors, d'un únic recinte. Dels tres quadrilong escalonats actuals, inicialment només existia el primer, i l'entrada que encara es conserva.
La bellesa de les sepultures del segon recinte encara avui captiva el visitant i configura la identitat més potent de la necròpolis. S'hi poden trobar principalment les obres de l'escultor Celestí Devesa, o també, Josep Llimona, Josep Berga, Emeteri Vélez, Martí Casadevall, Ignaci Buxó o Joan Ferrés, entre d'altres.
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
 |
 |
|
La necròpolis de Can Bech de Baix és un jaciment de finals de l’edat de bronze i fou descobert per casualitat a l’any 1927 per l’escriptor i poeta gironí Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885-1965).
Les excavacions pròpiament dites no van iniciar-se fins l’any 1943, quan l’arqueòleg Pere de Palol Salellas, fill de l’escriptor i amb el patrocini de l’Institut d’Estudis Pirinencs del CSIC, hi van treballar durant dos mesos, fet que va posar al descobert un dels jaciments necròpolis més importants de l’occident mediterrani.
L’any 1973-1977 i programades per la Universitat de Barcelona s’hi van fer diferents excavacions que consolidaren el jaciment.
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
